|
Treballar fora de l’horari establert, a qualsevol hora del dia i en qualsevol moment de la setmana tendeix a ser la regla d’aquests sectors. Els clients abusen de la seva posició per a exigir canvis o fer puntualitzacions al treball dels encarregats de xarxes socials o disseny gràfic.
Per la seva part les grans agències es mantenen en una posició de passivitat ja que el que els convé és mantenir els seus clients i els seus beneficis a pesar que això suposi no respectar els drets dels seus treballadors.
En aquest sector predomina el teletreball, alguna cosa que no fa sinó acréixer l’incompliment dels descansos i el dret a la desconnexió. A més com apuntem en un recent article el teletreball vénen molt bé a les empreses que amb la pujada de la llum fan recaure els sobre despeses en la butxaca dels treballadors.
En els treballs creatius dominen els discursos basats en la vocació i la passió com a justificació per a acceptar com a norma unes condicions laborals pèssimes, a costa de les quals les agències, productores i grans companyies continuen augmentant els seus beneficis. Això es veu clarament en la figura dels becaris i les pràctiques no remunerades que s’allunyen constantment de la seva suposada funció ideal formativa per a acabar cobrint posats de treballs de manera temporal a un cost molt de menor.
Quan parlem de sectors artístics no podem deixar de costat a aquells artistes que assenyalen aquesta pràctica de moda que consisteix a pagar a través de reconeixement en la xarxes. Una cosa de la qual s’obliden qui fa aquest tipus de propostes és que el nombre de seguidors no paga les factures ni els preus de la formació i el temps dedicat d’aquells que creen una obra.
L’art i la cultura no poden ser un vedat privat per a aquells que poden gaudir de treballar “per amor a l’art”, mentre els joves artistes i creatius de classe treballadora carreguen amb el treball brut d’unes campanyes enfocades al consumisme i que eliminen per complet la llibertat creadora i la funció transformadora de l’art.
|
