Kissinger va ocupar els càrrecs de Conseller de Seguretat Nacional i Secretari d’Estat dels Estats Units durant les presidències de Richard Nixon i Gerald Ford. Des d’aquest lloc, va ser partícip actiu dels alineaments de la política internacional nord-americana en aquell període. Aquesta tasca va incloure teixir llaços entre la potència imperialista i la Xina de Mao Tse Tung.
Al mateix temps, va incloure l’accionar colpista dels mateixos EUA, per exemple, a Amèrica Llatina. D’aquest accionar ha deixat testimoniatge la història en les fotos que va compartir amb dictadors genocides com Jorge Rafael Videla i Augusto Pinochet.
Heinz Alfred Kissinger va néixer a Fürth, Baviera, Alemanya, el 27 de maig de 1923. Quan tenia 15 anys, en el marc de les enormes persecucions del nazisme contra la comunitat jueva, va emigrar amb la seva família als Estats Units. Posteriorment, va estudiar a la Universitat d’Harvard, on va cursar Ciències Polítiques.
Des de mitjans de la dècada del 50 va integrar diferents organismes lligats a la Seguretat Nacional, essencialment com a assessor. A finals d’aquesta dècada, es va convertir en assessor de Nelson Rockefeller, governador de Nova York, que va intentar sense èxit arribar a la presidència en tres ocasions per mitjà del Partit Republicà.
En 1969, sota la presidència de Richard Nixon, Kissinger arribaria als llocs més alts de la política nord-americana com a Conseller de Seguretat Nacional. Des d’aquest lloc, va ser part activa de la gestió presidencial en els anys següents. En aquests anys degué atendre les tensions desfermades per la Guerra a Vietnam, cada vegada més qüestionada a l’interior dels mateixos Estats Units, per un moviment anti-guerra que creixia i desafiava al poder.
En 1972, ja durant la segona presidència de Nixon, Kissinger es va convertir en Secretari d’Estat dels Estats Units, mantenint-se en aquest càrrec fins a 1977. Des d’aquest lloc va jugar un paper central en les polítiques de l’imperialisme nord-americà a nivell mundial. En aquest període cal comptabilitzar l’acostament entre els Estats Units i la República Popular de la Xina, encapçalada llavors per Mao Tse Tung. També l’anomenada política de distensió amb l’URSS, llavors encapçalada per Leonid Brézhnev. En aquest període cal assenyalar també l’impuls a cops d’estat en diferents països d’Amèrica Llatina, destacant l’ocorregut a Xile (1973) i l’Argentina (1976).
Després de la seva sortida del poder, Kissinger es va mantenir com un referent central de la política internacional en les últimes dècades. Això li va permetre estrènyer vincles amb múltiples actors, governs i dirigents de la classe dominant internacional. Al mateix temps, va sostenir una producció de llibres prolífica. Entre els seus treballs més reconeguts figuren Diplomàcia (1994); Crisi: L’anatomia de dues crisis de política exterior (2003); Sobre la Xina (2011); Ordre Mundial (2014) i Lideratge - Sis estudis sobre estratègia mundial (2023).
