http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
COVID-19
Claus sobre la variant delta: per què genera preocupació?
Santiago Benítez Vieyra
Dr. en Biologia, Investigador de CONICET. Agrupación Docentes e Investigadores de Izquierda.

Quins escenaris s’obren amb l’aparició de noves variants com a delta, que semblen ser cada vegada més perilloses? Aquí et vam mostrar els seus riscos i les condicions que fan possible la seva aparició.

Ver online

Des que l’OMS va suggerir canviar de nom les variants del SARS-CoV-2, mai va ser tan preocupant nomenar les lletres de l’alfabet grec. Alfa, beta, gamma i delta nomenen variants de preocupació, aquelles més transmissibles, letals o capaces de reduir l’eficàcia de les vacunes o de generar reinfecció. Les set lletres èpsilon a lambda són ocupades per les variants d’interès, sent l’última una variant “sud-americana” pròpia de Xile, el Perú, l’Equador i l’Argentina. Però ara és Delta, B.1.617.2 o “variant Índia” el focus de l’atenció mundial i també a l’Argentina, on es va detectar fins ara un únic cas en un viatger procedent d’Europa. Quines característiques té la nova variant, que amenaça de generar noves ones de pandèmia?

La clau de la variant delta és la col·lecció de mutacions en la famosa proteïna espigola o spike, la que li dóna la característica aparença d’“espines” a les representacions que coneixem del coronavirus. Crucialment, aquestes espines són la clau que permet al virus ingressar a les cèl·lules humanes en unir-se a un receptor específic anomenat ACE2, el qual actua com un portal per a accedir a l’interior de les cèl·lules. Les mutacions presents en la variant delta li permeten ser més transmissible: 60% més transmissible que la variant alfa o “anglesa”, la qual era ja una variant de preocupació, i 140% més transmissible que la variant original.

Una segona mutació crucial de la proteïna espiga de la variant delta li permet evadir parcialment al sistema immune. En particular li permet evadir els anticossos, defenses desenvolupades pel cos producte d’una infecció anterior. També torna inútils unes certes teràpies (però no totes) basades en anticossos i li atorga resistència parcial als anticossos produïts per un esquema de vacunació incomplet (és a dir, d’una sola dosi en el cas de vacunes que requereixen dos components).

Et pot interessar: Per què el govern “progressista” és part dels responsables imperialistes de l’onada de covid-19 a l’Índia?

Cal remarcar que l’últim no indica en absolut que les vacunes actuals siguin inefectives contra la nova variant. Per exemple, un pre-print (estudi encara no avaluat per parells) molt recent mostra que al Regne Unit l’aplicació d’una dosi de la vacuna d’Oxford - AstraZeneca té un 71% d’efectivitat a evitar les hospitalitzacions per la variant delta, mentre que l’esquema complet de dues dosis té un 92% d’efectivitat. Un estudi publicat a la revista científica The Lancet, per part seva, situa aquests números en el 60 al 73%, indicant una protecció “substancial encara que reduïda”. Aquesta vacuna és una de les quals més s’aplica a l’Argentina, que les rep a través del mecanisme Covax de cooperació internacional, i també són produïdes a la planta de Garín del laboratori mAbxience, el qual fins al moment només va lliurar el 13% de les dosis acordades l’any passat.

Si bé aquests resultats són encoratjadors, respecte a limitar els casos greus de la malaltia, un altre estudi recent (encara no revisat per parells) mostra una gran caiguda de l’efectivitat de les vacunes a disminuir l’aparició de símptomes. Una sola dosi de les vacunes de Pfizer-BioNTech o d’Oxford-AstraZeneca només tenen un 33.5% d’efectivitat a evitar l’aparició de símptomes lleus, que no requereixen hospitalització.

El tercer punt preocupant és que existeix una creixent evidència que la infecció amb aquesta variant podria ser més severa, segons testimoniatges de metges de l’Índia, el Regne Unit i el sud de la Xina, llocs on aquesta variant s’ha tornat predominant. En qualsevol cas, la seva major capacitat de contagi i la seva capacitat d’evadir anticossos impliquen un augment en les hospitalitzacions, fins i tot en persones amb una dosi de vacuna ja aplicada. Un estudi a Escòcia indica que el nombre de persones que degueren ser hospitalitzades va ser el doble entre els qui portaven aquesta variant, respecte als qui estaven infectats amb la variant alfa.

Dispersió de la variant delta. Font: GISAID

Un virus que corre amb avantatges

Contra tota simplificació, comencem amb un fet bàsic. El virus no té una voluntat i intencions determinades i en cap cas podem dir que “evoluciona per a” emmalaltir als humans. És el mecanisme de selecció natural, descrit per Darwin fa més de cent cinquanta anys, el que atorga aquesta aparença de voluntat. Una aparença que portava als teòlegs d’altres èpoques a veure les petjades d’un disseny diví en la naturalesa, que brindava a animals, plantes i, podríem agregar, virus mortífers, les eines per a sobreviure en aquest món.

L’aparició de noves variants és conseqüència de les mutacions que sorgeixen naturalment i de l’ambient on es desenvolupen. Però és aquí on els éssers humans, i el sistema capitalista més específicament, juguen un rol en la construcció d’aquest ambient.

Et pot interessar: Criminals! La UE i un grup de països rics bloqueja l’alliberament de patents

El sorgiment de mutacions és, com vam dir, un procés natural. Cada vegada que el virus realitza una còpia de si mateix aprofitant la maquinària d’una cèl·lula humana existeix la possibilitat que ocorrin errors, és a dir, mutacions. Milions d’aquests esdeveniments ocorren en una sola persona infectada, i molts milions més s’acumulen a mesura que la pandèmia es prolonga en el món sencer. L’absència d’accions de control, no obstant això, és una manera de donar més oportunitats perquè aquestes mutacions ocorrin, i en aquest univers de possibilitats aquelles que resultin beneficioses per a la dispersió són les que es preservaran. No és en absolut una coincidència el sorgiment de variants com l’alfa (“anglesa”) o gamma (“Manaos”) en els seus respectius països, sinó una conseqüència indirecta de les seves polítiques sanitàries.

Com explica l’epidemiòloga Emma Hodcroft, quan la dispersió és tan alta, esdeveniments rars es tornen probables. Per exemple és possible que algunes d’aquestes variants s’hagin originat en persones immune-deprimides, on el virus pot romandre molt més temps.

Un segon aspecte, d’adaptació al sistema immune, també és esperable. Les variants que, com la delta, poden evadir encara que sigui parcialment al sistema immune tenen un avantatge. Poden replicar-se en persones i llocs on altres variants no poden. És només qüestió de temps que es tornin dominants.

Si per mitjà de selecció natural un virus pot aconseguir un avantatge i reproduir-se amb major eficàcia, què és el que falta perquè apareguin variants resistents a les vacunes de les quals ara disposem? El pitjor escenari és possible, malgrat que encara no estigui molt a la vora. Tots els experts en evolució viral assenyalen el mateix: per a evitar aquest escenari hem de vacunar tan de pressa com sigui possible, amb l’esquema més complet. El que hem d’evitar, com assenyala Hodcroft, és "que hi hagi alts nivells de virus circulant i romanent en una població parcialment vacunada".

Aquest últim punt, a diferència de les mutacions, no és un procés natural en absolut. Depèn del ritme, disponibilitat i accés a les vacunes. És el resultat d’un mecanisme que privatitza el coneixement científic per al guany d’unes poques companyies multinacionals. Basta recordar la història de com la vacuna d’Oxford, produïda en una universitat i finançada amb fons públics va arribar a les mans de *AstraZeneca. I, en el cas de l’Argentina, aquestes mateixes vacunes segueixen un recorregut insòlit per tres països abans de tornar i poder ser aplicades. És també resultat de la competència, on països acaparen vacunes fins a deixar-les vèncer, mentre uns altres no poden accedir a elles. És el resultat d’un procés que nega els assoliments de la medicina. Contra tota aquesta irracionalitat basta recordar les paraules de Jonas Salk, creador de la vacuna contra la poliomielitis: “no es pot patentar el Sol”.

Et pot interessar: Acaba l’estat d’alarma, però no la crisi social

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic