|
De matinada i de camí a la feina, donant-li el alto i apuntant-lo al cap. Així començava per a Germinal Tomàs aquell dilluns de setembre del 2019. I no només per a ell, fins a vuit membres més dels CDR eren detinguts mentre la Guardia Civil escorcollava els domicilis i atemorien els seus familiars. La premsa es feia ressò des del minut menys u de l’Operació Judes.
Dos anys i una causa pendent per delicte de pertinença a grup terrorista després, parlem amb Germinal, un dels nou detingunts del 23S (després vindrien quatre detencions més), de camí als jutjats de Mollet del Vallès, on ha de personar-s’hi cada setmana i signar. Per descomptat, no ens deixen entrar, tot i la nostra insistència.
Amb ell conversem sobre la gravetat de les acusacions després que el jutge hagi considerat de processar-los, tot contradient el magistrat instructor de la causa. També ens explica com és romandre durant mesos en la presó en règim FIES i que n’espera de la sentència.
Però també hi ha temps per parlar sobre la repressió del Règim del 78, de la responsabilitat del govern de la Generalitat, del que s’escau per erradicar les lleis lliberticides o com seguir amb un nou embat per assolir el dret democràtic de l’autodeterminació. Comencem!
Fa unes setmanes sortia una informació que diu que tots els detinguts en el marc de l’”Operació Judes” ereu investigats des de molt abans, gairebé des de 2017. És així?
Si, això que menciones creiem que, en realitat, és la causa general dels CDR en la que podrien encausar a moltíssimes persones més. Però els nostres advocats encara no tenen aquesta informació i per aquest motiu van presentar la nulitat de tot el procés. No han pogut accedir a tota la documentació per poder presentar una defensa correcta.
Què és l’Operació Tadeo?
De l’Operació Tadeo només hem llegit alguna cosa a través dels diaris, sense saber exactament que és. Pel non que te, entenem que és molt probable que sigui una operació com la que ens acusa a nosaltres, tot i que també deixen entreveure que té relació amb la nostra causa. Però no està gens clar.
Us heu trobat amb irregularitats durant el procés policial i judicial?
Des del minut zero va haver-hi irregularitats. En molts dels casos es va vulnerar el dret a la defensa. Durant el registre em van preguntar si volia un advocat d’ofici i en contestar que si, aquest no va arribar mai. Ni tant sols en els jutjats es va tenir notificació de la sol·licitud. Per tant, partim de la base de que tot l’escorcoll va ser sense cap notificació de defensa.
Per altra banda, molts dels companys i companyes van patir maltractament, sobretot psicològic, un maltractament brutal i molt incisiu. I també hi va haver algun maltractament físic.
Quina és la vostra experiència després d’aquests dos anys de procés?
A mi em van fer perdre la por, però vam estar a presó preventiva i és fotut. Et quedes sense llibertat. Estavem en règim FIES [1], per tant teniem totes les trucades i el correu intervingudes. Dins d’aquest règim hi ha diferents graus i hi ha companyes que, a sobre, van estar en aillament. És com estar doblement empresonat. Passes moltisimes hores sol dins la cel·la. Això és molt dur.
Tot i així, per mi va ser molt més dur el registre, el trajecte i els calabossos de Madrid perque encara no has vist l’advocat, no saps de que va el tema, no saps perque estas allà. Acollona, acollona molt perque, a més, estas en una caserna de la Guardia Civil i tots hem escoltat les històries. Tots sabem el que ha arribat a fer la Guardia Civil.
Perquè a vosaltres? Si ni tan sols us coneixíeu entre els tretze.
Aquesta és la pregunta que tots ens hem fet. És molt interessant saber perquè es van decidir per nosaltres i quin era exactament el motiu. No sabem com ens van relacionar a uns amb els altres. De fet, fins que no vam arribar a la presó no ens vam reconèixer. Jo a l’unic que coneixia era a l’Alexis, però, tot i així, no sabia el seu cognom i als calabossos ens cridaven pel cognom. No entenem com em poden relacionar a mi, per exemple, que soc de Mollet, amb el Xavi Buigas que és de Vic, o amb el Ferran Solís de Santa Perpetua. Persones que no ens haviem vist en la vida.
Imatge de Germinal Tomàs a esquena del jutjat de Mollet on ha de signar cada setmana. @victorcabophoto
I quin creieu que era (i és) l’objectiu de tot aquest muntatge?
En el moment de les detencions, si ens fixem en la data i en els perfils dels que vam entrar a presó, era l’objectiu de fer por. I en certa manera, entre alguns de nosaltres, ho van aconseguir. Era un moment en el que s’apropava l’aniversari de l’u d’octubre, i sobretot havia d’arribar la sentència del judici al procés. Però crec que no van aconseguir l’objectiu de fer por a la gent i impedir que es sortís als carrers per protestar.
I després hi havia un altra objectiu, que avui dia encara segueix, que és aconseguir criminalitzar els CDR i fer-los passar per terroristes. I considerant que la premsa va arribar gairebé abans que la policia en alguns dels registres, et dónes compte que el que es vol és ilegalitzar-nos.
Els governs central i català estan en negociacions. No obstant, l’Audiencia Nacional decideix de processar-vos fa poques setmanes. Perquè?
Diuen que el poder judicial té independencia del poder polític, però aquest està totalment polititzat, i en aquest moment està en mans de la dreta i l’extrema dreta. Per tant, qualsevol cosa que no vagi en la seva línia no els interessa, i faran tot allò que puguin per putejar.
En una entrevista deieu que la medalla d’honor de la Generalitat que se us va concedir als represaliats és un moviment tàctic per dividir-vos. Segueixes pensant igual?
Des del moment en que s’anuncia aquesta medalla dins dels mateixos represaliats ja van aconseguir dividir-nos. N’hi ha que van dir que estava molt bé i altra gent que va dir que no.
Personalment crec que no serveixen per a res. No faran que no entri a la presó, o que tingui millors condicions durant el judici. Si la Generalitat vol fer quelcom, que estigui atenta a les necessitats, no només dels represaliats, sinó dels familiars. Que un company o companya vagi a la presó, significa moltes vegades que la seva familia no podrà sobreviure. I sobretot, que deixin de personar-se com a acusació particular.
Creus que, a més de la repressió de l’Estat central, el govern i els partits processistes han ajudat també a desactivar des de dins el moviment democràtic català als carrers?
Si. Si ho analitzem una mica, l’u d’octubre i el tres d’octubre el mateix govern català es va acollonir. No s’esperaven aquesta resposta de la gent. Els vam sobrepassar absolutament. I el problema el van tenir quan el dia tres vam parar el país i tot se’ls va poder escapar de les mans.
Com creus que s’ha de seguir per a encaminar-se cap a un nou embat contra l’Estat central per assolir el dret a l’autodeterminació del poble català?
L’embat sempre hauria d’haver sigut carrer, carrer i carrer. I els partits polítics o es sumen o els passem per sobre. Si analitzem la història del món, els avanços socials i democràtics sempre s’han aconseguit al carrer. Anem errats si pretenem fer-ho d’una altra manera. Perquè al final, els que patirem per assolir la república som la gent com nosaltres. El gran error que es va cometre des del moviment popular va ser passar-li la pilota al govern a partir del tres d’octubre.
Per ideari polític, allò més proper que hauriem de tenir seria la CUP, però, almenys jo, no em sento identificat amb ells. Estan parats, on està la CUP? Trobem a faltar aquell moviment que podria originar la CUP.
Per altra banda, el que mou als partits de la burgesia són els diners. Si Madrid li hagués donat un millor concert econòmic a Artur Mas, mai s’haguesin pujat al carro de les mobilitzacions per l’autodeterminació. Convergència ha sigut sempre la dreta catalana i encara ho és.
Germinal Tomàs en un moment de l’entrevista. @victorcabophoto
Com enfronteu tot aquest procés a partir d’ara?
Partim de la base de que la repressió ens ha afectat a cadascú de formes diferents. Hi ha companyes que estan molt enfonsades, que no es veuen ni amb cor de pensar en un futur, però crec que totes tenim bastant clar que estem en un stand by. Fins que no arribem a judici i passi el que hagi de passar, no podem pensar en un futur ni a mig termini.
Jo tinc molt assumit que entraré a presó. Quant temps? No ho se. I dependrà molt de la rapidesa en que la justícia europea pugui intervenir. Però fins que això no passi, allò més probable és que alguns de nosaltres entrem a presó. Assumeixo que em menjaré entre tres i cinc anys de presó.
Han indultat als presos polítics i ara han de buscar un cap de turc. I com no han pogut extradir Puigdemont, doncs encara estan més rabiosos. Cada cop que la justícia espanyola acaba rebent, sabem que nosaltres en pagarem les conseqüències.
En una recent entrevista a Verónica Landa, va plantejar la necessitat d’un moviment anti-repressiu que pugui coordinar tots els casos de repressió a nivell de tot l’Estat. Què en penses?
Des de fa temps estan sortint diferents moviment amb un objectiu semblant, el d’unificar-nos entre les represaliades. Entre ells l’A.R.A. Nosaltres encara som molt poquets, però tenim cert resó per les causes que tenim a sobre i perque hem estat molt actius també.
Però estic d’acord, l’objectiu ha d’anar molt més enllà, és tracta de no només coordinar a nivell català, sinó de tot l’Estat espanyol i plantar cara a les lleis repressives. Així és com hauriem d’haver començat a fer les coses des de fa molt temps.
Els grups de suport són molt importants per a cadascun dels represaliats i són un primer pas, però no és suficient. És necessita coordinació.
Notes
[1] El règim FIES (abreviatura de Fitxers d’Interns d’Especial Seguiment) consisteix en una sèrie de mesures de major vigilància i control emprades pel sistema penitenciari espanyol. Especialment utilitzades en delictes criminals.
|
