http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
REFORMA LABORAL
Amb aquesta reforma les precàries de l’educació seguirem subcontractades i amb convenis segrestats
Verónica Landa
Barcelona | @lierolaliero

Verónica Landa, treballadora precària de l’educació, denúncia que la nova reforma laboral no inclou recuperar els convenis suspesos per la fi de la ultra-activitat, ni clàusules de revisió salarial concordes a l’IPC. La pèrdua de drets d’una dècada i el xantatge patronal es mantindran.

Ver online

Portem dos dies sentint parlar que el govern del PSOE i Unides Podemos derogaran la reforma laboral del PP. És normal que entre moltes treballadores aquesta notícia causi una certa alegria i emoció. Aquella llei es va convertir en la principal eina dels empresaris per a precaritzar-nos encara més o fer acomiadaments en massa en empreses amb beneficis i sense cap control, com va passar en Panrico en 2014 per posar només un exemple.

Et pot interessar: Amb aquesta “derogació” de la reforma laboral Panrico hauria pogut acomiadar-nos igual

No obstant això, com més es coneix del contingut concret d’aquesta suposada derogació aquesta certa alegria s’esvaeix. Anit en La Sexta, Yolanda Díaz ja va dir que era “tècnicament” impossible fer-la. Una mala excusa per a acabar reconeixent que no pensen tocar qüestions tan importants com la rebaixa de l’acomiadament improcedent o que els Ets hagin de comptar amb autorització administrativa.

Per a les que treballem en sectors amb una precarietat estructural els anuncis ens deixen una mica indiferents. No perquè no ens interessin, sinó perquè les nostres condicions de treball eren ja hiper-rprecàries abans de la reforma laboral de 2012. I ho eren gràcies a les reformes anteriors de Felipe González, Aznar i Zapatero, aquestes que ni el PSOE ni Unides Podemos, però tampoc les direccions burocràtiques de CCOO i UGT es plantegen tocar ni una coma.

Les precàries de l’educació: subcontractació a càrrec de l’administració pública

És el cas de les treballadores precàries de l’educació. Les monitores de menjador, d’extraescolars, de serveis com la neteja o la cuina, l’acompanyament a alumnes amb necessitats educatives especials... Una veritable legió de treballadores precàries que a vegades constituïm fins al 40% de la plantilla de les escoles públiques.

La reforma de la reforma, valga la redundància, ens deixarà igual en molts dels nostres grans problemes. Així passa amb la qüestió de la subcontractació. Aquest és un dels temes que s’ha promès revisar i limitar, encara que no han donat cap detall de com i fins on.

La proposta i el discurs és tornar a un marc com el previ a 2012, que la limiti a activitats no estructurals. No obstant això, aquell marc ja permetia que totes les nostres activitats fossin deixades en mans d’empreses privades. A nosaltres se’ns ve aplicant aquesta forma de precarització des de finals dels anys 90.

Qui ho fa són ni més ni menys que les administracions públiques, que són les campiones en la contractació temporal – el 25% del total – i l’abús fraudulent – com han fet amb les interines -. Acabar amb la nostra subcontractació implicaria passar-nos a plantilla laboral pública, però això xoca amb les limitacions a la contractació que imposa Brussel·les per a contenir la despesa pública estructural. Com aquesta reforma que està feta per a aconseguir que continuïn arribant els fons de la UE, tot apunta que no es qüestionarà en absolut aquesta limitació que ens deixa a nosaltres en mans de les empreses contractistes.

Convenis precaris “segrestats” per la patronal

En l’altre gran eix de reforma, la negociació col·lectiva, també sembla que ens continuaran deixant indefenses davant la patronal. Algunes de nosaltres ja van veure com els seus convenis col·lectius caducaven en aquests anys per no tenir la clausula de ultra-activitat i passaven a uns altres de rang superior amb condicions encara més baixes. Ara diuen que es recuperarà la ultra-activitat però restabliran els convenis que van ser liquidats en aquests deu anys? En absolut. No hi recuperació de drets per a totes aquestes companyes.

Unes altres, com ens passa a Catalunya, hem aconseguit mantenir el Conveni del Lleure per tenir la ultra-activitat recollida en el text. Ara bé, el bloqueig de la patronal s’ha continuat exercint fins al dia d’avui. El nostre conveni va caducar en 2011, fa 10 anys, que es diu aviat. No s’ha pogut renovar perquè la patronal podem dir que “va segrestar” els nostres salaris. Si volíem renovar-lo i que les nòmines s’actualitzessin, havíem de lliurar drets. Aquest és el xantatge que sofrim, com succeeix en moltes altres empreses i sectors.

Permisos, jornada i altres drets és el “rescat” que demana una patronal que té entre les seves principals empreses a gegants del tercer sector com Fundesplai o la Fundació Pere Tarrés. Així actua la patronal del “sector social”.

Mentrestant els nostres salaris han estat congelats des del 2016. Va haver-hi un acord retroactiu de super mínims d’un 1% en 2019. En les negociacions que es porten endavant la patronal exigeix estendre la congelació fins a setembre de 2022, quan ens donarien la “propina” d’un altre 1%. Un insult en un moment on la inflació interanual ja supera en 5%, amb despeses com la llum, els combustibles o el menjar disparats.

Lleure per tenir la ultra-activitat ecollida en el text. Ara bé, el bloqueig de la patronal s’ha continuat exercint fins al dia d’avui. El nostre conveni va caducar en 2011, fa 10 anys, que es diu aviat. No s’ha pogut renovar perquè la patronal podem dir que “va segrestar” els nostres salaris. Si volíem renovar-hlo, i que les nòmines s’actualitzessin, havíem de lliurar drets. Aquest és el xantatge que sofrim, com succeeix en moltes altres empreses i sectors.

Permisos, jornada i altres drets és el “rescat” que demana una patronal que té entre les seves principals empreses a gegants del tercer sector com Fundesplai o la Fundació Pere Tarrés. Així actua la patronal del “sector social”.

Mentrestant els nostres salaris han estat congelats des del 2016. Va haver-hi un acord retroactiu de super mínims d’un 1% en 2019. En les negociacions que es porten endavant la patronal exigeix estendre la congelació fins a setembre de 2022, quan ens donarien la “propina” d’un altre 1%. Un insult en un moment on la inflació interanual ja supera en 5%, amb despeses com la llum, els combustibles o el menjar disparats.

El poder gairebé absolut de la patronal per a bloquejar la renovació del conveni i les taules salarials es manté en la proposta de reforma. Es parla de recuperar la ultra-activiat quan la majoria dels convenis que la van perdre han desaparegut. Es parla que prevalgui el conveni sectorial sobre el d’empresa, la qual cosa està bé però, com poder forçar al fet que la patronal no tingui aquestes palanques de xantatge?

L’única forma seria mitjançant l’obligatorietat d’una revisió salarial anual automàtica d’acord amb l’augment del cost de la vida, de la mateixa manera que reivindiquen les marees de pensionistes per a les pensions i que el ppensionazo” de Rajoy va eliminar. El govern “progressista” no sols no inclou això en els seus plans, sinó que fins i tot on li toca també aplica pujades salarials per sota de l’IPC, com la de l’SMI o el 2% de les nòmines de les treballadores públiques recollida en el projecte de Pressupostos.

També pots llegir: Els punts de la reforma laboral de Rajoy que ni Sánchez ni Díaz es proposen derogar

De les direccions burocratitzades dels grans sindicats no podem esperar molt. Porten anys assegudes, literalment, en taules de negociació, traient engrunes, com els 15 euros de l’SMI d’enguany, a canvi d’avalar al govern i deixar passar una caiguda de drets que no sembla tenir límit.

És necessari denunciar aquesta política i exigir-lis un pla de lluita que inclogui entre les seves reivindicacions derogar les reformes laborals del PP i el PSOE, però també conquistar demandes com la prohibició de la subcontractació, una recomposició salarial que passi per pujades lineals de 500 euros de totes les categories i l’actualització automàtica de salaris segons el cost de la vida cada any.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic