Aquest dimecres l’Audiència de Barcelona ha condemnat al Marcel Vivet a cinc anys de presó per una manifestació contra el sindicat de policia Jusapol. A més, se li imposa una multa de 600 euros i pagar una indemnització de 1.511 a un agent dels Mossos per les suposades lesions. En els pròxims deu dies, es podrà presentar el recurs d’apel·lació.

En la sentència de 22 pàgines es considera un “instrument perillós” el pal de la bandera que duia el Marcel i es qualifica la manifestació-holi com a "tècniques de guerrilla urbana". Classificar d’aquesta manera un acte festiu que consisteix en el llançament de pols de colors i pintura sembla més ridícul encara que tractar un pal de bandera – present en qualsevol manifestació – com si es tractés d’algun tipus d’arma letal.

Malgrat que es reconeix que no hi ha imatges gràfiques que acreditin les suposades agressions, el magistrat ha considerat que les declaracions del policia són suficients per imposar la condemna. Un cop més, queda evidenciada la complicitat entre policia i judicatura, demostrant que la paraula d’un agent sempre valdrà més que la d’un manifestant.

Tot i ser condemnat per enfrontar un sindicat d’extrema dreta com Jusapol, l’acusació particular d’aquest judici no era pas Javier Ortega Smith, sinó la mateixa Generalitat. Per si l’aposta de la Fiscalia que demanava cinc anys i mig de presó no acabava de convèncer, ja hi era l’administració catalana per reclamar-ne quatre anys i nou mesos.

L’actuació de la Generalitat va en la línia d’allò que ja va fer el dia 29 de setembre de 2018 durant la concentració, quan va enviar els Mossos d’Esquadra a protegir els policies que havien convocat l’acte per homenatjar a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que van reprimir durant el referèndum de l’1 d’octubre. No obstant això, la participació de la institució catalana com acusació particular en judicis contra independentistes no és una novetat i així ho ha fet en nombroses ocasions, com en el cas dels manifestants que protestaren contra la sentència del procés fa dos anys.

Aquesta sentència surt a la llum poques setmanes després del judici a tretze estudiants per defensar la rebaixa de taxes. Allà, els Mossos d’Esquadra van arribar a reconèixer que disposen d’un arxiu i un banc d’imatges de protestes estudiantils, una veritable “llista negra” que constitueix una pràctica totalment il·legal. Atesa la bona col·laboració entre policia i judicatura, la Generalitat pot estar ben tranquil·la quan no hi és com acusació particular.

Des de fa temps estem denunciant la brutal repressió per part de la Generalitat cap al jovent, especialment contra aquelles i aquells que ens organitzem. Ens tanquen la universitat, degraden i elititzen l’educació pública, ens precaritzen, ens impossibiliten emancipar-nos i ens reprimeixen quan sortim a enfrontar-los al carrer. Recordem les lluites contra el Pla Bolonya quan van enviar els Mossos a reprimir a les universitats; els desnonaments on envien policia o les recents protestes contra l’empresonament de Hasél on els Mossos van acabar saltant l’ull a una noia i carregant sense excusa (per variar).

El punt de l’acord entre la CUP i ERC per la retirada de la Generalitat com acusació particular contra participants en manifestacions té un abast pràcticament nul. El pacte es limita als casos sense denúncies de lesions als agents, però en la majoria dels casos els Mossos d’Esquadra al·leguen lesions o agressions per tal justificar la seva denúncia contra els manifestants. Ni tan sols en un cas com el del Marcel (on no hi ha imatges, amb una manifestació festiva i com a protesta contra la repressió de l’1 d’octubre) la Generalitat s’ha retirat.

La Generalitat no és una aliada del jovent i no entenem com una força que es reivindica anticapitalista pot donar suport a un govern que ens reprimeix. Es tracta d’un govern liderat per l’impulsor d’una llei d’externalitzacions i que té com a conseller d’Economia a un exdirectiu de la Caixa.

Des de Contracorrent, volem mostrar tot el nostre suport al Marcel Vivet i la seva família, així com els seus companys i companyes. Denunciem la complicitat de la judicatura i la policia juntament amb el rol de la Generalitat per empresonar a un jove activista que va sortir a enfrontar la provocació d’un sindicat policial.

No combatrem a l’extrema dreta amb un Govern que envia els Mossos a protegir les manifestacions de l’extrema dreta i la policia, mentre empresona aquells que sortim a enfrontar-les. No aconseguirem enfrontar la repressió policial de la mà d’ERC i Junts quan aquesta està precisament orquestrada per ambdues formacions.

Aquesta escalada repressiva només la podrem aturar des de la mobilització, tornant al carrer com vam fer contra l’empresonament de Hasél, tot transformant la ràbia en organització. És hora de començar impulsar assemblees contra la repressió a tots els centres d’estudi i els barris de cara al curs que ve. Així, les organitzacions juvenils com el SEPC, Arran o el Sindicat d’Estudiants haurien de prendre aquesta tasca a les seves mans. Des de Contracorrent, fem una crida a aquestes organitzacions i altres que puguin compartir aquesta visió per fer-ho de forma unitària.

Perquè és hora de construir un fort moviment de la joventut contra la repressió que no cessa per part del govern central, els jutges i la Generalitat. Per l’absolució del Marcel! Per l’absolució de les encausades per defensar la pública! Per la llibertat de Hasél! Per l’amnistia de tots i totes les activistes represaliades!