http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ESTAT PROFUND
Villarejo elogia els GAL del PSOE, destapa la corrupció del PP i una nova “borbonada” de l’emèrit
Sergio Linares

L’excomissari declara en la comissió del Congrés sobre la Kitchen. Elogia el terrorisme d’Estat de Felipe González, assegura que Rajoy estava al corrent de la seva operació d’espionatge contra Bárcenas i col·loca el control de la “lívid” de Juan Carlos I com una qüestió d’Estat.

Ver online

Quan l’Estat profund engega el “ventilador” comença a escampar tota la porqueria que acumula a tort i a dret. Això ha passat aquest dimecres en el Congrés dels Diputats amb la declaració de l’ex comissari de la Policia Nacional Carlos Villarejo, en la comissió encarregada de la recerca del cas Kitchen.

La credibilitat de Villarejo no pot donar-se per completa, ni molt menys. Però tampoc colen les versions tranquil·litzadores i apologètiques de la “bona salut de les nostres institucions” que volen fer passar totes les seves acusacions com a fabulacions d’un outsider.

Villarejo ha estat i és un home del règim, quan portava placa i quan treballava de freelance ajudant a tapar o destapar escàndols, o a inventar-los directament. Moltes de les “perles” que va deixar ahir en el Congrés quadren a més amb moltes de les trames del deep state que han sortit a la llum en els últims anys, repassem-ne algunes.

Record i defensa dels GAL del Felipe González

Aquesta mateixa setmana escoltavem a Arnaldo Otegui declarar el seu “dolor i pesar pel sofriment patit” per les víctimes d’ETA. La reacció a les mateixes de part de tots els agents del règim, tant l’extrema dreta com el PSOE o el PNB, ha estat la de rebutjar-les i exigir que l’esquerra abertzale “condemni” l’activitat del grup armat a 10 anys del seu alto-el-foc permanent.

Contrasta aquest nivell d’exigència amb el silenci i complicitat del mateix PSOE amb el terrorisme d’Estat desenvolupat sota el mandat de Felipe González, i pel qual van ser condemnats, i indultats després per Aznar, ni més ni menys que un ministre de l’Interior i un secretari d’Estat de Seguretat.

No és d’estranyar, el mateix Sánchez va començar la seva carrera política defensant a González i el seu paper en els GAL en un debat televisiu. O quan van sortir a la llum, al juny de 2020, els papers de la CIA que demostraven la implicació del mateix González, el PSOE, juntament amb el PP i Vox, van vetar tota comissió de recerca en el Congrés, i Sánchez va defensar a l’expresident com “un dels grans modernitzadors de la història democràtica”.

Et pot interessar: Així defensava un jove Pedro Sánchez al govern de González sobre la seva implicació en els GAL

Doncs bé, Villarejo va tornar a recordar les pràctiques portades endavant per membres de les forces policials de segrestos, tortures i assassinats contra militants de l’esquerra abertzale. A una pregunta del diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu, sobre el tema, Villarejo va reconèixer que “va haver-hi dos o tres (militants bascos) que es van perdre per aquests mons de Déu” i que ell “lamentablement” no havia participat en el terrorisme d’Estat, encara que li “hagués agradat”. Per a rematar va afegir que sabia “que són políticament incorrectes algunes de les meves contestacions, però estic convençut, com he dit moltes vegades, amb la mare i amb la pàtria, amb raó o sense ella, calia acabar amb els terroristes i van fer molt bé els meus companys”.

Gabriel Rufián d’ERC va tornar en el seu torn sobre el tema i Villarejo va passar llavors a reivindicar els primers governs del PSOE: “No crec que el tema GAL fos un error perquè França usava a ETA per a fer xantatge a Espanya. França va acabar amb la OAS de la mateixa manera, a Espanya, Felipe González va ser l’únic que es va atrevir”.

Un espia per a netejar els draps bruts del PP amb la vènia de Rajoy i la Judicatura

Sobre el tema principal de la comissió, l’operació d’espionatge, segrest i destrucció de proves sobre el cas Bárcenas i la caixa B del PP, Villarejo va confirmar que aquesta operació havia estat acordada en la seu de Gènova.

Hauria estat en una trobada amb la llavors secretària general, María Dolores de Cospedal, en la qual el mateix president del govern en aquest moment, Mariano Rajoy s’havia passat a saludar i beneir el que estaven tramant. La cita hauria estat demandada pel mateix Villarejo per a conèixer si el que anaven a portar endavant tenia el suport de les més altes instàncies del govern i el partit. Segons l’excomissari "En un moment determinat va baixar el senyor Rajoy i va dir: vinga, a treballar!".

A més d’aquesta trobada, Villarejo va reconèixer haver mantingut converses amb Rajoy per missatgeria mòbil sobre el desenvolupament de l’operació d’espionatge i haver coincidit amb ell en dues o tres ocasions més en “menjars” o “desdejunis” on hi havia més gent: "vaig coincidir amb ell, però no vaig tenir cap reunió directa i personal amb ell en privat".

Finalment, com a dada rellevant, Villarejo va carregar contra el jutge de la causa, Manuel García Castellón, acusant-lo d’haver comès “moltíssimes” il·legalitats, en referència a les desenes de converses registrades entre ell i Cospedal i el seu marit -més de cent segons ell- i que el magistrat instructor va rebutjar d’entrada.

Sobre els altres “tractes” mantinguts amb el govern Rajoy, com la famosa Operació Catalunya destinada al desprestigi i persecució contra diversos líders independentistes, Villarejo va reclamar que l’Estat encara li deu 300 mil euros, encara que sense precisar en concepte de que.

“Borbonades”: un gènere que no falla des de 1700

Un altre dels titulars que va deixar la compareixença va ser en relació a les confessions que Corinna hauria realitzat a l’excomissari en les quals li assegurava que s’havien administrat “inhibidors de testosterona i hormones femenines" al rei emèrit Juan Carlos I. Aquest tractament tindria com a objectiu "rebaixar-li la lívid perquè es considerava un problema d’Estat que fos tan ardent".

L’esperpent de l’enèsima “borbonada” ja a pocs pot sorprendre. La Casa Reial s’ha mogut amb tota la impunitat que la inviolabilitat constitucional i el consens del 78 li donava, i del qual van ser tributaris tots els partits del règim i el periodisme cortesà que avui s’esquinça les vestidures.

Els afers amorosos, sexuals o cinegètics del monarca van ser els que van obrir la veda a la crisi d’una institució tan reaccionària. Una mostra més de la consagració a una vida de luxe i privilegi molt a l’estil medieval, però ben contemporània per ser el pagament dels seus serveis en favor dels grans capitalistes espanyols en totes aquestes dècades.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic