Carlo Giuliani havia mort d’un tret efectuat per un carabiner i seguidament atropellat en la manifestació convocada pel Fòrum Social de Gènova contra el cim del G-8 l’any 2001.
Carlo Giuliani va morir assassinat per les forces repressives prematurament als 23 anys. Nascut en el si d’una família d’esquerres, resident en el barri de Righi. Fill del sindicalista Giuliano Giuliani, de la Confederació General Italiana de Treballadors i de la seva mare Haidi, que posteriorment va ser senadora per Refundació Comunista.
Des de l’any 2001 la seva família i els seus amics van formar el Comitè Plaza Carlo Giuliani, amb l’objectiu d’investigar la seva mort i recordar els fets en memòria de Carlo. No obstant això fins ara només s’ha aconseguit la inscripció en un tros de granit ’Carlo Giuliani, Ragazzo’ al jardí de la plaça Alimonda.
Les traves per part de l’Estat per a investigar la veritat són múltiples, portant el cas a un llarg recorregut judicial amb múltiples irregularitats des del seu inici, amb cinc canvis de versió del testimoni per part de l’acusat.
En el 2013, la jutgessa instructora Elena Doloiso va tancar l’arxivament del cas contra Mario Placanica, el carabiner que va disparar a Carlo. Va fonamentar l’arxivament de la causa “en causes que exclouen el càstig del fet, i l’ús legítim de l’arma per a la pròpia defensa’.
El sindicat de policia acudeix en forma de contramanifestació als actes de commemoració de Carlo. I la dreta política italiana sempre s’ha mostrat en defensa del carabiner.
L’assassinat de Carlo Giuliani va quedar enregistrat en la memòria de milers de joves al costat dels fets ocorreguts durant la Contracumbre del G8 a Gènova. El món de la música i desenes de grups han escrit cançons sobre això. Com “Solament per pensar” de Ska-P o “Que va passar, que va passar” de Manu Chao.
Carlo Giuliani és la cara de la joventut que es manifestava davant els grans cims del capitalisme transnacional, reprimida per l’aparell de l’Estat burgès i que despertava una ira que encara continua vigent, ja que aquests fets s’han repetit amb altres assassinats, com el de l’adolescent Alexandros Grigorópulos (2008) que va despertar una revolta a Grècia i conseqüentment la presó dels seus botxins. D’aquesta estirp de joves combatius que avui barallen en defensa del Black Lives Matter i afronten la repressió estatal just en el cor de l’imperialisme.
************
Aquest article es va publicar el 22 de juliol de 2015, el qual reproduïm amb una lleugera actualització.
|
