Segons consta en la web del Ministeri de defensa espanyol les Forces Armades espanyoles són presents actualment en 16 missions en l’exterior amb 2.900 militars i guàrdies civils desplegats en quatre continents: “Els contingents més nombrosos es troben al Líban i a Mali. En el marc de l’OTAN participen en la missió Presència Avançada Reforçada (Letònia) i a Turquia, i han assessorat les forces de seguretat a l’Afganistan fins al mes de maig. El dia 12 d’aquest mes, Espanya concloïa la seva participació en Resolute Support, finalitzant la seva presència de 19 anys al país muntanyenc. Espanya també és present en totes les missions militars que la Unió Europea desenvolupa en el continent africà, amb desplegaments a Mali, República Centreafricana, Somàlia i el Senegal”.

La presència militar de l’Estat espanyol en aquests països suposa una despesa anual de ni més ni menys que 1.176 milions d’euros.

En el cas de l’Iraq, Espanya participa des d’octubre de 2014 en la missió imperialista, com a part de la coalició internacional. Actualment, el contingent més nombrós de militars espanyols en l’exterior es troba al Líban, on l’any passat el govern de coalició PSOE-Unidas Podemos va incrementar la presència d’efectius, passant de 610 a 830 militars (un 36% més). Espanya forma part de la Força Interina de Nacions Unides per al Líban (UNIFIL) des de 2006. Durant 2020, el govern espanyol també va augmentar el nombre d’efectius en la missió de la UE a Mali, passant de 280 a 530.

La participació imperialista d’Espanya en les guerres de l’Iraq i l’Afganistan ha tingut nefastes conseqüències per a aquests pobles, en els quals es compten centenars de milers de morts. També ha repercutit de manera directa en territori espanyol, amb els atemptats de l’11M de 2004 a Atocha i el sorgiment d’un important moviment anti-guerra.

El passat 18 d’agost, amb motiu de la sortida estrepitosa dels Estats Units de l’Afganistan, el diario.es va publicar informació que es troba en els documents del Departament d’Estat nord-americà sobre Afganistan. Allí es recull la importància que li atorgava el govern dels EUA al suport de l’Estat espanyol en les missions a l’Iraq i l’Afganistan després de l’11S. El govern nord-americà considerava que el Govern d’Aznar va ser un “suport incondicional per a la coalició internacional contra el terrorisme” després de l’11S. En un altre document, es destaca també l’“accés sense condicions” dels Estats Units a les bases militars de Rota i Morón en territori espanyol. Quelcom que, cal destacar també, no va canviar amb l’arribada de Zapatero al govern espanyol.

Segons els documents desclassificats, les bases militars espanyoles es van transformar en “punts de trànsit crucials” per als EUA en les seves missions cap a l’Afganistan i l’Iraq. “Uns 4.000 avions militars i 120 vaixells de guerra transiten anualment per aquestes bases”, consta en un dels informes de l’any 2016. És a dir, que sota el govern socialista de Zapatero, les bases de Rota i Morón es van consolidar com un punt logístic estratègic. Durant el govern de Zapatero, a més, mentre es va reduir la participació a l’Iraq, es va incrementar a l’Afganistan.

Els últims militars espanyols es van retirar de l’Afganistan recentment al maig de 2021, després de 19 anys d’intervenció imperialista. En aquests 19 anys, 27.000 militars espanyols han estat a l’Afganistan i s’han gastat diversos milers de milions d’euros. Al mateix temps que els governs espanyols retallaven pressupostos de sanitat i educació! El desastre que queda a l’Afganistan com a llegat de la intervenció militar de la coalició internacional no recau només sobre Estats Units, sinó també en els estats imperialistes com l’Estat espanyol, Alemanya i altres que van formar part de l’ocupació.

L’actual govern espanyol del PSOE i Unidas Podemos no ha canviat ni una coma en les polítiques imperialistes de l’Estat espanyol, que manté intervencions militars en desenes de països.