|
Una vegada més, Sánchez dona mostres que tota l’estratègia del Govern quant a Catalunya, va encaminada a afavorir la tornada a l’autonomisme i desmuntar la mobilització democràtica pel dret d’autodeterminació i la independència.
Des d’aquest angle és que el president del Govern de coalició va defensar la “utilitat pública” dels indults, utilitat que es va materialitzar en la visita del rei i trobades i reunions amb la patronal, el Govern central i el Govern. "És la millor decisió per a Catalunya i per a Espanya" assegura Sánchez, recolzat per sectors importants de la patronal i "contribueix eficaçment" a aplanar el camí a una nova etapa.
Governs Estatal i autonòmic al costat de les patronals, es proposen obrir una etapa de recuperació dels negocis post pandèmia, lubrificada amb abundants fons europeus per al que la reivindicació del dret d’autodeterminació català és un escull. Els indults als presos polítics catalans, en aquest marc, es proposen rebaixar les tensions i facilitar la tornada a la “normalitat” política autonòmica. D’antuvi, hi haurà dos llargs anys de taula de diàleg que promet no arribar a cap part per als partidaris de l’amnistia i el dret d’autodeterminació. Mentre es parla de “concòrdia”, es mantenen més de 3000 processaments, presos i exiliats per a deixar clar que l’Estat actuarà si ho considera necessari i el Tribunal de Comptes embargarà per molts milions a una seixantena d’alts càrrecs del procés.
L’argumentació de Sánchez en la compareixença en el congrés és que, els qui a Catalunya estiguin a favor d’un referèndum d’autodeterminació, hauran d’aconseguir 3/5 dels vots de la cambra per a reformar l’Article 2 de la constitució, que posteriorment aquesta modificació es ratifiqui en referèndum “per tots els espanyols”, i una vegada així, es podria realitzar un referèndum a Catalunya.
Cosa que per descomptat “el PSOE mai acceptarà” en paraules de Sánchez, i tindrà la seva oposició juntament amb la dreta i l’extrema dreta (i la judicatura). Els que van ser sempre i seran, els pilars d’aquest règim post transició del franquisme, on la monarquia i la unitat territorial són inqüestionables per als bons negocis dels empresaris tant en el territori de l’Estat com a l’estranger.
L’autodeterminació del poble català no pot ser decisió d’altres pobles i menys encara de la legalitat de l’Estat del qual el poble català es pretén autodeterminar. Parafrasejant a Sánchez "El principi de realisme ha d’imposar-se", la via del referèndum pactat és un atzucac per al dret d’autodeterminació i la manera elegant dels dirigents del procés d’intentar dissimilar la tornada a la normalitat autonòmica.
Per a conquistar aquesta reivindicació democràtica no hi ha un altre camí que reimpulsar el moviment català sobre altres bases, que el vinculin amb la resolució dels grans problemes socials que l’actual crisi i la gestió dels partits patronals (catalans i espanyols) ha agreujat, mitjançant la mobilització independent de la classe treballadora i els sectors populars, en una aliança fraternal amb els pobles i els treballadors i treballadores de la resta de l’Estat.
|
