http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ELECCIONS FRANÇA
Gran acte per la candidatura presidencial de l’obrer Anasse Kazib a França
Révolution Permanente

Més de 450 persones han participar aquest dimecres de l’acte de llançament de la campanya d’Anasse Kazib a París, organitzat per Revolution Permanente, per a aconseguir que sigui candidat a president en les eleccions de França. Van participar de l’acte importants referents de la lluita contra el racisme institucional i treballadors en lluita.

Ver online

A les set de la tarda, la sala “Espace Mas” de París ja estava plena. Més de 450 persones participaven del míting de llançament de campanya i escoltaven amb entusiasme les intervencions de nombrosos convidats. Révolution Permanente ha llançat una campanya per a recol·lectar 500 signatures de càrrecs públics –un requeriment anti-democràtic de la llei electoral francesa– perquè el treballador ferroviari Anasse Kazib pugui ser candidat a president en les pròximes eleccions.

Des de la tribuna, Elsa Marcel, militant de Révolution Permanente i presentadora de la vetllada, va fer una llarga llista dels sectors presents a manera d’introducció:

“Estem orgullosos de veure delegacions de diferents sectors de treballadors essencials que han mantingut tot en funcionament durant la pandèmia. Els treballadors de Neuhauser que van obligar el seu cap a distribuir aliments durant la pandèmia, els vaguistes de Transdev, els treballadors de Infrapôle que estan en vaga des de fa 7 mesos, els treballadors de SKF en Avallon que lluiten contra els acomiadaments, les treballadores de Onet, els militants de CSP Montreuil recentment reprimits”, - explicava mentre el públic aplaudia-.

"També són presents avui desenes de treballadors de la RATP (Transport metropolità), de la SNCF (treballadors ferroviaris), petroliers, professors, i estudiants de les universitats París 1, París 5, París 8, Nanterre, així com diversos grups de familiars de víctimes de la violència policial. Volem una campanya que reflecteixi la imatge d’aquesta sala", va afegir, i la sala va respondre a l’uníson cantant els lemes de la unitat dels treballadors.

En el públic, molts se sorprenien i entusiasmaven de ser part d’un acte tan divers: “Normalment en els mítings revolucionaris cal esforçar-se per a trobar joves, aquí en canvi, és a l’inrevés, cal esforçar-se a trobar algun vell”-, va fer broma un militant d’extrema esquerra a la sala. Un altre va afirmar que mai havia vist un míting tan “cosmopolita”.

I va ser Assa Traoré –important referent del moviment antiracista a França, germana d’Adama Traoré, un jove assassinat per la policia– qui probablement va saber explicar millor durant la seva intervenció el “misteri” d’aquesta diversitat: “Conec a Anasse des de fa 5 anys, en els quals ha militat al nostre costat. Fa cinc anys que milito, des de la mort del meu germà petit, i són cinc anys de compartir les lluites amb molts dels rostres que veig avui aquí”.

Defensar una candidatura revolucionària i obrera enfront de la polarització cap a la dreta de l’espectre polític

Al llarg de la vetllada, es van succeir les intervencions per a reivindicar la candidatura d’Anasse Kazib com a part d’un projecte revolucionari, antiracista, ecologista i feminista enfront de la polarització de dreta de l’escenari polític. Entre cadascuna de les intervencions es cantaven consignes, corejades per la sala, recordant cadascuna de les lluites de les quals provenien els assistents: “ Zyed, Bouna, Théo i Adama, no oblidem, no perdonem”; “La força dels treballadors és la vaga”; “Tothom odia a la policia”; “El capitalisme destruirà el planeta, destruïm el capitalisme”, entre moltes altres. La atmosfera era excitant, la temperatura elevada, l’entusiasme i les ganes se sentien l’aire.

“Ens volen fer creure que als joves no ens interessa la política perquè hi ha una forta abstenció en la joventut”, va assenyalar Philomène Freguen, estudiant de la Universitat de París i militant de Révolution Permanente. I a continuació va recórrer diverses de les lluites en les quals la joventut ha pres part, davant el xoc de la pandèmia i enfront d’una esquerra que s’ha adaptat a la política securitaria i islamòfoba del govern. També va explicar la importància de lluitar per un programa que inclogui una renda estudiantil equivalent al SMIC (equivalent al salari mínim espanyol), enfront de la realitat d’estudiants que a França fan files per a obtenir menjar perquè no tenen com mantenir-se.

Per part seva, el jove treballador Adrien Cornet, dirigent de la lluita de la refineria Grandpuits, va descriure l’escenari catastròfic de la crisi ecològica. Confrontant amb el greenwashing de l’empresa Total, els treballadors de Grandpuits van desmuntar la mentida del “capitalisme verd” de les multinacionals.). Cornet va defensar la importància de lluitar per l’expropiació de sectors estratègics de l’economia per a planificar la transició ecològica.

Sasha Yaropolskaya, militant transfeminista i refugiada política russa va explicar la seva història i la necessària articulació de la lluita contra la transfòbia de l’Estat i la lluita contra el capitalisme i el conjunt de les opressions. Amb humor, va descriure el dramàtic estat polític del seu país: “Les coses van malament a França. I quan una russa us diu que les coses van malament, és que de veritat és terrible la situació. L’extrema dreta amb la seva nova figura Eric Zemmour ha monopolitzat el discurs polític i té espai obert en tots els mitjans de comunicació nacionals que posseeixen els milionaris”. Enfront d’aquesta situació, va afirmar: “Estic orgullosa de donar suport a la candidatura d’Anasse Kazib però també és un suport a un partit dels treballadors, estudiants i militants que veig constantment en el terreny, en les manifestacions, en els piquets de vagues”.

Per altra banda, Assa Traoré va explicar el gran historial de lluites que ha compartit amb Anasse Kazib: “Vaig començar a lluitar perquè el meu germà petit va ser assassinat per la policia. Fa cinc anys que combato al costat d’Anasse Kazib. Tu sempre has estat al nostre costat”, va assegurar la militant antiracista. Després va demanar un aplaudiment per a les treballadores i treballadors de Onet, presents a la sala, els quals van organitzar una vaga que va ser l’oportunitat d’un retrobament amb Anasse Kazib.

“Adama no tornarà. Però nosaltres som la veu vivent d’aquells que han mort a les mans de la policia, dels qui estan a la presó, dels qui viuen la precarietat. Anasse forma part d’aquestes veus i li donarem suport fins al final”. Així va acabar la seva intervenció amb gran emoció, convidant a altres col·lectius de familiars i víctimes de la violència policial a pujar a l’escenari.

Finalment, Wynnessa Merabet, vaguista i sindicalista en el dipòsit Transdev de Vaux-le Penil va tancar el torn d’intervencions: “Si hem fet avui 40 quilòmetres per a venir a aquest acte juntament amb els meus companys, quan estem esgotats i en vaga des de fa set setmanes, és perquè Anasse és un pilar fonamental de la nostra lluita en Transdev. Em crida tots els dies, em dóna consells. Anirem amb Anasse fins al final”, va explicar. I altres vaguistes es van unir a ella en l’escenari per a fer costat a Anasse Kazib.

Anasse Kazib 2022: una candidatura obrera i revolucionària

“Anasse president” va començar a escoltar-se quan el ferroviari es va acostar a l’estrada. Així va començar el seu discurs: “La participació en un procés tan antidemocràtic com les eleccions presidencials és un desafiament enorme per a una organització tan jove com la nostra. I presentar a un jove obrer racialitzat com jo a unes eleccions presidencials que es preveuen tan marcades pels discursos racistes i xenòfobs podria semblar una cosa subversiva. Fa falta que existeixi una altra veu, en contra dels discursos reaccionaris hegemònics, enfront de la ultradreta de Zemmour”.

I confrontant amb els discursos nacionalistes de la ultradreta, va assegurar: “La nostra França no és aquella de reis i grans homes, idealitzada per Zemmour, sinó la França dels sans-culottes, dels comuners, dels esclaus insurrectes de Santo Domingo, de les grans vagues de 1936 o la vaga general del 68, dels processos de lluita que els Sarkozy o Zemmours tracten d’esborrar de la història”.

A continuació, va desenvolupar els eixos de la campanya política que des de Révolution Permanente proposen dur a terme: una campanya revolucionària, obrera, feminista, ecologista i antiracista.

“Durant la pandèmia, vèiem als nostres familiars en vigilància intensiva, a vegades els vèiem morir, mentre que alguns de nosaltres i dels nostres companys havia de continuar treballant per a sostenir a tota la societat, però ells es van amagar i van seguir generant riquesa sense moure un dit”. I va posar l’exemple de Pierre Mestre, cap de Orchestra que va liquidar la seva empresa endeutada durant la crisi abans de recomprar-la, acomiadant en el procés a centenars de treballadors.

Enfront de la crisi climàtica, la crisi sanitària, les monstruoses desigualtats socials i la minoria que s’aprofita d’elles, Anasse Kazib va ressaltar la força dels treballadors, de la primera i segona línia, i de tots els oprimits, així com la seva capacitat de canviar el món.

Hong Kong, el Líban, Algèria, Xile, l’Equador, Colòmbia, Palestina, Sudan i més recentment els Estats Units amb una onada de vagues històriques: Kazib va fer una llista dels països travessats per grans lluites en els últims anys en el marc d’un nou cicle de la lluita de classes. En el cas francès, va recordar la lluita contra la Llei del Treball, el moviment contra la reforma ferroviària, els Armilles Grogues i la vaga dels transports contra la reforma de les pensions. Així va aconseguir encesos aplaudiments per part de l’auditori.

“Els reaccionaris com Macron, Le Pen i Zemmour existeixen per a dividir la força de la classe obrera. Perquè saben que la joventut i la classe obrera està actualment composta d’obrers blancs, però també d’obrers provinents de la immigració com jo. I els cau mal que un ferroviari que es diu Anasse, que va créixer a la ciutat rosa en Sarcelles, que és nét d’un soldat marroquí, fill d’un treballador immigrant de l’SNCF, defensi al conjunt de joves i proletaris de tota França que són explotats per Enmanuel, Édouard, Marlène o Jean-Baptiste”, va explicar abans de desenvolupar el programa que defensarà.

Entre les principals mesures va defensar: un salari mínim interprofessional de 1800 euros nets, derogació de totes les lleis securitaries i lliberticides, un veritable pla per a lluitar contra la violència de gènere, alliberament immediat de Georges Ibrahim Abdallah, dissolució de tot cos especial de la policia, obertura de fronteres i llibertat de residència per als migrants. Tot un programa que espanta a la dreta i extrema dreta, però també li resulta massa radical a l’“esquerra” institucional.

Finalment, va explicar que, perquè aquesta veu s’escolti, hi ha un gran obstacle, les 500 signatures de càrrecs públics electes que exigeix l’Estat francès amb la seva llei anti-democràtica. En l’escenari, el ferroviari va anunciar que la campanya desenvolupada n’ha aconseguit 100 fins al moment. Però per a obtenir les 400 restants i malgrat la força desplegada a la recerca de les signatures, amb més de 60 rutes organitzades per militants i col·laboradors cada setmana, farà falta el suport de molts i moltes més.

“Us convidem a fer aquesta campanya una realitat, a crear un comitè de campanya allà on estigueu, a organitzar reunions públiques, a participar en la cerca de signatures, fer un donatiu, o donar qualsevol ajuda que penseu que podeu proporcionar. Ningú espera que ho aconseguim, donem-los-hi una sorpresa!”

L’elevada participació en el míting, així com la qualitat dels participants ha demostrat en tot cas que la candidatura d’Anasse Kazib pot entaular un potent diàleg amb diversos sectors de la població, del món del treball i els sectors populars, en el marc dels debats cap a les presidencials de 2022.

Un participant ho va resumir d’aquesta manera: “En els mitjans no es parla més que de Zemmour, però Anasse és l’anti-Zemmour clarament”. “És per això que fa falta que sigui candidat, per això també no volen que ho sigui”. I tenia raó, com ho va mostrar l’absència de mitjans de comunicació per a cobrir l’esdeveniment. No obstant, tot i que els obstacles per a aconseguir aquesta candidatura continuen sent nombrosos, una cosa és segura, la determinació no faltarà.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic