|
El segon Congrés del CRT, secció de la Fracció Trotskista – Quarta Internacional (FT-CI) a l’Estat espanyol, va comptar amb la participació de militants reunits en diferents ciutats de l’Estat i connectats via Zoom. També van participar en les dues jornades de debat alguns dirigents dels partits del nostre corrent internacional.
En el període precongrés obert fa un mes, un centenar de militants, aspirants i simpatitzants de la CRT a Madrid, Barcelona, Saragossa, Burgos, Santander i Vigo, van debatre en equips els documents presentats per al Congrés sobre la situació internacional, situació política estatal i gir en l’orientació, política en el moviment obrer, balanç, orientació política i desafiaments per al pròxim període.
La taula coordinadora del Congrés va estar integrada per Lucia Nistal (investigadora universitària i portaveu del CRT), Antoni Secilla (comitè de redacció d’Esquerra Diari Catalunya), Asier Ubico (delegat de Telepizza i referent en la lluita contra la precarietat laboral), Juan Carrique (advocat laboralista), Estela Pérez (treballadora precària a Saragossa) i Santiago Lupe (portaveu del CRT). La taula honoraria del Congrés va ser votada a favor per aclamació: les treballadores i treballadors que estan sostenint una gran onada de vagues als Estats Units; la classe treballadora i el poble de Sudan i Myanmar que enfronta als carrers cops d’estat reaccionaris; i la joventut que lluita a tot el món contra el canvi climàtic i denúncia al capitalisme com el responsable de la catàstrofe.
Del Congrés també van participar dirigents de la Fracció Trotskista - Quarta Internacional. Des d’Alemanya, Andrés Garcés, Marius Rautenberg i Inés In, dirigents del grup RIO (Revolutionären Internationalistischen Organisation), des d’Itàlia, Giacomo Turci i Scilla Di Pietro, de la FIR (Frazione Internazionalista Rivoluzionaria); André Barbieri del MRT (Movimento Revolucionário de Trabalhadores) del Brasil, i des de l’Argentina, Andrea D’Atri del PTS (Partit dels Treballadors Socialistes). La nostra organització germana a argentina, com a part del FIT-U, que acaba de fer una elecció històrica conquistant quatre banques de diputats al Congrés Nacional.
Juntament amb els informes d’anàlisis de la situació internacional i estatal, el balanç i els desafiaments de la CRT, el Congrés va debatre i va aprovar l’orientació general de la nostra organització per al pròxim període. Destaquem els aspectes fonamentals d’aquests debats.
Una situació internacional dinàmica
En el punt sobre la situació internacional es va realitzar un interessant intercanvi partint d’un informe de la Josefina Martínez sobre els elements de crisi econòmica, crisis geopolítiques i crisis orgàniques dels règims polítics en diferents països, amb fenòmens de polarització política per dreta i per esquerra. També es va ponderar la importància de fenòmens de la lluita de classes, amb el cicle obert abans de la pandèmia i reprès durant aquesta, així com les lluites més actuals que s’estan donant en nombrosos llocs de treball als EUA.
Com a part d’una discussió sobre els desafiaments del corrent internacional que integra el CRT, la Fracció Trotskista-, Quarta Internacional, es va destacar l’experiència del PTS de l’Argentina, integrant del Frente de Izquierda, que acaba de fer una elecció històrica, transformant-se en tercera força electoral a nivell nacional. El Congrés considera important destacar aquest exemple d’una corrent trotskista dinàmica que ha aconseguit una gran presència i influència a nivell nacional, i que ha establert forts llaços amb sectors d’avantguarda de la classe treballadora, les dones i la joventut. En el pròxim període, el desafiament serà poder transformar part d’aquest cabal electoral i les noves posicions parlamentàries conquistades, en una major organització militant per a poder intervenir amb més força en la lluita de classes, en el camí de la construcció d’un partit revolucionari que baralli per una alternativa obrera i socialista a la crisi capitalista
Així mateix, també es va valorar l’important desenvolupament de la nostre corrent germana a França, Rèvolution Permanent, després de la seva exclusió antidemocràtica del Nou Partit Anticapitalista (NPA), organització orientada pel corrent mandelista. Sent la principal tendència d’oposició d’esquerra del partit, les i els companys de RP representaven al voltant d’un terç de la militància del NPA, entre els quals es troben els principals dirigents obrers de l’organització referents de les lluites emblemàtiques de l’últim període. La seva exclusió va ser el subproducte d’una batalla política per defensar una perspectiva d’independència de classe enfront de l’orientació oportunista de la majoria de la direcció. Aquesta batalla per construir un veritable Partit Revolucionari de Treballadors a França continua com a organització independent i s’encarna en la intensa campanya política que estan desenvolupant per aconseguir les adhesions imposades pel règim francès perquè el company Anasse Kazib es presenti com a candidat presidencial al 2022. Anasse és un jove treballador d’origen immigrant, dirigent ferroviari i un dels principals referents de l’avantguarda que està protagonitzant aquells processos de lluita.
Com a resolució del punt internacional, es va aprovar la convocatòria a realitzar actes de debat internacional amb integrants de la nostre corrent internacional, especialment del PTS de l’Argentina, el PTR de Xile i Révolution Permanente de França, per a intercanviar sobre les importants lluites polítiques que s’estan portant endavant.
L’Estat espanyol, entre la crisi del neorreformisme, l’emergència de l’extrema dreta i la necessitat d’una alternativa política d’independència de classe
En el punt sobre la situació política a l’Estat espanyol, a partir de l’informe de Santiago Lupe, es va obrir un ric debat amb desenes d’intervencions que van anar destacant diferents aspectes de la situació econòmica, política i social.
Especialment es va intercanviar sobre el fenomen de l’extrema dreta i la dreta a l’Estat espanyol, a to amb altres tendències internacionals, i com el govern “progressista” lluny de ser una “contenció enfront de la dreta”, com sostenen els que defensen la idea del “mal menor”, li ha obert el camí. En aquest sentit, es va realitzar un balanç agut del govern de coalició “progressista” entre el PSOE i Unidas Podemos, assenyalant com en cada qüestió clau han prioritzat els interessos de les grans empreses i l’Ibex 35 per sobre les necessitats més urgents del poble treballador. Que han mantingut, en l’essencial, totes les lleis i ajustos del PP, tal com es mostra en els canvis cosmètics que proposen fer a la reforma laboral o la llei mordassa, mantenint els seus aspectes més antiobrers. En el cas d’Unidas Podemos, aquesta força política ha passat a gestionar de manera directa els interessos de l’Estat imperialista espanyol, integrant de la OTAN i guardià de les fronteres militaritzades d’Europa que provoquen la mort de milers de migrants al Mediterrani.
Per aquest motiu, un important eix del debat va abordar els límits de les diferents propostes que s’estan fent des de l’esquerra institucional i reformista per a revitalitzar el projecte de Podemos, mitjançant la proposta d’un “front ampli” encapçalat per la ministra de Treball i dirigent del PCE, Yolanda Díaz. Un enfront del qual, fins i tot Anticapitalistes, per mitjà de la seva portaveu a Andalusia, Teresa Rodríguez, tendeix la mà, posant en relleu la seva negativa a impulsar una alternativa anticapitalista independent del reformisme.
I davant aquestes falses alternatives, que l’única cosa que busquen és revitalitzar a l’esquerra reformista per continuar governant amb el PSOE, que s’ha demostrat la millor via perquè es continuï enfortint la dreta trumpista i l’extrema dreta, el Congrés de la CRT va aprovar fer una crida urgent a les organitzacions de l’esquerra anticapitalista de l’Estat espanyol per posar en peus un pol anticapitalista i de classe. Un pol que pugui també oferir una alternativa política en pròxims processos electorals, però, sobretot, que pugui defensar un programa d’independència de classe i de lluita els carrers en el pròxim període. Contra l’extrema dreta i la dreta, però també contra aquest govern “progressista” i els paranys del mal menor, impulsem un front de l’esquerra anticapitalista i de classe.
El balanç i les tasques preparatòries de la CRT
En el punt sobre el balanç i l’orientació, es va obrir un important intercanvi a partir de l’informe de Diego Lotito, que va sintetitzar alguns dels punts d’avanç de la CRT des de la seva fundació, així com les contradiccions que tenim el desafiament de superar.
En particular, la CRT es proposa avançar en la construcció d’un grup amb més presència militant a les ciutats on estem i en noves regions, així com consolidar les posicions reeixides en la joventut per a convertir-les en “bastions” on tinguem referents, militants, i influència política i ideològica.
Juntament amb això, ens proposem continuar desenvolupant l’experiència de periodisme militant a través d’Esquerra Diari i d’Izquierda diario, que s’han posicionat ja com a part dels mitjans militants anticapitalistes a l’esquerra espanyola, així com el front de la batalla d’idees a través del suplement Contrapunt, el campus virtual Karl Marx, l’editorial i les xerrades de marxisme a les universitats.
Són totes encara tasques preparatòries per a conquistar en el pròxim període una lliga de propaganda amb trets d’acció (especialment a la joventut), que ens permeti intervenir amb audàcia i personalitat política als escenaris de crisis i lluita de classes que la dinàmica de la situació internacional i nacional prometen en els pròxims anys.
Les tasques i desafiaments de la CRT per al pròxim període
A continuació, sintetitzem els principals desafiaments que tenim en les diferents esferes d’intervenció de la CRT:
1) Pas a la joventut per la construcció d’una gran organització anticapitalista, revolucionària i de classe
L’orientació ofensiva a la joventut, sobre la qual van informar Alejandro Arias i Pablo Castilla, és el principal desafiament del conjunt de la CRT per al pròxim període. El nostre repte és desplegar un projecte polític alternatiu al que plantegen la resta de l’ “extrema esquerra” política i social, des d’un programa anticapitalista, revolucionari i per a la lluita de classes, completament independent de totes les variants de l’esquerra del règim.
Des de Contracorrent, agrupació impulsada en comú per militants de la CRT i independents, estem plantejant a centenars de joves que, enfront del fracàs del neorreformisme - i a Catalunya el processisme i l’estratègia de la CUP-, fa falta construir una organització política d’avantguarda, un partit, que sigui obertament anticapitalista i revolucionari i el centre de gravetat del qual sigui la lluita de classes. Com a part d’aquesta baralla, el Congrés va debatre proposar a tota la militància de Contracorrent sumar-se a la crida de la CRT d’impulsar un fort pol d’independència de classe a tot l’Estat.
Entre les diferents tasques que ens planteja aquesta orientació -moltes de les quals ja estem duent a terme, en particular l’articulació d’una forta campanya contra la Llei Castells a totes les universitats-, es va resoldre convocar trobades regionals de Contracorrent i Pan y Rosas abans de cap d’any, així com una gran trobada estatal al començament de l’any vinent.
2) Les tasques de construcció i organització en el moviment obrer
En el moviment obrer tenim el desafiament de desplegar campanyes audaces sobre qüestions claus com la reforma laboral o la reducció de la jornada laboral, alhora que continuem aprofundint la consolidació de treballs polític-sindicals en diferents sectors de treballadors i llocs de treball com l’hostaleria, educació, telemarketing i altres.
En aquest punt, després del debat obert amb un informe de Fede Grom i Asier Ubico, el Congrés ha resolt concentrar una campanya contra la reforma laboral, que està negociant el govern amb els sindicats i la CEOE, i que Brussel·les exigeix que estigui aprovada abans de cap d’any per habilitar el lliurament d’una nova remesa dels fons europeus.
El Congrés també ha aprovat impulsar comissions obertes per a col·laboradors i corresponsals en les seccions de moviment obrer i educació d’Esquerra Diari i Izquierda Diario, que puguin ser un nou impuls per aquests.
Finalment, per aprofundir en els debats sobre la situació del moviment obrer, el Congrés ha resolt convocar un pròxim plenari estatal de discussió sobre els desafiaments de la nostra militància al moviment obrer.
3) Continuar enfortint Esquerra Diari i Izquierda Diario
El II Congrés va debatre com un dels seus principals desafiaments i resolucions el rellançament dels diaris de l’Estat espanyol i Catalunya. Sobre la base d’un informe de Cynthia Burgueño i Antoni Secilla, el Congrés va ponderar en primer lloc l’enorme conquesta que representen els diaris digitals de la CRT -una iniciativa inèdita en l’extrema esquerra espanyola i mundial-.
Tots dos diaris, com a part de la Xarxa Internacional, es proposen ser la veu d’una esquerra anticapitalista i de classe per a denunciar les polítiques de l’extrema dreta i la dreta, així com els paranys de mal menor del govern progressista. Per a superar l’atzucac del neorreformisme (i el processisme a Catalunya), com a part de la batalla per construir una nova organització revolucionària a l’Estat espanyol.
El Congrés reafirma el desafiament que els diaris expressin els principals processos de lluita i organització a la classe obrera i la joventut, tractant de donar informació exclusiva que altres mitjans no donen al mateix temps, enfortint les seccions de moviment obrer, gènere i sexualitats i joventut del diari, així com la formació d’una xarxa de corresponsals. Lligat a aquests desafiaments, el Congrés resol reorganitzar el comitè de redacció, incorporat a nous companys i companyes a les seccions del diari.
Finalment, el Congrés va debatre també sobre com aconseguir arribar a més lectors i establir una relació més habitual amb els lectors, a través de les xarxes socials, els newsletters i canals de Telegram. En les pròximes setmanes, a més, es llançarà un nou disseny de la portada i estil d’Esquerra Diari i Izquierda Diario, que permetrà destacar més algunes seccions i temàtiques.
4) Propaganda marxista i lluita ideològica
En el camp de la propaganda i la lluita ideològica, el Congrés va reafirmar la necessitat de partir dels avanços de l’últim període per a fer també un nou salt. Aquests avanços s’expressen a través de les nostres eines ideològiques: Contrapunto, el Campus Virtual, les càtedres a les universitats i el projecte editorial.
El desafiament que ens proposem és revolucionar i posar a l’ofensiva amb un pla audaç de noves publicacions, per a difondre les idees del marxisme revolucionari, combatent les ideologies de les classes dominants a tots els terrenys i creuant armes amb les i els representants dels principals debats de l’esquerra política i intel·lectual a l’Estat espanyol.
5) Les nostres tasques de construcció i organització
El principal repte que té la CRT passa per pegar un salt quantitatiu i qualitatiu en la joventut, en particular mitjançant l’impuls de l’agrupació Contracorrent al costat de desenes de joves i estudiants independents amb els quals compartim un programa de lluita.
Al mateix temps, el Congrés reafirma la importància de convèncer a nous companys i companyes del conjunt de la nostra estratègia revolucionària i els nostres objectius finals de lluita pel comunisme, mitjançant l’explicació pacient i profunda de les nostres idees. Això és de vital importància en un moment en el qual molts joves i treballadors comencen a tenir posicions molt crítiques amb el rol exercit per l’esquerra institucional i a més prenen consciència dels desastres als quals ens porta el sistema capitalista, però encara no adhereixen conscientment a una perspectiva revolucionària.
Amb aquest objectiu, el Congrés aprova la iniciativa de realitzar plenaris oberts de la CRT de manera habitual, així com xerrades i debats específics sobre diferents aspectes del nostre programa estratègia i sobre la tradició revolucionària.
6) Rellançament de Pan y Rosas i intervenció al 25N
Sobre la política de Pan y Rosas, el Congrés de la CRT resol concentrar l’activitat de l’agrupació en diferents ciutats al voltant dels debats cap al 25N i posteriorment cap al 8M. Polemitzant amb la lògica institucionalitzada del feminisme que ha canviat els carrers pels ministeris, i plantejant la urgència de reprendre la mobilització als carrers. Més tot i que l’extrema dreta i la dreta es preparen per a retallar els nostres drets, com ja busquen fer en les comunitats on el PP governa amb el suport de VOX, com a Madrid.
|
