Aquest diumenge 21 d’abril estaven cridats a votar 1.712.301 bascos i basques en unes eleccions que les diferents enquestes catalogaven d’històriques.

La principal novetat va ser l’auge de l’esquerra abertzale – ja avançat en els comicis municipals i generals de l’any passat -. La possibilitat d’un sorpasso al PNB – que ha mantingut la primera posició des del restabliment de l’autonomia – estava recollida en molts dels estudis demoscópicos.

EH-Bildu apostava a capitalitzar la desfeta de les formacions neorreformistas – que es van deixar més de 20 mil vots malgrat l’augment de la participació-, els 75 mil joves que votarien per primera vegada en unes autonòmiques i assolir ser la primera força en Araba, que encara sent la província menys poblada, té els mateixos representants que Biscaia i Guipúscoa.

Per a això, la campanya d’EH-Bildu ha estat marcada pel seu gir a la moderació, amb un programa obertament socialdemòcrata i relegant les demandes entorn de la independència a un pla gairebé folklòric o testimonial. Un contingut coherent amb el paper que aquesta formació va jugant, especialment des de 2019, com un dels més fidels suports als governs de coalició del PSOE amb Unides Podem i Sumar.

La polèmica entorn de les declaracions de Pello Otxandiano, candidat a Lehendakari per EH-Bildu, negant-se a definir a ETA com una banda terrorista i sumar-se al discurs de la "condemna" – el mantra que va servir de cola del règim en el conflicte basc -, sembla que no va aconseguir generar l’efecte de "espanta vots" buscat i animat per la dreta, el PSE, Sumar i el PNB.

Malgrat que EH-Bildu ha tret el 32,5% dels vots i 27 escons, obtenint l’empat amb el PNB amb el qual li separaven fins ara 10 escons, la dreta basca renovarà la Lehendakaritza. Amb una mica més del 35% dels vots, sumarà als seus 27 diputats els 12 del PSE – que millora els seus resultats en 2 – i revalidaran així el govern autonòmic de coalició.

Aquest resultat ha estat una gran notícia per a Pedro Sánchez i Yolanda Díaz. La continuïtat en el govern basc garanteix poder continuar comptant amb els vots tant del PNB com de la mateixa EH-Bildu, en el Congrés. Tant la dreta com l’esquerra reformista basca, continuaran donant suport a les seves principals lleis i Pressupostos.

La dreta no ha aconseguit a penes avançar. El PP va obtenir pujar un escó i Vox, gràcies als seus resultats en Araba, va aconseguir mantenir la seva única diputada. No obstant això, el País Basc continua sent un terreny, al costat de Catalunya, on l’espanyolisme conservador és una força marginal si el comparem amb la resta de l’Estat.

D’altra banda, la divisió entre Sumar i Podemos va fer baixar dels sis escons a un, que se l’emporta Sumar. Primer de tot cal esmentar que són l’únic grup que tindrà representació en el parlament basc que ha baixat en vots, dada significativa sabent que les últimes van ser el juny de 2020 en plena pandèmia.

No obstant això, la caiguda del neorreformismo no es deu exclusivament a aquest fet, més aviat té raons polítiques i mostra el continu retrocés d’aquestes alternatives polítiques en els últims períodes electorals, tant en les eleccions generals del 2023 com en l’estrepitós resultat en les eleccions gallegues. En el cas de les eleccions a Euskal Herria, en 2020 el retrocés de la coalició de Podemos ja va ser d’11 a 6 escons.

L’espai neorreformista continua mostrant així el seu retrocés polític, que troba les seves causes a ser la pota esquerra d’un règim imperialista que des de 2019 fins a la data compta en el seu haver amb "assoliments" tan menyspreables com la persecució a migrants a la frontera, pactes amb la monarquia marroquina i la venda del Sàhara, una gestió de la pandèmia de la covid al servei de les grans empreses i farmacèutiques, una reforma laboral que és una continuïtat de l’elaborada pel PP i en l’últim període ser punta de llança del rearmament imperialista i la complicitat amb el genocidi en Palestina, tan sols per nomenar unes quantes.

Amb els resultats d’aquest diumenge, el PSE-EE, que va passar de 10 a 12 escons, torna a tenir la clau de la investidura en el govern basc. Un govern que tornarà a gestionar els pressupostos d’Euskal Herria per als interessos de la burgesia basca i tornarà a emprar la mà dura i repressió contra les mobilitzacions socials i laborals.

En els últims anys les càrregues, ús de bales de foam, escorcolls a sindicalistes, etc., ha estat una constant del govern PNB-PSE, com en els casos de Tubacex o PCB.

Tampoc en altres matèries s’han quedat o quedaran enrere en el seu avanç de retallada de llibertats. Com denuncien des de Argilan-ESK, Berri-Otxoak i el Sindicat Socialista d’Habitatge d’Euskal Herria la nova onada de retallades impulsada pel Govern Basc en matèria de prestacions per a l’accés a un habitatge que afectaran milers de persones deixant-les sense prestacions d’habitatge.