L’augment dels desembarcaments d’immigrants a les costes de l’illa de Lampedusa, en l’extrem sud d’Itàlia, ha obert no sols una crisi humanitària, sinó també una crisi política per el govern italià i per la UE. La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von Der Leyen, va respondre aquest diumenge amb un pla de 10 punts. Però les mesures de la UE només busquen contenir la crisi en curs, sense tocar en absolut les polítiques imperialistes i racistes de l’Europa Fortalesa. Són aquestes polítiques les que porten a milers de persones a arriscar la seva vida per escapar de les guerres, la crisi climàtica i la fam a Àfrica i altres punts del planeta. En arribar a Europa, es troben amb repressió policial, macro campaments de refugiats a Grècia, gàbies a Bulgària, deportacions expresses a les fronteres italianes o espanyoles i presons flotants com al Regne Unit. Una Europa emmurallada que nega els més mínims drets als migrants.
La crisi de Lampedusa i les polítiques racistes de la UE
En l’última setmana es va produir una massiva arribada de migrants procedents de la costa africana a l’illa de Lampedusa, en l’extrem sud d’Itàlia. En 24 hores van desembarcar 6.000 persones, i en els dies següents van arribar en total 11.000 migrants. Això va generar una situació de greu crisi social a l’illa, amb milers de persones dormint al terra, sense poder beure aigua potable, ni menjar.
Les imatges que arriben des de Lampedusa mostren la barbàrie social que genera el capitalisme, el racisme i la crueltat en la qual es basen les fronteres de l’Europa del capital.
L’agència europea encarregada del control fronterer, Frontex, informa que en 2023 les entrades de migrants irregulars van augmentar un 18% respecte a 2022, comptabilitzant 232.350 persones: un nou màxim després de l’aconseguit en 2016. Si bé encara lluny de l’any 2015, quan va ocórrer la major crisi migratòria des de la Segona Guerra Mundial, representa un increment molt important. L’origen principal d’aquests fluxos migratoris és el nord d’Àfrica. Des d’allà, milers de persones intenten creuar el Mediterrani cap a les costes europees. La ruta "italiana" s’ha duplicat des de l’any passat.
Davant la crisi de Lampedusa, els governs europeus es centren en la necessitat d’alentir o frenar el flux d’immigrants, amb discursos apocalíptics en el cas de l’extrema dreta, com si el continent estigués sent “envaït”. De conjunt es tracta de discursos hipòcrites i reaccionaris, que posen a les persones migrants en el blanc d’atacs racistes. La crisi migratòria en curs també ha exacerbat les tensions entre els Estats imperialistes, ja que cap vol fer-se càrrec d’atorgar refugi a milers de persones.
L’ascens de corrents de l’extrema dreta en diversos països (en el govern d’Itàlia, a Hongria i Polònia, donant suport a coalicions de govern a Finlàndia i Suècia, o com primera força d’oposició a Alemanya, França i altres països) ha significat una major pressió per a l’enduriment de les polítiques migratòries. Però també els governs “progressistes” defensen aquestes polítiques de xenofòbia i repressió com va mostrar Pedro Sánchez del govern espanyol quan va expressar la seva “sintonia” amb Giorgia Meloni en matèria d’immigració.
Al juny passat, els governs europeus van acordar noves polítiques sobre immigració. Amb el "Pacte sobre Migració i Asil", els països centrals podran traslladar fins a 30.000 immigrants a altres països considerats “països de trànsit”, com Tunísia. Els qui fugen de la misèria i les guerres, són considerats pels països imperialistes simples paquets. L’acord incloïa 105 milions d’euros per a finançar operacions marítimes i reforç de les fronteres. També incloïa 600 milions d’euros per destinar a inversions de control de migració a Tunísia. El govern d’aquest país ha estat denunciat per organitzacions de Drets Humans pel seu tracte repressiu i brutal cap als migrants. Recordem que poc després d’haver signat el pacte amb la UE, el govern tunisià abandonava a centenars de migrants perquè morissin en el desert. Aquesta és només una punta de l’iceberg de les polítiques brutals i xenòfobes d’aquest govern cap als migrants. Es tracta d’una “externalització” de la violència a les fronteres, que la UE cedeix a governs autoritaris com el de Tunísia, a la monarquia assassina del Marroc o a l’autoritari Erdogan a Turquia.
Una crisi del govern italià… que exigeix més mà dura
Aquest diumenge, Giorgia Meloni va demanar a la UE que acceleri la implementació de l’acord amb Tunísia. La primera ministra italiana exigeix que s’impedeixi als migrants sortir de les costes africanes, enfortint allà els mecanismes repressius. I va sol·licitar “una intervenció naval si és necessari, d’acord amb les autoritats nord-africanes”, per a “detenir la sortida de les barcasses, verificar a Àfrica qui té dret o no a l’asil, i acollir a Europa només als quals realment tenen dret”. Alhora, ha reivindicat la decisió, que serà ratificada en la imminent reunió del Consell de Ministres italià, d’augmentar al màxim permès per les lleis europees, 18 mesos!, el període de "detenció" (és a dir, detenció carcerària en diverses formes) dels immigrants irregulars amb finalitats de repatriació, obrint un "Centre de Repatriació" en cada regió italiana. Meloni està pressionada pels seus propis socis de govern, començant per la Lliga de Salvini, qui ve denunciant que no s’han complert cap de les promeses de campanya de Meloni.
Per part seva, el govern francès de Macron té una agenda xenòfoba i racista que li donaria enveja a l’extrema dreta de Marine Le Pen. Per a l’inici del curs escolar, ha llançat una campanya islamofóbica contra les joves que vesteixen abaia, mentre està preparant una llei contra la immigració que endurirà la repressió dels treballadors sense papers. Una resposta clara a les mobilitzacions dels últims mesos contra la reforma de les pensions i les violències policials, buscant dividir als sectors populars que van lluitar junts. Enfront de la situació a Lampedusa, el ministre de l’interior Darmanin ha adaptat la seva actitud sota la pressió de la dreta i l’extrema dreta davant de les quals no vol semblar “lax”. Després de dir que França “ajudarà a Itàlia” amb la crisi migratòria, des del seu govern han aclarit que no rebran a cap immigrant provinent de Lampedusa, insistint en la necessitat d’una resposta “ferma”. "Seria un error de judici considerar que els immigrants, una vegada que arriben a Europa, han de ser distribuïts immediatament per tota Europa i cap a França", ha assegurat el ministre d’Interior de França, Gerald Darmanin. "El que volem dir als nostres amics italians, que crec que estan perfectament d’acord amb nosaltres, és que hem de protegir les fronteres exteriors de la Unió Europea”, va assegurar.
Els governs de la UE busca separar als refugiats entre aquells que “són perseguits per motius polítics” i aquells als quals no els reconeixen cap dret de demanar asil. El ministre d’interior francès va assegurar que el 60% dels migrants que arriben no tenen dret a demanar refugi, per provenir de països com “Costa d’Ivori, Guinea, Gàmbia", on "no hi ha problemes humanitaris". Entre ells, la Unió Europea vol procedir a una selecció dels migrants en funció de les necessitats de la patronal, per garantir que els treballadors migrants i racialitzats siguin explotats en els sectors més durs i precaris del món laboral.
El cinisme imperialista en la seva màxima expressió. Gran part d’aquests països són excolònies franceses i en l’actualitat segueixen sotmesos al saqueig imperialista dels seus recursos i béns comuns naturals, l’explotació de les seves poblacions com a mà d’obra barata i l’empobriment crònic. L’extensió de terribles condicions econòmiques i socials, la misèria i la desocupació generalitzats, la corrupció dels règims pro occidentals a Àfrica, les seves polítiques autoritàries i el desenvolupament de la catàstrofe climàtica mundial, són tots fenòmens relacionats amb el llegat del saqueig imperialista a la regió. Per tant, neguen qualsevol distinció entre migrants “legítims” i “il·legítims”.
Per això diem: Obertura de les fronteres! Regularització i papers per a tots! Prou saqueig imperialista! Fora l’imperialisme europeu d’Àfrica!
Per la unitat de la classe treballadora amb els pobles oprimits per l’imperialisme, contra el racisme i la xenofòbia
Enfront de l’agreujament de les tendències reaccionàries, racistes i xenòfobes, els governs “progressistes” no ofereixen cap alternativa. Des de la dretana Meloni al “progressista” Sánchez, Macron o el govern semàfor alemany, tots defensen les pitjors violències contra les persones migrants, mentre han augmentat els seus pressupostos militars i participen de l’ofensiva guerrerista de l’OTAN en la guerra d’Ucraïna.
Contra la seva barbàrie, fa falta defensar la solidaritat entre els pobles. La classe obrera a Europa està formada per milions d’homes i dones provinents d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina en diferents generacions. Els i les migrants, continuen ocupant els treballs més precaris i pitjors pagaments, i són els primers a ser acomiadats en temps de crisis. El control policial i racista de les fronteres permet als capitalistes comptar amb un exèrcit industrial de reserva, i pressionar cap avall les condicions laborals de tota la classe treballadora. Per això, la lluita contra el racisme i per l’obertura de les fronteres hauria de ser assumida pels sindicats i tots els moviments socials i hem de lluitar per imposar que es convoquin mobilitzacions i vagues.
Els signants d’aquesta declaració, organitzacions socialistes i revolucionàries de l’Estat espanyol, França, Alemanya i Itàlia, repudiem les polítiques repressives i racistes de la UE cap a les persones migrants. Enfront del pla de Von Der Leyen, Meloni, Macrón, Sánchez i Scholz, fa falta oposar un altre pla. Un pla de lluita contra una política que fa pagar els costos de les crisis a la classe treballadora, els migrants i la joventut, que inclogui vagues i mobilitzacions dels grans sindicats i organitzacions socials. L’afirmació dels drets dels migrants i la seva llibertat per travessar les fronteres d’Europa xoca amb els interessos dels imperialistes: per això necessitem una política internacionalista i antiimperialista.
En aquest sentit, reivindiquem:
No al pla Von Der Leyen! Obertura de les fronteres d’Europa a tots els migrants sense distinció!
Plena llibertat de circulació per als migrants! Tancament de tots els centres de detenció de migrants, no més acords amb règims carceraris de migrants!
Regularització i papers per a tots! Plens drets civils i polítics per als que viuen a Europa!
Prou de saqueig imperialista! Fora l’imperialisme europeu d’Àfrica! Anul·lació del deute extern de les excolònies d’Europa! Nacionalització sense indemnització i sota control obrer i popular de les multinacionals europees a l’estranger!
Révolution Permanente (França)
Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores - CRT (Estat espanyol),
Revolutionäre Internationalistische Organisation - RIO (Alemanya),
Frazione Internazionalista Rivoluzionaria - FIR (Itàlia)
