|
El dijous 18 de novembre les companyes de Contracorrent i Pan y Rosas sortirem als carrers contra les lleis Castells i per una universitat radicalment democràtica i al servei de les i els estudiants i la classe treballadora. Des de principi de curs venim reivindicant que el que necessitem és reactivar el moviment estudiantil contra la reforma universitària de Manuel Castells que considerem que constitueix un atropellament als drets dels i les estudiants. La reforma, composta per dues lleis, aprofundeix en la relació entre les empreses privades i les universitats i dóna via lliure a la repressió de la llibertat d’expressió i de protesta en la universitat, tal com expliquem en aquest article.
Des de Contracorrent i Pan y Rosas secundarem amb totes les nostres forces aquestes mobilitzacions perquè estem en primera línia de la lluita contra aquestes lleis. A més, creiem que fa falta la unitat d’acció de totes les organitzacions que ens oposem a aquesta reforma, estenent la lluita a cada universitat per a arribar a milers d’estudiants. Per això, defensem la necessitat d’impulsar assemblees on el conjunt de l’estudiantat, així com altres sectors de la comunitat universitària, poguem discutir les nostres demandes i el pla de mobilitzacions per a conquistar-les.
No obstant, aquesta no sembla ser la línia de les organitzacions convocants de la jornada. La mobilització ha estat convocada per la Coordinadora de Representantes de Estudiantes de las Universidades Públicas (CREUP) al costat del Frente de Estudiantes i Estudiantes en Movimiento després de fracassar les negociacions amb el Ministeri d’Universitats. Negociacions realitzades a porta tancada que es limitaven a matisar els aspectes més repressius de la Llei de Convivència Universitària (LCU) o tractar d’incrementar la pobra participació estudiantil en les burocràtiques institucions universitàries, però sense qüestionar de conjunt el model neo-liberal d’universitat que la Llei orgànica del Sistema Universitari (LOSU) aprofundeix.
Qüestionem obertament tant els objectius com la manera de convocar “per dalt” per part dels seus organitzadors, totalment contrària a desenvolupar un moviment massiu, autoorganitzat i radicalment democràtic com el que fa falta construir per a enfrontar la llei. Més interessats estan a tornar a la taula de negociació amb el ministre. Fet que pot deduir-se no només dels mètodes burocràtics i a esquena de qualsevol moviment estudiantil pel qual s’han convocat les mobilitzacions del 18, sinó també del propi caràcter i tradició de les organitzacions convocants.
Una d’elles, el CREUP, és un conjunt de consells d’estudiants i organismes de representants estudiantils que no representen a pràcticament ningú, com vam poder veure el curs passat quan a la meitat de la pandèmia es reunien amb el ministre sense transmetre absolutament cap de les reivindicacions de les estudiants.
Això es deu a que els processos de decisió en les universitats són opacs i antidemocràtics, resultant això que la major part de la comunitat universitària ni tan sols sàpiga quan hi ha eleccions o a què es vota. A més, en diversos òrgans universitaris els representants no els trien tots els estudiants si no els que ja són representants en altres òrgans, fent que els Consells d’Estudiants acabin sent organismes plens de buròcrates, molts d’ells pertanyents a partits del règim monàrquic com el PP o el PSOE, que només desitgen fer carrera política dins de la universitat i que no tenen cap relació amb la resta de la universitat.
Per la seva part Estudiants en Moviment és una coordinadora d’agrupacions estudiantils conduïdes (encara que no ho facin explícit) per les Joventuts Comunistes. Sí, les mateixes del Partit Comunista que forma govern al costat del PSOE, Podemos i del qual Castells és ministre. Què fa gent que es diu a si mateixa “comunista” formant part d’un govern que protegeix la monarquia, reprimeix a la joventut i defensa els interessos de les grans empreses pretenent, entre altres tantes coses, augmentar el seu control sobre les universitats públiques és una pregunta que hauran de respondre ells. El que és clar és que sembla impossible que les agrupacions del PCE puguin portar una lluita fins al final contra el seu propi govern.
Si despleguessin el mateix aparell mediàtic que quan han de promocionar les festes del PCE o si utilitzessin els seus contactes polítics i de premsa, o la seva força militant per a organitzar assemblees democràtiques en totes les universitats -com portem mesos plantejant- i posar en peus un gran moviment estudiantil contra les lleis, aquestes estarien molt més qüestionades i amenaçades. No obstant això veiem com els seus ministres “comunistes” com Yolanda Díaz o Alberto Garzón, no només no deroguen la reforma laboral i permeten el robatori de les elèctriques, sinó que ni tan sols són capaces de pronunciar-se públicament contra la reforma universitària neo-liberal del seu company de govern Manuel Castells.
Finalment, el Frent de Estudiantes, agrupació impulsada pel PCTE, es diu crítica amb el govern però s’ha sumat a les negociacions amb el ministre i comparteix els mateixos mètodes i objectius de la convocatòria sense plantejar cap crítica ni delimitació de la mateixa ni dels altres convocants.
De conjunt aquestes tres organitzacions, amb les seves respectives diferències, estan en contra de construir un gran moviment estudiantil autoorganitzat que discuteixi un pla de lluita contra aquestes lleis que culmini en una gran vaga general universitària. Els mètodes de convocatòria “per dalt” com el d’aquesta mobilització no són només per a poder tornar a negociar engrunes, sinó per a evitar que es desenvolupi qualsevol moviment que comenci per qüestionar a Castells i acabi per qüestionar al govern sencer. Per això han tancat l’orella a promoure al costat de Contracorrent, Pan y Rosas i totes les agrupacions i sindicats estudiantils assemblees estudiantils democràtiques allà on ho hem proposat.
Nosaltres denunciem aquesta mesquinesa de les associacions universitàries que es neguen, per sectarisme, a fer coses conjuntes per a posar en peus mobilitzacions massives, però que després convoquen als estudiants a les seves pròpies mobilitzacions sense que ningú pugui opinar sobre el contingut d’elles. És impossible que l’estudiantat de conjunt se senti apel·lat per una convocatòria que no ha pogut sumar-se a construir. Per això, nosaltres continuem reivindicant que el que fa falta és que es convoquin grans assemblees en cada campus, on participin tant associacions i grups polítics com a estudiants no organitzats, i que tinguin per propòsit posar en peus un fort moviment estudiantil. Que valgui l’exemple, inicial, de les companyes de Somosaguas, on una gran assemblea d’estudiants va discutir un pla de lluita i va ser capaç de convocar un pasacampus on hi van participar centenars d’estudiants. Només així, i convocant mobilitzacions i vagues estudiantils es pot tirar cap endarrere una reforma universitària com la que ve, però també revertir els vint anys de reformes neo-liberals com la LOU i el Pla Bolonya, i conquistar una universitat totalment gratuïta, radicalment democràtica i al servei de les necessitats de la classe treballadora i les majories socials.
Una mobilització aïllada d’uns pocs centenars només pot servir perquè aquests grups puguin asseure’s a parlar amb el ministre d’una reforma “més amable”, que acabaria per contribuir a l’enèsima rentada de cara “progressista” del govern mentre envien a l’estudiantat el missatge que ens hem de conformar que la llei sigui menys dolenta del que anava a ser en un inici, en lloc de lluitar per la universitat que mereixem. És a dir, una lògica com a molt de resistència, però en cap cas amb la perspectiva d’avançar a revertir les dècades de pujades de taxes, elitització i privatització de la universitat.
Com a part de la nostra defensa de la unitat d’acció per a tombar la reforma, des de Contracorrent i Pan y Rosas ens sumarem a la mobilització. Així mateix, plantegem a la resta d’organitzacions – convocants i no convocants – que lluiten contra la nova llei la necessitat de sumar forces també dijous que ve. De nou, tornem a insistir a impulsar assemblees de facultat allà on no n’hi ha i participar on existeixen, com ja estem fent des de Contracorrent i Pan y Rosas. Amb aquesta idea presentem candidatura en la UAM amb la qual pretenem fer arribar la veu de l’estudiantat al Claustre i les Juntes de Facultat d’aquesta universitat.
El 18 no acaba per a nosaltres la mobilització, sinó que comença. Posem en peus un moviment estudiantil que sigui la punta de llança, enfrontant la Llei Castells i estenent la unitat amb la resta dels sectors que enfronten a aquest govern. Confluïm amb els treballadors que enfronten plans d’ajustament, les reformes laborals i les reformes del sistema de pensions; unim-nos amb les treballadores interines del sector públic que barallen contra l’Icetazo; sumem forces amb les persones migrants que sofreixen les lleis d’estrangeria i la precarietat, així com amb les dones i el col·lectiu LGTBI+ que mentre avança l’extrema dreta enfronten a un govern “progressista” que manté els concerts educatius a l’església i reprimeix manifestacions contra un assassinat homòfob. I, per descomptat, continuarem lluitant per una universitat radicalment democràtica, gestionada per treballadors, estudiants i docents, una universitat al servei de les majories socials i no de les empreses i de la casta universitària.
|
