"Aquest és un dels dies més importants d’aquesta legislatura". Amb aquestes paraules la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha presentat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres la reforma laboral consensuada amb la patronal i els sindicats majoritaris. "Amb aquesta reforma laboral es passa pàgina a la precarietat a Espanya. S’acaba amb el gran dèficit d’Espanya que ens fa diferents a la UE. Per fi acabem amb el que jo he denominat la gran anomalia espanyola".

La impostura de l’aparell d’Unidas Podemos i el PSOE és majúscula. Perquè la veritat -i àmpliament comprovable- és que no hi ha hagut cap derogació de la reforma laboral de 2012 aprovada pel PP. Lluny d’eliminar aquella legislació antiobrera, el projecte de Yolanda Díaz, acordat amb la CEOE, CEPYME, CCCOO i UGT en la vespra de nit de Nadal, preserva les seves línies essencials. A continuació, sintetitzem les claus que expliquen per què.

1. L’acomiadament contínua pràcticament lliure i barat

El decret llei no modifica la generalització de l’acomiadament improcedent amb 33 dies d’indemnització per any treballat i amb un màxim de 24 mensualitats. Això és una rebaixa de 45 dies i 42 mensualitats que va començar amb la reforma laboral del PSOE en 2010. A més, no es recuperen ni els salaris de tramitació (l’empresa abona els salaris entre la data d’acomiadament i la sentència que reconeix la improcedència de l’acomiadament) ni s’eliminen les causes a les quals es pot agafar l’empresari per a justificar un acomiadament objectiu (procedent), el que permet a les empreses continuar acomiadant amb 20 dies d’indemnització i 12 mensualitats màxim.

2. No es combaten les causes de la precarietat

Es continuen mantenint els mecanismes per a no cenyir-se al conveni en matèria salarial, de jornada o de condicions que ja es donaven gràcies a la col·laboració entre empresa i burocràcia sindical. Tampoc s’acaba amb la subcontractació, només s’obliga les empreses subsidiàries a ajustar-se al conveni d’empresa o sector on han estat contractats i no al d’origen. Això, com és sabut, pot ser burlat per l’empresa acollint-se a categories professionals més baixes. A més, els treballadors seguiran per fora de l’elecció i representació sindical dels llocs on treballin.

3. Continuen els acomiadaments col·lectius

Els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) seguiran com “business as usual”, a pesar que torni el control administratiu per part de l’autoritat laboral. Les empreses podran acollir-se a “causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció”, de la mateixa manera que en l’acomiadament objectiu.

4. Prevalença del conveni d’empresa

Encara que es recupera la ultraactivitat dels convenis, la mesura no és retroactiva i per tant és limitada. A més, no s’ha aprovat la recuperació de la prevalença del conveni de rang superior. Només es dona en l’aspecte salarial perquè es respecti el mínim que marqui el sector o rang territorial superior. Però en relació a la jornada laboral, horaris, compensació d’hores extra i altres condicions, el conveni d’empresa contínua amb la seva prevalença.

5. No se soluciona el drama de la temporalitat

El contracte temporal tindrà una durada màxima de 6 mesos i requerirà una justificació de motiu i de durada. La novetat és que la reforma rebaixa de 24 a 18 mesos en un període de 2 anys el període per a fer fix a un treballador. Encara que això no els impedeix fer girar treballadors eventuals per a evitar-ho o simplement no fer-ho i posar-los en una situació d’abús de temporalitat. A més, s’estableixen excepcions com en el sector de la construcció, on es proposa el següent mecanisme: tindran la consideració de contractes indefinits adscrits a obra aquells que tinguin per objecte tasques o serveis la finalitat i el resultat dels quals estiguin vinculats a obres de construcció. En acabar l’obra, l’empresa haurà d’efectuar una proposta de recol·locació al treballador, prèvia formació a càrrec de l’empresa i si pot ser en la Fundació Laboral de la Construcció. En cas que el treballador rebutgi la recol·locació, no se’l consideri qualificat per al lloc, o es consideri que hi ha excés de treballadors o no hi hagi un lloc per al seu perfil, el seu contracte s’extingirà sense indemnització.

6. El Mecanisme Red amplia la lògica dels ERTO

El Mecanisme Red permetrà a les empreses sol·licitar reduccions de jornada o suspensions de contractes a canvi que ofereixin formació per al reciclatge o recol·locació dels seus empleats en altres empreses o sectors. Aquesta ajuda podran demanar-la tant en el cas que tinguin necessitats puntuals per alguna mena de crisi com en sectors sencers que entrin en vies de liquidació o reconversió. Això suposa una evolució i perpetuació dels ERTO que van donar grans beneficis a les empreses durant la pandèmia i no van impedir que es donessin acomiadaments massius posteriorment. Les empreses podran posar en marxa aquests ERTO en cas de “crisi” per un màxim d’un any i amb exoneracions del 20 al 60%, o en cas de “reestructuració sectorial” per un any prorrogable a dos i amb una exoneració del 20%. La prestació Red serà el 70% de la base reguladora durant tot el període, a la qual se li descomptarà la part de la cotització social a compte del treballador, i no consumirà atur.

7. Contractacions fixes-discontínues per a donar avantatges a les empreses

A aquelles empreses que mantenen una alta rotació de contractacions temporals, en comptes d’obligar-los a fer-los fixos, la reforma els ofereix que s’acullin a la contractació fixa-discontínua. D’aquesta manera en aquells períodes en què l’activitat de l’empresa sigui reduïda serà l’Estat qui es faci càrrec de les seves retribucions, és a dir, els propis treballadors que paguen impostos.

8. No es posen límits en percentatge de contractes temporals en l’empresa

Els plans de reducció de la temporalitat, així com les taxes màximes de temporalitat en la plantilla i les conseqüències derivades del seu incompliment, no són regulades ni impliquen cap imposició als abusos empresarials, sinó que dependran de les negociacions dels convenis col·lectius. És a dir, deixen aquest terreny a la mercè dels bons oficis de les burocràcies sindicals.

9. No es reforcen els recursos de la Inspecció de Treball

Gran part de les suposades millores que introduiria aquesta reforma depenen en essència que l’autoritat laboral intervingui i multi a les empreses que sistemàticament infringeixen els drets dels treballadors. No obstant això, les mesures de Diaz no introdueixen més recursos per a fer costat a la Inspecció, sinó que se centren en donar més diners a les empreses, per la qual cosa qualsevol indici de millora queda en lletra morta.

Cal enfrontar la nova reforma laboral “progressista” amb la lluita de classes

La nova norma, com és evident, no representa cap mena de derogació de la reforma laboral de 2012, sinó que és una nova reforma feta i dreta, que manté l’essencial de l’esquema de precarietat, super-explotació i acomiadaments massius instituït per les reformes prèvies del PP i el PSOE. Només que en aquest cas és presentada amb un embolcall “progressista”.

El pacte entre el Govern PSOE-UP, patronal i burocràcies sindicals és una nova estafa que ha de ser resposta pel sindicalisme combatiu. El sindicalisme alternatiu, al costat dels sectors de CCOO i UGT que es neguin a acceptar-la, l’esquerra anticapitalista i els moviments socials, hem de posar en peus una forta campanya de denúncia de l’acord en tots els centres de treball. Convocar assemblees i reunions de coordinació entre les diferents organitzacions per a definir un pla de mobilitzacions que aconsegueixi imposar-se a la política servicial amb el Govern i la patronal de les direccions de CCOO i UGT.

Malgrat l’excés de relat del Govern, especialment de la seva “ala esquerra” encapçalada per la ministra de Treball Yolanda Díaz, la nova norma preserva les condicions laborals imposades pel capitalisme espanyol en les últimes dues dècades.

La conclusió fonamental d’aquest periple és senzilla: no serà dels despatxos ministerials dels neo-reformistes que s’han integrat gustosament al Règim dominat per l’IBEX35 i la CEOE que vindran millores per a les condicions de vida de la classe treballadora. L’únic mitjà que veritablement pot torçar-los el braç a les patronals és la lluita de classes.