|
Primer de tot, els reforços covid -contractació de més personal per la pandèmia- haurien de ser permanents, amb la vista en una major contractació de personal docent i no docent a les escoles. Aquests van baixar una mica les ràtios de les aules, encara que va ser insuficient als centres que abans tenien ràtios de 28 i 30 alumnes. Un reforç implica una data de finalització, perquè estàs reforçant una situació que preveus que canviarà. El tema de les ràtios i la falta de personal no és una novetat de la pandèmia, és una qüestió estructural de l’educació pública que fa anys que és retallada a cop de mesures neoliberals, tant del govern central com del de la Generalitat.
Aquesta mesura, que la Generalitat ja ha anunciat que mantindrà aquest curs amb una inversió d’uns 43 milions, hauria de ser permanent, com un primer pas per augmentar el personal contractat docent i no docent i no tornar a unes aules massificades, docents saturats, i una educació que tallada per un patró generalitzat en el que no encaixa tothom.
D’altra banda, aquest curs comença després de la polèmica de l’Icetazo, que preveu treure a concurs d’oposició totes les places en situació temporal en més de 3 anys d’interins i interines, i que pot deixar al carrer a aquells que no aprovin i no treguin la nota mínima pactada pels sindicats majoritaris, poden quedar fora i cobrar una indemnització de 20 dies del sou base, independentment de la seva antiguitat. Ara bé, la indemnització només correspondrà al personal interí que es presenti a les proves i quedi exclòs; si pel motiu que sigui no es presenten, perdrà la feina i la indemnització.
També s’ha modificat el protocol d’aïllament per l’alumnat en cas de covid o contacte, i es confinarà només l’alumnat que no estigui vacunat, el que pot suposar una vulneració de drets. A més a més com assenyala la CGT "sense directrius clares i sense augmentar la partida pressupostària, es pretén crear un nou sistema de classe híbrid (presencial/virtual)".
Una altra qüestió a tenir en compte, són les retallades de plantilles i recursos als centres amb molts alumnes en situació de vulnerabilitat. Al maig, Ensenyament va comunicar la revisió de la classificació dels centres educatius atorgant el títol de màxima complexitat a centres que no la tenien i traient-la a d’altres. Amb la retirada de la categoria per aquests últims, arriben les retallades de personal i recursos, repercutint en les necessitats de l’alumnat, en especial del més vulnerable.
Per últim, hem d’assenyalar la precarietat dels cicles formatius, on més de 24.000 joves s’han quedat sense plaça per poder estudiar aquest any, tal com també denuncia la CGT.
En resum, aquest any comença amb molts focus que poden semblar que no tenen res a veure, però és clar que en tenen: tenen en comú les retallades, les polítiques neo-liberals envers l’escola pública, tenen a veure què tenim un sistema educatiu que es perfecciona per la seva supervivència, formant a les futures generacions que seran explotades, i ho fa buscant treure el màxim benefici, i això implica retallades, ajustaments, etc.
No només tenim aquest panorama a les escoles. L’estudiantat i el professorat de les universitats, aquest any haurà de fer front a la reforma de Castells i a la retalla de personal associat.
Tenim molt pel que sortir a lluitar aquest any. Cal que ens organitzem, en assemblees d’estudiants i de personal docent i no docent, per debatre les nostres demandes i les nostres formes de mobilització i lluita. Sense corporativismes que ens divideixen per sectors, per etapes, per tipus de contracte. Colpegem juntes a aquest sistema depredador i a les institucions que el mantenen amb vida, començant per la Generalitat i el govern central.
|
