Quant costa un tanc, un avió de combat o una fragata militar? Milions i milions d’euros. Això és el que denuncien aquests dies organismes com el International Peace Bureau (IPB), que ha assenyalat com en les últimes dècades la despesa militar mundial lluny de descendir augmenta; de fet, és un 50% més alt que al final de la Guerra Freda. Això suposa una despesa anual de 1,8 bilions de dòlars a l’any, dels quals 963 mil milions és realitzat per membres de l’OTAN, el 53% de la despesa militar global.
El negoci de la guerra és un dels més antics que existeix i ni tan sols en plena pandèmia mundial serà qüestionat pels capitalistes i els seus governs imperialistes. En el cas de l’Estat espanyol, es gasten a l’any entorn de 18.000 milions d’euros en pressupost militar. Només en les missions imperialistes a l’estranger ja s’inverteixen 800 milions, el doble del que s’ha invertit en la despesa de material sanitari contra el coronavirus, per a fer-nos una idea.
La IPB aporta dades en aquest sentit que són molt significatius. Tancs com el model Leopard 2E que té l’Exèrcit de Terra de l’Estat espanyol costen 11 milions de dòlars, recursos amb els quals es podrien adquirir 440 respiradors –a un preu de 25 mil dòlars cadascun–. Cada tret d’aquest tanc implica una despesa de 3.200 dòlars equivalent al cost de 90 tests Covid-19 al preu que es manegen als EUA. Només el manteniment anual d’un Leopard suposa 5.000 dòlars quan el manteniment d’un llit d’hospital se situa entre 5.000 i 10.000 dòlars.
Míssils com el Trident II costen 31 milions d’euros als governs dels Estats Units i Regne Unit, amb el que es podrien comprar de 17 milions de màscares a un preu de 1,82 dòlars cadascuna. Un caça com el F-35 costa 89 milions de dòlars per unitat, el mateix que el manteniment anual aproximat de 3.244 llits d’UCI. Una fragata militar classe Fremm 936 milions, o cosa que és el mateix, 10.662 metges de medicina general amb el sou mig anual de 87.791 dòlars que recull l’OCDE.
Denunciar aquesta situació és fonamental perquè posa de manifest com, sota la lògica del sistema capitalista global, es dilapiden bilions en armes al mateix temps que milers de milions de persones no tenen cobertes les necessitats més bàsiques i menys encara en plena pandèmia. Així, la “biopolítica” o gestió política de la vida, es converteix sota el capitalisme en “necropolítica”, on es prioritzen els interessos econòmics i militaristes a costa de la salut i de les vides de milions. El Govern de Sánchez i Iglesias podrà autodenominar-se com a “progressista”, però no és més que còmplice d’aquesta situació, el militarisme imperialista amb “rostre humà”.
