A l’escrit d’acusació, el fiscal acusa Borràs d’haver adjudicat contractes menors sense concurs des de la Institució de les Llengües Catalanes entre 2013 i 2017, mentre era directora d’aquesta institució. Per tot això, la Fiscalia demana 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació per delictes de prevaricació i falsedat documental a Laura Borràs.

A més de Borràs, també està acusat Isaías Herrero, del qui la Fiscalia diu que "darrere de totes les ofertes hi havia Herrero, directa o indirectament", i que en els últims dies s’ha filtrat que la mateixa Fiscalia està negociant un pacte amb Herrero perquè aquest confessi els delictes amb connivència amb Borràs. Qüestió que li permetria rebaixar considerablement la petició de pena contra ell.

Per altra banda, els dies previs al començament del judici han remogut també l’dscenari polític català en confirmar-se que ni els membres d’ERC ni de la CUP participarien de la concentració convocada per Junts en suport a Borràs abans de que s’iniciés el judici.

Cal recordar que els membres de la mesa del Parlament de Catalunya del PSC, ERC i la CUP van decidir de suspendre Laura Borràs com a presidenta del Parlament d’acord amb l’article 25.4 del reglament.

Et pot interessar: La mesa del Parlament suspèn Laura Borràs del càrrec de presidenta

I és que, sens dubte, les suposades pràctiques corruptes de Borràs no poden sorprendre a ningú. La formació política de la qual també és presidenta, JxCat, és hereva directa del pujolisme. El seu partit prové directament de la vella Convergència. Partit que té un enorme promptuari de casos de corrupció sota la direcció dels “honorables” Jordi Pujol o Artur Mas.

Només per recordar els més sonats es pot nomenar el cas Palau, el 3%, totes les seus de Convergència embargades, les ITV d’Oriol Pujol o els comtes del pare Florenci a Andorra. Escàndols amb els quals s’han enriquit durant anys els representants directes de Foment i el cercle d’Economia i que fins fa no gaire comptaven amb la connivència del Règim del 78 i la seva Judicatura.

No obstant, ja des d’abans de l’u d’octubre de 2017, el Règim del 78, amb la justícia espanyola al capdavant, manté dempeus una ofensiva de persecució i repressió contra el moviment democràtic català i els seus dirigents. Ho hem vist amb les recents detencions dels sis membres d’Arràn, aquesta mateixa setmana, però també amb els casos dels policies infiltrats i el Catalangate, o les més de 4.000 causes judicials obertes d’ençà el referèndum mencionat l’octubre de 2017. La judicatura porta molts anys fent la feina bruta que necessita la Monarquia i el Règim per liquidar definitivament les aspiracions democràtiques del poble català.

Rebutjar i enfrontar tota aquesta escalada repressiva contra el moviment democràtic català, passa però, per no comprar ni l’argumentari dels jutges i la Fiscalia que suposadament lluiten contra la corrupció, ni tampoc la corruptela convergent que es vol amagar darrere de la senyera per mantenir la impunitat, com va fer tantes vegades Jordi Pujol.

Enfront tot això, es torna més necessari que mai reprendre una gran mobilització per l’amnistia de totes i tots els encausats i pel dret a decidir, des d’una perspectiva d’independència de classe, és a dir sense dipositar cap confiança ni en la JxCat de Borràs ni en l’ERC d’Aragonès i la taula de diàleg que es reprendrà aquesta setmana.