http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
VAGA GENERAL
Corea del Sud: mig milió de treballadors van parar i milers es van mobilitzar
KS Mehta

Mig milió de treballadors es van unir a la vaga i milers van realitzar manifestacions ahir a a Seül i en altres ciutats. Molts van sortir amb disfresses que fan referència a la fosca sèrie que es va inspirar en les terribles condicions econòmiques que enfronten molts sud-coreans.

Ver online

Almenys mig milió de treballadors a Corea del Sud dels sectors de la construcció, el transport, els serveis i altres van abandonar els seus treballs per a unir-se a la vaga general del passat dimecres 20 d’octubre. La Confederació de Sindicats de Corea (KCTU), l’organització laboral més gran del país, amb més d’un milió de membres, va realitzar un míting a nivell nacional per a aconseguir millors condicions i una major autodeterminació dels treballadors. Prop de 80.000 treballadors van participar en manifestacions en 13 ciutats de tot el país, amb 27.000 treballadors participant només en Seül.

A més, va haver-hi una particularitat, i és que en les mobilitzacions es van utilitzar els vestits i màscares de la popular sèrie de Netflix "El Joc del Calamar". La sèrie tracta sobre centenars de sud-coreans amb problemes de diners atrets a competir en sèries de jocs senzills per un enorme premi en efectiu, però la penalització per perdre qualsevol de les sis etapes és una instantània i brutal mort. Es va inspirar en les condicions dels sud-coreans normals després del col·lapse econòmic mundial de 2008.

Les demandes de vaga es poden classificar en tres categories àmplies: abolir el "treball irregular" (treball a temps parcial, temporal o per contracte amb pocs o cap benefici) i estendre les proteccions laborals a tots els treballadors, donant als treballadors més poder de decisió entorn de la reestructuració econòmica. En temps de crisi, la nacionalització d’indústries clau com la salut i els serveis bàsics com l’educació i l’habitatge. Els treballadors en vaga exigeixen que l’habitatge públic augmenti del 5 al ​​50% del parc d’habitatges i que el govern contracti un milió de nous treballadors de cures per a brindar cura de nens i ancians de forma gratuïta, expandir l’atenció mèdica pública, brindar preparació universitària gratuïta i acabar amb el sistema de classificació universitària. També lluiten per la fi de les llacunes en les lleis laborals que permeten als ocupadors privar als seus empleats de drets bàsics, com el dret a organitzar-se, així com el seu accés a beneficis i compensació per lesions laborals.

Corea del Sud ocupa el tercer lloc en el món amb les hores de treball anuals més altes, en 2015, va ocupar el tercer lloc més alt en nombre de morts en el lloc de treball, entre els països membres de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). S’estima que aproximadament el 40 per cent es consideren "treballadors irregulars" i es troben principalment en l’economia del treball temporal. Aquests treballadors irregulars inclouen treballadors temporals i subcontractats i no reben tots els beneficis promesos en la legislació laboral existent.

Els treballadors mobilitzats són cada vegada més i són els qui estan traient a la llum les terribles condicions laborals que molts han suportat. El personal de neteja d’LG Towers va compartir que LG va contractar persones per a abocar aigua a les tendes dels treballadors mentre dormien mentre protestaven pels acomiadaments i les condicions d’explotació en el lloc de treball en els freds mesos d’hivern. Els miners de carbó de Korea Coal, propietat del govern, van discutir quants miners estan sofrint problemes de salut per respirar pols de carbó i excés de treball. Els treballadors irregulars en les mines fan exactament el mateix treball que els treballadors a temps complet i sofreixen les mateixes malalties, però no reben ni la meitat del mateix salari que les seves contraparts.

Chaebol (és a dir, els conglomerats corporatius controlats per famílies unifamiliars, com Samsung, Hyundai i LG) han creat i fomentat problemes socials i econòmics. Els chaebols són responsables de la crisi financera asiàtica de 1997, així com de la concentració econòmica i la consolidació industrial que es va accelerar després de la crisi, que va culminar en acomiadaments i una major precarietat de treballadors en indústries clau com l’automotriu. Seixanta-quatre chaebols reclamen el 84 per cent del PIB, però proporcionen només el 10 per cent dels llocs de treball. A mesura que els grans conglomerats comercials redueixen la contractació, els treballadors han d’assumir cada vegada més una segona i tercera ocupació per a poder pagar les seves factures a causa de la inherent inestabilitat del treball de baixa jornada, contracte limitat o sense contracte.

La policia va reprimir durament les protestes, desplegant agents i instal·lant parets d’autobusos per a bloquejar el moviment des de l’estació de Seodaemun cap a l’oficina presidencial prop de Sejong-no, a més de xocar amb els manifestants en els llocs de control. El president de la KCTU, Yang Kyung-Soo, i almenys altres 30 organitzadors sindicals van ser arrestats i empresonats, segons el director de polítiques de la KCTU. Els funcionaris van citar les mesures de prevenció del coronavirus com la raó per a evitar les protestes, i el ministre de l’Interior i Seguretat, Jeon Hae-Cheol, va arribar a dir que les protestes destruirien les expectatives de normalitat en aquest punt d’inflexió crític.

Però no hauria d’haver-hi cap expectativa de normalitat. Si bé Corea del Sud va ser anunciada a tot el món com un model a seguir en termes de mesures de prevenció de malalties de salut pública, la crisi del coronavirus també va posar al descobert la veritable precarietat dels treballadors. Les indústries de les aerolínies, la fabricació d’automòbils i la construcció naval estan acomiadant treballadors en massa, mentre que els preus mitjans dels apartaments en tot el país han augmentat més del 70 per cent en els últims cinc anys. Tots els passos que el president Moon ha pres des de 2017 per a tractar de reduir els preus de l’habitatge, com els passos reguladors, augmentar els impostos als beneficis de capital per la mudança d’habitatges i els impostos a la propietat per als propietaris d’habitatges múltiples, finalment no han tingut èxit. Només des de juliol de 2020 fins a juliol de 2021, els preus dels habitatges van augmentar un 14,3 per cent. El deute de les llars a Corea del Sud és gairebé el doble de l’ingrés familiar mig, però la resposta del govern a l’augment del deute i la inflació de les llars és augmentar les taxes d’interès per a tractar de disminuir la inflació.

Entre altres demandes, la vaga també exigeix la nacionalització d’indústries crítiques i una major autodeterminació dels treballadors en temps de crisi econòmica.

Es va mobilitzar a molts treballadors d’una varietat d’indústries, com l’educació, el servei civil, la manufactura, la logística i els sectors de la construcció. Els governs capitalistes burgesos sempre intentaran obstaculitzar l’autodeterminació i la nacionalització dels serveis sota el control dels treballadors. El govern coreà podria cedir davant la pressió social i oferir algunes concessions als treballadors, com augmentar els canals perquè els treballadors aportin informació en la presa de decisions econòmiques (sense implementar canvis crítics) o invertir una mica de diners en els serveis socials. No obstant, els treballadors mereixen molt més que les concessions que es poden atorgar o no.

És inspirador que els treballadors estiguin lluitant contra l’ofensiva neoliberal que va delmar per complet la xarxa de seguretat social, i estiguin lluitant per millors condicions laborals i millors vides. Als Estats Units, en el nucli imperial, hem de donar suport a la lluita dels treballadors coreans per a acabar amb el treball irregular i precari, per la millora de les condicions laborals, més poder de decisió i una major nacionalització, al mateix temps que lluitem per més per a tots els treballadors a tot arreu.

Perquè els treballadors coreans guanyin les seves demandes, han de continuar lluitant, estenent la vaga d’un dia a una vaga general indefinida fins que obtinguin el que legítimament mereixen. Només exercint tot el poder de la classe obrera a través dels seus mètodes, els treballadors podran guanyar les seves demandes.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic