Els més de 70 mil milions que l’Estat espanyol espera rebre d’ajudes directes de la UE, a través dels Fons NextGeneration, no són gratis. No almenys per a la classe treballadora. Totes les grans empreses de l’IBEX35 apareixen com les grans beneficiades d’unes subvencions a fons perdut que els permetran realitzar quantioses inversions, amb diners públics, per a maximitzar uns beneficis privats a repartir entre els seus accionistes. Qui paga el compte? De moment els i les pensionistes i treballadores.

En els últims dies coneixíem els detalls de la reforma laboral. Seguint els compromisos amb la UE, la ministra Yolanda Díaz deixa intactes gran part de les mesures mes lesives de la de 2012, i aquest dimarts es va donar a conèixer el nou model dels ERTO, inspirat en els plans de reconversió industrial dels 80. La nova reforma serà doncs la bastimentada legal per a portar endavant un ajustament en plantilles i condicions de treball en sectors sencers, tal com demanda també la UE perquè els fons siguin “ben emprats”.

Et pot interessar: La Reforma Laboral del Govern “progressista”: un atac amb la flexibilitat com a pilar

Aquest dimecres es va conèixer el detall de l’altra gran reforma estructural, la de les pensions. Fins ara la fórmula que apareixia en el pla remès a Brussel·les havia estat general. Però el contracte per a la implementació del pla de recuperació espanyol, el Operational Agreement, signat pel govern i la Comissió Europea, ja concreta les primeres mesures. En aquest document es fixen, de manera detallada, els compromisos i terminis que haurà de complir l’Estat espanyol per a continuar rebent els diferents trams d’ajudes.

La principal mesura recollida en el text és l’ampliació del còmput pel qual es calcula la pensió de 25 a 35 anys. Amb la reforma de 2011 el govern de Zapatero, amb el suport de les direccions de CCOO i UGT, van acordar elevar l’edat de jubilació de 65 a 67 anys i augmentar el còmput progressivament de 15 a 25 anys des de 2013 a 2022. El signat ara suposaria que continuaria ampliant-se fins als 35 en la dècada vinent.

Això suposarà una rebaixa directa de la quantia de les pensions. Els anys cotitzats al començament de la vida laboral entrarien en el càlcul de la mitjana, i acostumen a ser els que menys ingressos es perceben, tant per les pitjors condicions salarials dels i les treballadors joves, com perquè són salaris “vells” que han quedat totalment desactualitzats amb dècades d’inflació acumulada.

També pots llegir: Els punts de la reforma laboral de Rajoy que ni Sánchez ni Díaz es proposen derogar

La mateixa Seguretat Social va reconèixer en un informe presentat al desembre de 2020 que l’augment del còmput a 25 anys havia significat una rebaixa del 4,5% i si aquest arribava als 35 anys es podia arribar a una reducció del 6,3%.

Davant aquest atac a la butxaca de les i els futurs pensionistes, les marees i altres organitzacions socials en defensa del sistema públic de pensions convoquen aquest dissabte manifestacions en les principals ciutats en rebuig del pensionazo d’Escrivá. Què faran les direccions de CCOO i UGT en aquesta ocasió? De moment segueixen asseguts en la taula del diàleg social negociant la futura reforma laboral i en la del Pacte de Toledo. Una política criminal, que dóna l’esquena a les reivindicacions de la classe treballadora, tant l’ocupada com l’aturada o la ja retirada.

Cal exigir l’abandonament d’aquestes taules farsa i l’impuls d’una vegada d’un pla de lluita, encaminat a preparar una jornada de vaga general, per la derogació total de les reformes laborals i pensionazos de Zapatero i Rajoy, i per a frenar els nous atacs que preparen ara el govern “progressista” amb la Comissió Europea.