El dimarts 6 de febrer, els grups municipals de l’esquerra que governen l’Ajuntament “del canvi” de Valladolid van aprovar l’Ordenança de Protecció del Mitjà Urbà, amb 8 vots del PSOE, 4 de Toma la Palabra, 3 d’IU+Equo i Sí es Pot, amb l’abstenció de Ciudadanos (1vot) i l’oposició del PP (12). Donant així continuïtat a l’"Ordenança antisocial” del 2004 aprovada per l’anterior alcalde del PP, León de la Riva, qui després de 20 anys a l’alcaldia va facilitar l’arribada de l’esquerra el 2015 a causa de la seva mala gestió, corrupció i repressió.

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Llibertats de Valladolid va realitzar un anàlisi comparatiu de la nova i la vella ordenança que revela la continuïtat de la repressió.

Sense anar més lluny, aquesta continuïtat de la repressió es va traduir dimarts passat en la detenció de les tres companyes retingudes en la comissaria del carrer Girona per engantxar cartells de la convocatòria a la Vaga Feminista del 8M.

La repressió de la lluita social i el descontentament de les classes populars, estan sent brutalment reprimides amb mesures desproporcionades com són les represàlies a totes les persones que fan ús dels seus drets, en aquest cas en concret el simple fet d’engantxar uns cartells. El més desconcertant és que son els governs del canvi els que estiguin donant suport a aquestes mesures i incrementant el nivell de repressió, quan el discurs és un altre.

La vaga feminista, que al principi sembla ser que el govern no s’havia pres de debò, potser perquè pensaven que era cosa d’unes quantes feministes desgavellades, està prenent forma i calant en la societat. Saben que ens sobren motius per dur a terme el dret irrenunciable a la vaga i ara que veuen que això va de debò, no els agrada ni un pèl.

La dreta del PP i els seus portaveus sequaços anuncien en diaris i mitjans de comunicació les mil martingales per les quals (continguin els riures) una vaga és “elitista i insolidària”, basant-se en preceptes que ningú en el seu sa judici podria considerar, com si una vaga no ens beneficiés a totes i tots, a les quals treballem assalariades, a les migrades, a les que treballem a casa, a les que no poden fer vaga, a totes.

Tots els drets que tenim els han lluitat les nostres germanes, han perdut la vida en això i no les deceberem. Però sabem que aquest sistema capitalista i patriarcal té molts adeptes i mitjans per confondre a la població afectada per les seves polítiques de retallades, desnonaments, acomiadaments massius, privatitzacions, en les quals les dones ens portem la major part del treball i que gràcies a aquest “treball gratuït poden seguir vivint a cos de reis.

El més trist és que ho haguem normalitzat fins al punt que ni l’esquerra beata s’atreveixi a contrariar les terribles afirmacions del govern, ni tan sols en quelcom tan visible com la bretxa salarial, les cures que realitzem de manera invisible, els salaris ridículs per mantenir una família, i després quan ens jubilem a cuidar als néts, als fills, als pares.

Les nostres mortes no els importen més que per proclamar minuts de silenci, fer programes televisius macabres i demanar-nos que denunciem perquè després ens qüestionin i es burlin de nosaltres. Doncs ens hem cansat, estem fartes i anem a per totes. Cap llei per molt mordaç que sigui ens pararà, cap propaganda anti-vaga, vingui d’on vingui, ens farà tirar per enrere, estem decidides, sabem que juntes podem canviar el rumb.

Les dones ens estem organitzant, estem conscienciades i tenim la força de qui sap que no hi ha un altre camí, perquè ens va la vida en això. No conec a les tres companyes de Valladolid personalment però no importa, estem juntes en això, som moltes, milions de tot arreu, de totes les races i colors i no pararem fins que les deixin anar, perquè volem caminar totes juntes el 8M.

Així que, senyors de la guerra i la repressió, estan avisats: anem de debò i no pararem fins que deixin lliures a les nostres companyes de Valladolid. La nostra millor arma, la vaga i la solidaritat!