Aquests dies 12, 13 i 14 de juliol es realitza el Debat del Estado de la Nación en el Congrés dels Diputats. Aquest dimarts al matí donava inici amb el discurs de Pedro Sánchez, on ha revindicado la gestió del seu Govern. El dirigent del PSOE ha llançat alguns titulars per deixar clar que el seu Govern és “progressista” i que “estem sortint reforçats de la crisi”.

Amb les pròximes eleccions generals previstes per a novembre de 2023, Sánchez busca reforçar-se políticament, davant el desgast del seu Govern, les crisis en la coalició amb Unidas Podemos i, sobretot, davant els mals resultats electorals en Comunitats com Castilla y León i les més recents d’Andalusia, que semblen anticipar un gir electoral a la dreta que suposaria la caiguda del seu Govern.

Per això el seu discurs inaugural ha tractat de marcar distàncies amb la dreta del PP, en un intent de “gir a l’esquerra”. D’aquesta manera, no només ha volgut reivindicar la seva gestió durant la crisi de la pandèmia, amb la “recuperació” econòmica i de l’ocupació “en tan sols 20 mesos”, sinó també anunciar noves mesures “socials” perquè quedin en els titulars de premsa: l’augment de beques de 100 euros a estudiants menors de 16 anys, bonificacions en transport ferroviari de Renfe o nous impostos a les companyies energètiques i a bancs.

Mesures que tenen més impacte de cara a la galeria que real, com en el seu moment l’Ingrés Mínim Vital, també recordat en el discurs. Però que són absolutament insuficients en el context actual d’inflació i de pèrdua permanent de nivell adquisitiu de la classe treballadora i els sectors populars. El propi increment en la despesa militar ja s’empassarà els 2.000 milions que s’esperen recaptar d’impostos a les energètiques i els 1.500 milions als bancs. Una despesa militar extraordinària que és maquillat com una “inversió en indústria” i en “llocs de treball” pel mateix Sánchez.

El gruix de les mesures de Sánchez són les derivades dels Fons Europeus, com bé ell mateix ha volgut recalcar al llarg de la seva intervenció. Ni més ni menys que 77 mil milions d’euros que injecta la Unió Europea en l’economia espanyola a manera de rescat empresarial. Amb grans empreses com Ferrovial, Inditex o Iberdrola com les grans beneficiàries. Però Sánchez i el seu Govern ens presenten això com un full de ruta “progressista”.

Després de la seva intervenció, se succeiran les rèpliques de la resta de formacions polítiques amb representació parlamentària. Així que aquests dies no sols els preus s’inflaran, sinó també els discursos i el “soroll” parlamentari.

Set anys des de l’últim Debat

El Debat de la Nació és un costum parlamentari introduït per Felipe González en 1983 i que es realitza de manera anual, excepte interrupcions per processos electorals, i sense ser obligatòria la seva realització. És el Govern el que ha de decidir la seva convocatòria, amb la finalitat discutir en el Congrés dels Diputats l’orientació i balanç de la seva política i, sent el propi Executiu, qui estableix els temes o àrees a abordar.

El 24 i 25 de febrer de 2015 va ser la data en la qual es va celebrar l’últim Debat amb el PP i Mariano Rajoy en la presidència. Des de llavors, els últims anys de govern de Rajoy i els primers de Sánchez, van estar travessats per processos electorals, mocions de censura, repeticions d’eleccions fins a l’estabilització amb l’actual legislatura del PSOE i Unidas Podemos al començament de 2020.

En aquests dos anys i mig, sense eleccions generals, el Govern no ha realitzat el Debat considerant la “situació inèdita de situacions adverses”: com la pandèmia, l’erupció del volcà de La Palma el 2021 i per la Guerra a Ucraïna iniciada al començament d’enguany.

Sánchez es posa la careta “progressista”

L’objectiu d’aquest Debat per a Sánchez és clar, guanyar terreny polític respecte a un PP que recupera posicions. El PP tanca files entorn d’Alberto Núñez Feijóo i a Andalusia ha sortit reforçat amb l’èxit electoral no sols enfront del PSOE i l’esquerra governamental de Podemos o IU, sinó també davant l’extrema dreta de Vox.

És per això que Sánchez s’ha posat la seva careta més “progressista”, amb referències en el seu discurs a l’avortament, a l’eutanàsia, a l’ecologisme, apel·lant a mesures socials que són resultat de dècades de lluita, però que el PSOE sempre tracta d’apropiar-se i desvirtuar, per distingir-se en la seva històrica lluita bipartidista amb el PP.

Si fa tan sols uns dies Sánchez felicitava la repressió que va deixar desenes de migrants morts a Melilla i presidia la Cimera de l’OTAN a Madrid, la major reunió imperialista del món, avui el seu discurs tractava de mostrar una cara “progre”.

Més enllà de discursos, el que existeix és un consens neoliberal i imperialista
En el seu discurs, Sánchez també ha fet al·lusions al fet que la política del PP i les dretes al capdavant de la pandèmia i la crisi hagués estat molt diferent i pitjor. Reivindicant la política dels ERTEs o de l’Ingrés Mínim Vital, la qual cosa ha permès “repartir les càrregues” de les crisis i sortir reforçats.

No obstant això, més enllà de la retòrica “progressista”, la política del Govern de PSOE i Unides Podem s’ha diferenciat molt poc respecte a altres governs neoliberals europeus, com els de Macron o Merkel, aplicant els mateixos mecanismes de gestió policial de la pandèmia i de rescat a les grans empreses.

El mateix podríem dir respecte a la Guerra a Ucraïna, on els diferents governs de la Unió Europea són part d’un consens militarista i imperialista, com a part de l’OTAN, basat en la ingerència en el conflicte amb finalitats purament geoestratègics i en les polítiques de rearmament. El mateix Sánchez feia referències a la necessitat d’enfrontar la “autocràcia de Putin” i de “estar del costat correcte de la història”, quan manté una estreta aliança amb l’autocràcia del Marroc perquè actuï de gendarme en la Davantera Sud, mentre calciguen el dret d’autodeterminació al Sàhara Occidental.

Les referències en la intervenció a la “autonomia energètica i industrial”, en relació a projectes com el “cotxe elèctric” i la fabricació en l’Estat espanyol de bateries i microxips, és l’agenda imperialista i de les grans multinacionals en un context de majors conflictes i crisis mundials. Són les conclusions que estan traient de l’actual crisi energètica i dels colls d’ampolla en la cadena de subministraments, revertint la deslocalització d’alguns sectors estratègics. No té res de “progressista” ni de “ecologista”.

De fons, existeix entre les dretes i el Govern un consens neoliberal i imperialista respecte a qüestions centrals de l’economia, la Guerra a Ucraïna, la Monarquia o la política fronterera, mentre Unides Podemos compleix un rol funcional a les polítiques del PSOE i és part del propi Govern.

Un Govern que li obre el pas a les dretes

Aquest Debat de l’Estat de la Nació té un clar to de precampanya electoral, amb els diferents partits de Govern i oposició reubicant-se políticament en els seus discursos i estratègies. I si Sánchez ha revindicado el seu balanç de legislatura, la seva major basa electoral és la de presentar-se com la “alternativa” a un govern del PP i fins i tot de PP i Vox.

El major “èxit” del Govern de Sánchez ha estat contenir les crisis i mantenir la pau social en aquest context, per a això ha comptat amb la complicitat d’Unides Podem en la coalició, així com de la burocràcia sindical de CCOO i UGT. Serà suficient per a renovar legislatura l’any vinent? Andalusia ja ens dona un indici.

En qualsevol cas, el que hem de destacar és que amb el Govern “progressista” ja s’han aplicat, s’apliquen i es continuaran aplicant polítiques de dreta, sent l’OTAN i el rearmament imperialista, o la massacre a Melilla, els més recents exemples. En aquest escenari de guerres i crisis, és urgent enfrontar amb tot a un Govern no que dona sortida a la classe obrera i els sectors populars, sinó que manté els interessos de les grans empreses i les polítiques imperialistes, i que acaba desmoralitzant i obrir-li el passo a la dreta.