http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
REFORMA LABORAL
Per a quan una vaga general per derogar la reforma laboral?
Pablo Juárez

La derogació de la reforma laboral s’està convertint en un dels grans fracassos del Govern. La falta de voluntat d’acabar amb la legislació antiobrera de tots els últims governs torna a posar damunt de la taula la necessitat de convocar una vaga general. Ja són gairebé deu anys des que es va convocar l’última mesura d’aquest tipus. Què estem esperant per imposar als sindicats que ho facin de nou?

Ver online

Ha calgut molt poc temps perquè vagi quedant clar que no hi ha intenció real de derogar la Reforma laboral que tant ha anunciat el Govern i especialment la ministra Yolanda Díaz. Com explicava ella mateixa “és tècnicament impossible fer-ho”.

Et pot interessar:Els punts de la reforma laboral de Rajoy que ni Sánchez ni Díaz es proposen derogar

D’aquesta manera en els fets es manté una de les legislacions més lesives amb els drets dels treballadors i un dels pilars sobre el qual ha avançat la precarietat en els últims anys. De moment l’única cosa que farà la ministra de Treball són mesures cosmètiques. Entre elles les de simplificar els tipus de contracte, per a suposadament combatre la temporalitat.

No obstant això el que crida l’atenció és el silenci i la complicitat dels sindicats i els seus dirigents. Fa un mes donaven per fet la derogació de la Reforma Laboral abans que acabés l’any. Davant els nous esdeveniments i la mostra clara de la falta de voluntat de fer-ho per part del Govern, no han fet cap pas sobre aquest tema.

Que les burocràcies de CCOO i UGT operin obertament per a paralitzar qualsevol resposta per part de les i els treballadors i traeixin les seves lluites no és cap novetat. No obstant això el que sí que és nou és el salt en el nivell d’adaptació dels últims anys i en concret el confabulo amb l’actual Govern. Això es va escenificar en els últims congressos de totes dues organitzacions sindicals, on la ministra de Treball va participar-hi com a convidada d’honor.

En els últims mesos, en els quals els nivells de pobresa s’han disparat, la patronal ha intentat imposar els abusos que es van normalitzar durant la pandèmia, i la inflació i l’augment del preu de la llum i els lloguers ofega a una majoria de la classe obrera, CCOO i UGT no han convocat ni una sola mobilització per a combatre aquesta situació.

És summament cridaner aquest nivell de paràlisi per part d’aquestes centrals sindicals, perquè al mateix temps la dreta i extrema dreta han estat enormement actives als carrers. També van sorgir diversos conflictes que podien haver contribuït a una millora de la capacitat de combat de la classe obrera. En concret parlem de conflictes com els de la sanitat, Tubacex, o Alcoa, alguns d’ells saldats amb sengles victòries parcials sobre la patronal. No obstant això l’actuació dels aparells sindicals va ser la d’aïllar aquestes lluites i no utilitzar-les per a infondre moral i major autoconfiança cap al conjunt dels treballadors i treballadores.

En aquest sentit pesa molt el fet que portem gairebé deu anys sense que es convoqui una vaga general, el mètode de lluita més representatiu del moviment obrer. Mai, des que existeix el Règim del 78, ha passat tant de temps sense que s’utilitzés aquesta eina de lluita fonamental de les treballadores i treballadors.

Això sobretot dóna compte del conservadorisme i de com els interessos de la burocràcia sindical estan cada vegada més units a l’Estat burgès. No és casualitat que al mateix temps que succeïa això, els governs de diferents colors hagin augmentat el finançament directe als sindicats. L’any passat en plena caiguda lliure de l’economia CCOO i UGT rebien un 56% més de diners que al 2019.
Aquesta adaptació dels dirigents sindicals té la contracara d’allunyar-los cada vegada més no sols de les seves bases en els seus sindicats, sinó del conjunt de la classe treballadora. Aquest rebuig, que encara és molt passiu, és la base per la qual construir una direcció alternativa en el si del moviment obrer.

L’esquerra sindical i la resta d’organitzacions combatives de la classe obrera, així com els sectors de treballadors crítics amb el rol de les burocràcies que es troben dins d’aquests propis sindicats, han d’aprofitar aquest moment, en el qual l’anhel per acabar per una de les legislacions que més han corroït les seves condicions de vida, per a organitzar mobilitzacions que tendeixin a unificar a tots els sectors en lluita per a exigir-li a les burocràcies de CCOO i UGT que convoquin una vaga general. Barallar al mateix temps per un pla de lluita sostingut i pel desenvolupament d’assemblees en tots els centres de treball encaminat a la convocatòria d’una vaga general per la derogació de la Reforma laboral.

Aquesta crida en les actuals circumstàncies pot fer doblegar el braç a la resistència dels aparells de les dues grans centrals sindicals, ja que de no fer-ho podrien posar fins i tot més distància entre ells mateixos i l’àmplia majoria de la classe treballadora. Constituir un front únic, que baralli per la derogació de la Reforma Laboral, entre altres coses, hauria de ser una de les grans prioritats per part de l’esquerra sindical i les organitzacions combatives

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic