Amb abundants nevades i la previsió que l’onada de fred continuï encara que nevi menys, els efectes de Filomena s’han deixat sentir en gairebé tota la Península, amb 4 morts comptabilitzades fins avui. Després de diversos dies de borrasca les províncies de Castelló, Tarragona, Terol i Saragossa continuen en alerta vermella per risc extrem de nevades i 19 províncies segueixen en algun altre tipus d’alerta, tant per baixes temperatures com per neu o pluja.
Diverses comunitats han decretat tancament de col·legis durant diversos dies, així com el trànsit aeri i nombroses vies i carreteres en la zona central de la Península. A les greus consequències de la borrasca a les principals ciutats, amb temperatures mínimes i grans nevades a Madrid o pluges i talls d’electricitat a Barcelona, se suma la situació de centenars de pobles que s’han quedat totalment incomunicats.
Malgrat el caràcter històric de la tempesta, els seus efectes s’agreugen en els barris obrers i en les zones rurals en un mapa marcat pel desmantellament de serveis públics i el lucre de les empreses.
El Govern central i els governs comunitaris fan crides a la responsabilitat individual, o fins i tot demanen treball gratuït per a “buidar rampes, portals i altres llocs transitables”. Mentrestant, les conseqüències les han sofert més els qui treballen en plena pandèmia en una sanitat saturada i incomunicada per la neu, els qui viuen en zones rurals més desateses per l’administració, els qui porten mesos sense llum a la Cañada Real o els qui han hagut d’anar a treballar en aquesta situació.
No obstant, de cara a la situació de milions de treballadors i treballadores l’única cosa que temien els empresaris eren les pèrdues econòmiques, i per això van aguantar fins al final per a deixar-los anar a casa en alguns casos. En d’altres, tot tipus de treballs no essencials han seguit malgrat tot, fent dormir a la plantilla en el lloc de treball, caminar diversos quilòmetres o trigar diverses hores per anar al treball.
Riders repartint sota la pluja i la neu, personal d’hospitals encandenant diversos torns seguits o treballadores de centres comercials que han passat la nit sobre cartons en el lloc de treball són algunes de les estampes que la precarietat, les retallades en serveis públics i la cobdícia patronal han afegit al temporal.
Et pot interessar: La borrasca i la desídia capitalista: les nostres vides valen més que els seus beneficis
Les xarxes s’han omplert durant dies de testimoniatges de treballadors que no van poder sortir abans del treball, van trigar hores a anar i tornar al seu lloc, van haver de tornar amb metros plens de gom a gom, quedar-se durant hores atrapats en carreteres o acabar els seus trajectes caminant, a vegades llargs recorreguts, enmig del temporal.
Els preus del mercat elèctric es negocien amb un dia d’antelació i per a aquest divendres se situa en 94,99 euros/megavat hora (MWh), el segon més alt de la història. Aquest cost repercuteix directament en els consumidors pujant el preu un 27% en aquesta arrencada de 2021.
També pots llegir: Quan fa més fred tallen la llum i augmenten el preu: nacionalització de les elèctriques ja!
Situacions climàtiques extremes com aquesta encara no han acabat i mostren la urgència de prendre mesures com nacionalitzar les elèctriques que ens pugen un 27% la llum enmig d’un temporal sota control de les i els treballadors. Igual que s’ha vist durant la pandèmia, en una emergència els capitalistes i els seus governs sempre tractaran de posar la riquesa que obtenen a la nostra costa per davant de les nostres vides, mentre la balança de la lluita de classes segueixi al seu favor.
