http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
DECLARACIÓ PAN Y ROSAS #25N
25N: Reprendre els carrers contra les violències del capitalisme patriarcal
Pan y Rosas Estado español
Estado español | @PanyRosasEE

Un any més sortim als carrers organitzades contra les violències del capitalisme patriarcal, contra la violència masclista, la violència laboral i policial.

Ver online

Després d’any i mig de pandèmia, s’han agreujat les situacions de violència cap a les dones en les llars i en l’àmbit laboral. La gestió de la pandèmia pels Governs ha empitjorat les condicions de precarietat laboral de moltes treballadores, i ha fet evident la greu crisi de les cures. La bretxa salarial s’ha disparat, l’avortament segueix sense ser d’accés lliure i universal al nostre país (restringit per a migrants, menors d’edat, etc.) i les agressions sexuals, racistes i lgtbifòbiques continuen augmentant.

Segons dades del Ministeri d’Igualtat, durant l’estat d’alarma van créixer les peticions d’ajuda a serveis d’assistència a víctimes de violència de gènere en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Segons informen, va haver-hi 18.700 peticions, quelcom que suposa un increment del 61,5% respecte al mateix període de l’any anterior, quan van ser 11.575. Segons dades de feminicidio.net, les dones assassinades per violència de gènere són més de 60: el doble de les reconegudes pel ministeri d’Igualtat. Un nou report de l’Organització Internacional del Treball (OIT) adverteix que la covid-19 ha deixat més de 13 milions de dones desocupades a tot el món enguany, cosa que significa més dones sense ocupació a càrrec del treball de la llar i de cures no remunerat. Tot això ocorre al mateix temps que veiem l’auge de l’extrema dreta i el seu discurs misogin, lgtbifòbic i racista que ataca directament i identifica com l’enemic a la “ideologia de gènere”, la diversitat sexual i les migrants.

La gran contradicció que tanca aquest sistema és que alhora que augmenta la situació de pobresa i precarietat de la majoria de les dones, ens col·loca en els sectors essencials com la sanitat, les residències, els serveis assistencials, la neteja, l’educació o els supermercats, tal com va mostrar la pandèmia.

Necessitem un programa de fons contra les violències cap a les dones

Aquest govern que s’autodenomina el més feminista de la història, mostra a ministres com Irene Montero i Yolanda Díaz com a exemples del canvi. I amb moltes promeses de canvis per "dalt", van treure al moviment feminista dels carrers.

Però no oblidem que el 8M d’enguany ens van prohibir mobilitzar-nos, i van enviar a la policia per a reprimir les marxes en diverses ciutats. Al mateix temps, els pressupostos que es destinen a prevenir o pal·liar les situacions de violència de gènere continuen sent insuficients, i les mesures que apliquen -com la de les cases d’acolliment per als animals de companyia per a dones que sofreixen maltractament- són totalment cosmètiques al no anar acompanyades d’un augment important de cases d’acolliment i recursos per a les que ho necessiten.

A més, segueix sense legislar-se per a posar fi a la precarietat laboral i pobresa femenina, com hem vist amb la negativa a derogar les reformes laborals que ens afecten especialment les dones de la classe treballadora. I ja sabem que tenir un treball precari condiciona a les dones que moltes vegades romanen en una situació de violència a causa d’aquesta dependència econòmica. Si la dependència emocional i la dependència econòmica són dues de les principals causes perquè moltes dones no trenquin amb una situació de maltractament, qualsevol mesura que no vagi a l’arrel del problema és una mesura propagandística i buida.

Aquestes necessitats materials no resoltes en la vida de la majoria de les dones mostren les limitacions de la política del govern: sense mesures de fons, l’única cosa que fan és posar pegats.

No pot haver-hi feminisme per a totes sense derogar la racista Llei d’Estrangeria, que condemna a l’ostracisme a les dones considerades il·legals. No n’hi pot haver sense derogar les reformes laborals, no només la del PP sinó també la del soci de govern d’Unidas Podemos, el PSOE que ja va obrir la porta a la precarietat i la temporalitat. Cal garantir l’accés al treball de totes les dones, especialment de les que més violència estructural sofreixen com les persones trans o les migrants. Reduir la jornada laboral sense rebaixa salarial i socialitzant el treball reproductiu i de cures que recau sobre les nostres espatlles com una doble càrrega de treball no remunerat.

D’altra banda, la iniciativa legislativa punitivista que ha proposat recentment el govern per a acabar amb la prostitució, només garanteix més repressió a les dones, mentre moltes continuaran recorrent a la prostitució com a únic recurs davant la pobresa creixent.

Tampoc es pot acabar amb la violència de gènere sense augmentar els pressupostos per a prevenció i recursos per a les víctimes. Alguna cosa que es podria finançar fàcilment si es deixés de finançar els centres educatius concertats i religiosos des dels quals l’Església estén un discurs misogin i reaccionari. Augmentar així els pressupostos per a la sanitat i a l’educació públiques, perquè hi hagi educació sexual integral en tots els nivells educatius i una sanitat que respecti els cossos i la maternitat de les dones garantint el dret a l’avortament, que en moltes comunitats autònomes segueix sense poder-se exercir, i acabant amb la violència obstètrica. Separació immediata de l’Església i l’Estat!

Aquest 25N és necessari plantar-se davant la destrucció i la privatització dels serveis públics, acabar amb les externalitzacions i finançar adequadament els Serveis Socials per a garantir l’accés a recursos de les dones en situació de violència, pobresa o dependència i per a garantir les condicions laborals del personal que les duu a terme. En la seva immensa majoria són dones que sofreixen la precarietat, tal com denuncien les treballadores del SAD que es mantenen acampades enfront del Ministeri de Treball i que han estat ignorades per la ministra.

Si guanyen les vagues, guanyem totes

Estem veient en aquests dies una onada important de conflictes de treballadors i treballadores, des de la vaga del metall a Cadis, a la lluita de les netejadores del Guggenheim i les cuidadores del SAD. Malgrat la passivitat de les direccions sindicals, la solidaritat obrera es multiplica. Des del moviment de dones hem de secundar amb força aquestes lluites, perquè si guanyen, guanyem totes. Mentrestant, el govern “més progressista de la història” mana repressió i tanquetes contra els vaguistes. Des de Pan y Rosas tenim clar que són ells, fent aquestes polítiques de dreta, els que li obren el camí a l’extrema dreta misògina, racista i reaccionària.

Nosaltres lluitem perquè el moviment de dones es posi dret per a lluitar al costat de les treballadores i treballadors per totes les nostres reivindicacions.

La nostra perspectiva és anticapitalista i revolucionària, per una societat sense cap mena d’explotació ni opressió; on no ens explotin del naixement a la mort, ni ens matin per ser dones, migrants o LGTBI. I volem organitzar-nos al costat de vosaltres, creant aliances amb els altres sectors oprimits i explotats, per a colpejar en el cor d’aquest sistema, tombar-lo i sobre les seves cendres, construir una nova societat.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic