El Consell de ministres ha aprovat l’avantprojecte de Llei de Convivència Universitària. Presentat pel ministeri d’Universitats de Manuel Castells (Unidas Podemos), ve a substituir l’encara vigent Reglament de disciplina acadèmica dels centres oficials d’Ensenyament Superior i d’Ensenyament Tècnic signat per Franco el 1954.

La derogació de la llei franquista, que increïblement és la que seguia regint a les universitats, suposa eliminar aspectes com la consideració de falta greu dels "escolars" les "manifestacions contra la Religió i moral catòliques o contra els principis i institucions de l’Estat", subjectes fins ara a inhabilitació o suspensió de manera temporal o perpetua. També es modifiquen les faltes lleus, considerades fins ara com "qualssevol altres fets" que, sense ser classificats o determinats, "puguin causar pertorbació en l’ordre o disciplina acadèmics", deixant via lliure per a la discrecionalitat.

No obstant, la reforma impulsada per Castells, tot i que elimina aquests elements insostenibles, més aviat crea un marc modern per continuar legitimant els atacs contra els i les estudiants, especialment contra els que formen part del moviment estudiantil. La creació de la "Comissió de Convivència" i "els mitjans alternatius de solució dels conflictes de convivència" són el cavall de Troia "progressista" per a la veritable clau: la potestat disciplinària plena del Rectorat.

L’avantprojecte de llei atorga potestat disciplinària a les universitats per sancionar "infraccions de l’estudiantat que alterin greument la convivència o que impedeix el normal desenvolupament de les funcions de docència, recerca i transferència de coneixement, sense perjudici de la responsabilitat patrimonial o penal que pugui derivar de tals infraccions". En aquests casos, la sanció anirà directament a càrrec del rector o rectora de torn, donant-li així potestat per castigar actes de protestes com les concentracions al campus, els piquets o les manifestacions en els centres d’estudi.

Entre les faltes molt greus es troben algunes com l’assetjament sexual, el plagi, les novatades o la discriminació. Això sí, només per part de l’estudiantat. Ja sabem que quan l’assetjament implica a algun membre de la casta universitària les autoritats fan pinya i protegeixen els seus. Ja sabem que quan la discriminació ve de la mà d’unes taxes impagables (encara més per als estudiants extracomunitaris), una incompatibilitat de la feina amb els estudis o una bretxa digital augmentada durant la docència en línia o semipresencial, no els preocupa tant.

No obstant, també inclou l’incompliment de les normes de salut pública establertes per als centres universitaris i la destrucció o deteriorament irreparable del patrimoni de la universitat. Durant la pandèmia ja hem vist que la universitat ha tractat de limitar per tots els mitjans l’organització estudiantil posant com a excusa la covid, així que no resulta estrany pensar que aquest marc pogués ser utilitzat per prohibir assemblees o concentracions. En aquests casos, les sancions contemplades serien "l"expulsió de dos mesos fins a tres anys de la universitat en què s’hagués comès la falta" i la "pèrdua de drets de matrícula parcial, durant un curs acadèmic".

Deteriorar greument les obres patrimoni de la universitat i cometre frau acadèmic per superar una assignatura o en proves que busquen acreditar rendiment acadèmic es consideren faltes greus. Així mateix, impedir la celebració d’activitats universitàries de docència, recerca o transferència de coneixement se situa en la mateixa categoria. Les sancions previstes per a aquests casos són la pèrdua durant un curs acadèmic del dret a matricular-se en l’assignatura en la qual s’ha comès el frau i l’expulsió de la universitat en un període de fins a un mes, exceptuant l’època d’avaluacions i matriculacions.

Finalment, es qualifiquen de faltes lleus l’accés a instal·lacions universitàries sense permís, copiar en els exàmens i deteriorar de forma no greu el patrimoni de la universitat. Tals conductes seran sancionades per una amonestació privada.
En definitiva, el caràcter modern de la nova llei està a revestir de "progressistes" i democràtics els fonaments per seguir atacant la protesta estudiantil. Les protestes contra actes institucionals o ocupacions passant per piquets i assemblees poden trobar una justificació per a ser reprimits en la nova llei.

A més, es castiga l’ús lliure dels espais per part de l’alumnat, quelcom especialment important si tenim en compte les enormes limitacions que han anat imposant per sol·licitar aules per fer xerrades o tallers autoorganitzats o espais per realitzar assemblees (recordem que en alguns campus han arribat a prohibir utilitzar la gespa amb excuses sanitàries mentre es permet l’ús de les cafeteries tancades). És a dir, aquesta nova llei empeny cap a una universitat encara menys oberta per als propis estudiants, un espai hostil on només podem limitar-nos a anar a classe i obeir les imposicions, decisions i retallades que vinguin des de dalt sense dret a organitzar-nos.

El reforçament de la figura rectoral es produeix al mateix temps que Castells prepara la gran reforma universitària coneguda com LOSU, la qual contempla que el rector sigui escollit per un comitè extern. Si la democràcia interna ja era escassa dins de la universitat, ara es redueix encara més. Aquest comitè estaria format en un 50% pel personal docent i investigador de la universitat, un 30% per persones externes a la universitat de reconegut prestigi, un 10% d’estudiants i un 10% pel personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis. No fa tant que vam veure com s’obrien encara més les portes de la universitat a les empreses a través de l’anomenat Consell Social, fonamentat en la fal·làcia d’harmonitzar els interessos de societat i universitat. Així doncs, no resulta estrany pensar ara que aquestes persones de "reconegut prestigi" tindran alguna cosa a veure amb Iberdrola, BBVA, Santander i altres grans companyies.

El ministre d’Unidas Podemos Manuel Castells avança així en diferents fronts en el seu projecte de reforçar la universitat neoliberal al servei de les grans empreses, limitant la capacitat de resposta del moviment estudiantil.

Davant d’aquesta situació, hem de lluitar per assemblees a cada facultat per organitzar la defensa contra aquests atacs i els que estan per venir, on totes les organitzacions estudiantils fem un front per impedir aquesta reforma antidemocràtica i la LOSU que està en curs, on tot l’estudiantat puguem organitzar-nos i discutir les nostres demandes i el pla d’acció per a conquistar-les.

Volem arrencar la universitat de les mans de les empreses i la casta universitària per posar-la al servei de la classe treballadora i els sectors populars, sent gestionada per l’alumnat juntament amb el personal docent i no docent amb majoria estudiantil. I per això hem de posar en peu un moviment estudiantil, construït des de cada classe, que lluiti per una universitat totalment democràtica que respongui a les necessitats de les majories socials, però que també respongui a qüestions fonamentals que ens afecten com a la lluita contra les agressions LGTBI + que augmenten alarmantment, una crisi climàtica causada per un capitalisme disposat a arrasar-ho tot o una precarietat especialment greu entre la joventut.

És el moment que des del moviment estudiantil unim forces amb la classe treballadora i els sectors en lluita, aquells que veuen com els fons europeus van destinats a l’IBEX 35 mentre la resta haurem de pagar el cost de la crisi amb les noves reformes laborals i de pensions que prepara el govern. Sortim a lluitar junts lluitar perquè el capitalisme, els seus governs i les seves lleis no ens robin el futur.