Les grans empreses envien fora de la Unió Europea uns 287.000 milions d’euros en beneficis empresarials a l’any per a evadir impostos. En total es calcula que les pèrdues fiscals dels estats són de més de 50.000 milions d’euros. Un terç d’aquests beneficis procedeixen d’Alemanya i gairebé un altre terç de França. Aquests Estats de la UE ocupen, després dels EUA, el segon i tercer lloc en el rànquing mundial d’estats amb més perdudes fiscals per transferències de beneficis empresarials. En total es calcula que a causa de l’evasió d’impostos aquests països perds una quarta part dels ingressos fiscals empresarials cada any.

Entre els Estats membres de la UE determinats països també són emprats com a “paradisos fiscals”. Parlem de països com Holanda, el principal país receptors de beneficis empresarials, per valor de 134.000 milions d’euros, més del 10% del PIB del país. Del sistema fiscal holandès s’aprofiten multitud de multinacionals des d’Ikea i Google, fins a Fiat, Ferrari, el Juventus, les grans petrolieres i els fabricants de cotxes. Segons l’informe de 2020 de l’Índex de Secret Financer (FSI), Països Baixos és llar d’unes 15.000 “institucions financeres especials”, “el vincle internacional entre les filials de les corporacions multinacionals als països d’origen i destinació”. És a dir, la qual cosa es coneix com a empreses fantasma o bústia. El FSI estima que les corporacions multinacionals de tot el món utilitzen aquestes "oficines bústia" per a “redirigir” uns 4 bilions d’euros: unes deu vegades el producte interior brut (PIB) dels Països Baixos en guanys corporatius anuals. Altres refugis fiscals a la UE són Irlanda, que recapta cinc vegades menys que Holanda, i Luxemburg, el qual recapta vuit vegades menys.

Aquestes són les conclusions d’un estudi sobre fiscalitat europea elaborat per Petr Janský, de la Universitat de Praga i participant del projecte de recerca CORPTAX, de la xarxa Tax Justice. Els grans empresaris de l’imperialisme europeu empren tots els recursos al seu abast per a evadir la quantitat més gran possible d’impostos. Els governs dels diferents països de la UE no sols no combaten aquestes pràctiques fiscals, sinó que les afavoreixen donant-los cobertura legal, malgrat les pèrdues que suposen per a la recaptació d’impostos i malgrat l’augment del deute. Si bé en la dècada de 1970, les taxes d’impostos empresarials entre els països de l’OCDE eren del 45% de mitjana. Després de mig segle d’ofensiva neoliberal, la taxa impositiva mitjana s’ha desplomat al 25%.

Segons l’informe ’Profit Shifting of Multinational Corporations in the European Union: Evidence and Policy Reforms’: La transferència de beneficis de les grans empreses a paradisos fiscals aconsegueixen les xifres de 102.000 milions de dòlars en el cas d’Alemanya (21.000 milions de dòlars de pèrdues fiscals), de 91.000 milions de dòlars en el cas de França (18.000 milions de dòlars de pèrdues fiscals), 11.000 milions de dòlars a l’any en el cas de l’Estat espanyol (1.000 milions de dòlars de pèrdues fiscals). Al mateix temps, alguns estats membres de la UE, sobretot Holanda (141.000 milions de dòlars), Irlanda (28.000 milions de dòlars) i Luxemburg (18.000 milions de dòlars), serveixen com a paradisos fiscals i permeten aquesta evasió d’impostos.

L’informe recull que “un total de 302.000 milions de dòlars (287.000 milions d’EUR) es traslladen fora de la UE anualment, mentre que 215.000 milions de dòlars (204.000 milions d’euros) es transfereixen". El desequilibri és encara més marcat quan s’expressa en els ingressos fiscals estimats: la UE està perdent 53.000 milions de dòlars (50.000 milions d’euros) mentre guanya 12.000 milions de dòlars (11.000 milions d’euros)".

La situació continua malgrat l’actual alentiment econòmic i dels milions d’euros desemborsats pels governs i per la UE per a rescatar mitjançant mesures similars als ERTO i mesures d’estímul econòmic a les grans empreses. Mentre els nivells de deute públic es disparen, les grans empreses maximitzen els seus beneficis a costa de l’erari públic.

Al mateix temps el nombre de multimilionaris s’incrementa. Bona part de les multinacionals, especialment les tecnològiques, no sols no han vist reduït els seus beneficis durant la pandèmia, sinó que els han multiplicat. Microsoft i Facebook durant el 2020, van incrementar en un 44% i un 53% respectivament, els seus beneficis. Els beneficis d’Amazon, per part seva, van augmentar en un 84%. Els ingressos d’aquesta multinacional van ascendir a 386.000 milions de dòlars. Pràcticament el PIB d’Irlanda.

Un gran contrast entre el cada vegada major empobriment dels treballadors i sectors populars, i l’enriquiment dels empresaris que utilitzen l’evasió i altres ardits fiscals com a mitjà per a maximitzar la riquesa obtinguda a base d’explotació. Tot això nodrit per la relació entre el poder dels Estats i els empresaris.