http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ENTREVISTA SECTOR DEL LLEURE I LA CULTURA
"Les treballadores soci-culturals lluitem per coordinar-nos amb tots els sectors externalitzats"
Cynthia Lub
Barcelona | @LubCynthia

Parlem amb Irene i Antonia, les quals porten anys treballant en la gestió cultural i d’equipaments municipals, un dels sectors dins del conveni del lleure que més pateix la precarietat de les externalitzacions.

Ver online

Exterior del Centre Cívic Pati Llimona. Foto: @FFedaia

Irene i Antonia són les coordinadores de dos centres cívics de Barcelona respectivament. Parlem amb elles després d’una concentració a Sant Jaume per la millora del conveni del lleure, el qual també inclou la gestió d’aquests espais.

Irene, que forma part del sindicat CGT Lleure, i Antonia, activista de la plataforma Municipalitzem, lluiten no només per la millora del conveni, sinó per poder passar a un altra que sigui més acord amb la seva categoria. Però, a més, ambdues impulsen també una lluita per la remunicipalització dels serveis públics per posar fi a una precarietat laboral que afecta a milers de treballadores i treballadors només a la ciutat de Barcelona.

En aquest sentit, el pròxim dimarts 28 de setembre, des de la plataforma Municipalitzem convoquen a una trobada, a les sis de la tarda i a la plaça Sant Miquel, a tots els treballadors i treballadores de tots els equipaments per donar una resposta conjunta a aquesta situació.

Quina és la vostra situació laboral en l’actualitat?

Antonia: Portem molts anys treballant per l’administració pública i la gestió cultural i no ens sentim identificades amb aquest conveni. Lo millor que ens podría passar al nostres sector és crear un nou conveni. Des que estem en el conveni de lleure les condicions laborals s’han perdut molt.

Irene: Fa vuit anys que no ens pujen el sou, i alhora totes les despeses han pujat, els lloguers, la llum, l’aigua,… Els nostres treballadors estan cobrant el sou base, és una rebaixa de 200 o 300 euros del que cobraven abans. I nosaltres, les coordinadores, tenim la sensació que ara mateix estem molt poc per sobre del sou base.

A: Per tant, si hem de comparar les nostres categories amb personal municipal, evidentment, tenim molt a perdre. Per això externalitzen també. Cada cop hi ha més externalitzacions.

Les externalitzacions són el problema fundamental quant a la precarietat?

A: Sí, és com el peix que es mossega la cua. L’ajuntament et diu que ells no estan obligats a més i que estan fent allò que és legal. I l’empresa ens diu que aquest és el pressupost que els dóna l’ajuntament, que no poden pagar més, és el pressupost que quadra amb aquest projecte. I llavors a qui reclames, a l’ajuntament o a l’empresa?

Però és una qüestió de voluntat, perque l’ajuntament pot dir que els seus treballadors no han de cobrar per sota d’ics quantitat, tot i que el conveni marqui el mínim.

I: Està clar que podría fer-ho l’ajuntament. Progressivament podrien fer que si un funcionari d’una categoria cobra ics, anar a cada concurs i anar pujant perque arribi un dia en que quedin igualats.

Ja hi ha hagut altres experiències de municipalitzar sectors, per tant, si es millora aquesta situació que tenim com empresa externalitzada, municipalitzem.

A: A més, des de l’any passat les administracions estan obligades a seguir la llei europea de contractació, i això vol dir que s’han d’assegurar que s’agafa la persona òptima o l’equip òptim per gestionar cada servei. És a dir, d’un dia per l’altra ens han començat a demanar titulacions superiors i universitaries.

Això, fins i tot, pot posar en perill els llocs de treball?

I: Si, però el que preval és el dret d’aquell treballador al lloc de treball. És a dir, un problema legal. Aquesta situació l’han creat les pròpies administracions amb la seva política “sense sentit”, creant indicadors de qualitat ficticia.

Si. Perque les condicions acaben sent totalment precàries. És així?

I: Clar. No pots demanar que les nostres plantilles tinguin nivell universitari en una feina que ve de titulacions de cicles superiors. De fet no hi ha res a les universitats de gestió cultural o gestió d’equipaments.

Jo ara tinc que buscar una persona dinamitzadora amb formació científica. Qui voldrà venir a cobrar 1.200 euros? quan teòricament estas format per feines amb major remuneració econòmica.

A: Si. El que patim també és una fuga de talent bestial. Arriba gent molt formada i a la que agafen experiència, amb dos o tres anys, marxen per la precarietat del sector.

I: Això amb una millora de les condicions o la remunicipalització no seria així. Estem portant equips de 15 o 20 persones, i has de donar la cara per l’empresa cap al districte i també hem de defensar l’ajuntament cap a l’exterior. I la responsabilitat de la gestió econòmica de diners públics. No ens sentim ben pagades, i tot i així acabem fent més hores de les que ens toca i animant els equips perque rendeixin millor.

Hi ha una perspectiva comuna per la remunicipalització?

A: Si, nosaltres estem a la plataforma Municipalitzem en la que lluitem per coordinar-nos amb totes les treballadores dels diferents sectors externalitzats des de l’ajuntament. Els quals som molts més del que es publica, som molts més dels 1.500 que diu l’ajuntament. Els ajuntaments estan obligats a publicar quins són els treballadors que estem externalitzats en els centres dels diferents serveis.

Des de Municipalitzem el que pretenem és poder arribar a totes les treballadores i fer força per aconseguir una millora de les condicions laborals i que la gent pugui saber a on van els diners de l’ajuntament. Realment s’estan pagant serveis amb unes condicions que després volen donar exemple a les empreses privades, però el primer que ha de fer l’ajuntament és complir. Que la gent que treballa per a l’ajuntament tingui unes condicions dignes.

I: Un ajuntament en aquest cas d’esquerres, a més. Un ajuntament que hauria de vetllar per les condicions dels seus treballadors. Però Barcelona en Comú està governant amb el PSC, els quals porten tota la vida externalitzant, són el inventors de les externalitzacions dels serveis. I en aquest cas es diu que Barcelona és un model europeu de gestió. Un model molt “maragallista”, és a dir, no han canviat gens en el que han estat fent durant els últims 25 anys.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic