|
Davant la cinquena onada amb més de vuit mil contagis diaris, la política neo-liberal del govern Aragonès és gairebé calcada a la del govern Torra. Al cap i a la fi, els dos governs estan integrats per Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Aragonès havia iniciat una apertura sense prendre mesures de seguretat sanitària cap els col·lectius que encara no tenen vacunació. Molt similar a l’estiu passat i també a les vacances d’hivern.
Avui mateix ha anunciat restriccions més fortes després de dues setmanes de contagis desbocats. Els negocis vinculats a l’oci nocturn hauran de tancar a les 12:30 com a màxim. També ha limitat les reunions socials a menys de deu persones. I també prohibeix menjar i beure al carrer, segurament pensant en els botellons.
Es a dir, que redueix totes les mesures a restringir la circulació de la gent. Però no ha fet cap anunci sobre una hipotètica contractació massiva de personal sanitari. Tampoc s’ha sentit parlar de testos massius per als joves que vulguin sortir de nit. Cap mesura pensant en el benestar dels joves. Totes són repressives i exigir responsabilitat a la població. Però perquè tenim un govern? Només hi ha un govern per als grans empresaris.
Sí que es cert que els efectes de la Covid-19 estaven caient fins al juliol, però el govern no va ser capaç de pensar que el jovent volia sortir a gaudir l’estiu (!!), com no podia ser d’un altra forma. El jovent va patir un any de classes telemàtiques i amb tancaments; feines precàries i mal pagades i un atur i precarietat galopants. I tot això tancats a casa dels pares i sense gaires possibilitats d’emancipació. Ja se li ha demanat que s’esperin un estiu, i ara se li demana que no faci res aquest estiu i que esperin els vaccins.
Aquest “falta de previsió” no és un problema exclusiu de Catalunya. Els diferents governs capitalistes castiguen a la seva joventut i no pensen en les seves necessitats. I després tenim presidents que ploren per la falta de responsabilitat de la joventut. Com si això de sortir a l’estiu fos un “raig en cel serè”. La realitat és que el capitalisme està deixant caure la pitjor part de la crisi sobre els mes joves.
La “falta de previsió” es veu també en la gestió que fan del personal sanitari. Els Centres d’Atenció Primària estan desbordats i col·lapsats. Els CAP han de posar els vaccins, fer testos de la Covid-19 (PCR i antígens) i a més, atendre la resta de malalties comunes i cròniques de la població. Tot això amb el mateix personal i sense reforços ni inversions. I ja portem un any i mig de pandèmia.
Això que diuen “Fatiga pandèmica”, és en realitat la falta d’inversions en sanitat que encara arrossegen les retallades de la crisi del 2008 i posteriors. Infermeres amb contractes de dies i salaris mínims, metges residents per 800 euros, contractes temporals que cauen a l’estiu, però amb un virus que mai ha estat estacional. La Generalitat catalana, els diferents governs autonòmics i el central no volen posar un euro en la sanitat.
Cal un pla d’urgència amb testos massius (PCR i antígens) per poder permetre al jovent poder recuperar una part del temps perdut, accelerar la vacunació per arribar a tota la població, augmentar dràsticament els salaris i la quantitat de treballadors sanitaris per a evitar el col·lapse, no només dels CAP, sinó, i més important encara, de cadascú de les seves treballadores i treballadors. Hi ha diners per fer això i molt més. Els dirigents polítics podrien donar exemple i abaixar-se el seu salari i dietes per cobrar el mateix que una mestra i donar-ho tot per les noves generacions.
Argimon va dir mesos enrere que tenim una seguretat social que no és rica. Això ja fa anys que ho sabem per les retallades que no es recuperen, per les llistes d’espera, etc. Però el que no diu és que els diferents governs no fan res per millorar-la. Tots diuen que no hi ha prou diners, però fa mesos van trobat diners per “ajudar” a l’empresari amic dels gimnasos DIR, ara en tenen per fer una caixa de resistència pels embargaments injustos imposats pel Tribunal de Comptes i milions que “regalen” a la sanitat privada.
Diners sí que n’hi ha però Esquerra Republicana i Junts per Catalunya només el fan servir pels grans empresaris catalans. L’educació i la sanitat públiques es troben en una delicada situació perquè no interessa als grans empresaris. I per això aquesta cinquena onada tornem a sentir el mateix que l’estiu passat: que els joves són irresponsables, que es tanquen els CAP i que el personal sanitari torna a patir el greu augment de casos Covid.
|
