|
Després de la jornada del dimarts, en la qual es va viure una massiva mobilització dels treballadors que va rebre el suport de centenars d’estudiants i veïns i novament una brutal repressió policial, aquest dimecres el sector del metall gadità comença el dia paralitzat.
Els piquets es concentraven a primera hora de la matinada en els accessos als polígons de Cadis, Port Real i Sant Ferran. El dispositiu policial desplegat pel govern central els ha impedit acostar-se a les principals factories i ocupen la zona pròxima a l’autovia per a evitar que es talli el pont de Carranza.
Per a la jornada d’avui està prevista una nova reunió en la seu de la conselleria d’Ocupació de la Junta d’Andalusia, a Sevilla, després que ahir la trobada entre patronal i representants sindicals es tanqués sense acord.
Un dia més s’asseuran en la taula 27 negociadors, 11 per UGT, 10 per CCOO, 3 per la patronal FEMCA i 4 càrrecs del Consell Andalús de Relacions Laborals. La principal diferència sobre la taula és l’abast de la pujada salarial. Els sindicats demanen un 2,5% de pujada anual en un conveni de dos anys i que el 80% de la diferència amb l’IPC s’inclogui en les taules salarials. La patronal vol un conveni de 3 anys i solament si s’allargués a 4 estarien disposades a incloure en les taules la diferència amb l’IPC.
Els representants sindicals van declarar anit a la premsa que l’immobilisme de la patronal pot portar a un major cabreig entre els treballadors. Manuel Triano, de CCOO, va assegurar que “els treballadors estan enfastidits, enfadats i disposats a barallar per un conveni laboral que millori la seva situació”. José Manuel Rodríguez, d’UGT, va advertir que si el conflicte s’allarga pot generar “més desesperació” i això “pot radicalitzar les postures”.
La negociació segueix en mans dels representants de les federacions del metall d’aquests dos grans sindicats. La vaga, en la qual participen les plantilles de les empreses auxiliars dels grans grups com Navantia o Dragados, no compta fins al moment amb assemblees generals i una representació que respongui directament als vaguistes.
Fins al moment la determinació dels treballadors del metall gadità segueix molt alta. El cansament de les plantilles amb “tres dècades d’incompliment de conveni de manera salvatge per part de la partronal”, com denunciava un portaveu de la Coordinadora de Treballadors del Metall a Esquerra Diari, ha esclatat definitivament.
El fort suport rebut ahir als carrers de Cadis, així com les mostres de solidaritat que arriben de diferents llocs de l’Estat, són una aportació moral important i una mostra que la seva lluita és percebuda com la de tota una comunitat pel seu futur. La de Cadis és avui la principal lluita d’una sèrie de conflictes obrers que s’estan produint en tot l’Estat, com la del metall d’Alacant, la plantilla d’Inditex a Saragossa, les treballadores del Servei d’Atenció a domicili a Madrid, els interins a Catalunya o Pilkington a Sagunt, entre altres.
|
