A Catalunya es celebra cada 11 de setembre la Diada, una jornada per a reivindicar la cultura, història i independència catalanes, que inclou una marxa en la capital catalana convocada per organitzacions independentistes que, aquest any, van estimar una participació d’unes 800.000 persones, mentre la Guàrdia Urbana va informar que va haver-hi unes 150.000 persones.
Aquesta nova mobilització va ser massiva a Barcelona, encara que les xifres queden per sota de les històriques dels últims anys. Això és expressió de com la repressió de l’Estat, els enganys del govern autodenominat “progressista” de Pedro Sánchez i la claudicació de les direccions independentistes catalanes han aconseguit imposar un marc de desmobilització i retorn a la normalitat autonòmica.
#Diada2023 manifestació per el centre de #Barcelona de l'esquerra independentista amb les companyes de @CRTorg @Contrac_Cat i @PanyRosasEsCat Cap negociació per dalt! Mobilitzem-nos! pic.twitter.com/onLYF09NSk
— EsquerraDiari.cat (@EsquerraDiari) September 11, 2023
La premsa espanyola fa per baixar-li el pes a la mobilització, insistint en la comparativa amb els anys anteriors. No obstant això, el moviment democràtic català continua traient als carrers a centenars de milers de manifestants cada Diada, la qual cosa demostra que les seves demandes ni molt menys estan enterrades.
La manifestació d’enguany es dona a pocs dies que el pròxim 28 de setembre comenci en el Congrés dels Diputats la sessió en la qual es presenta per a ser investit com a president del Govern Alberto Núñez Feijóo.
No obstant això, Feijóo no té els diputats necessaris per a formar un nou Govern. Els resultats electorals del 23 de juliol van deixar una aritmètica parlamentària inesperada. El PSOE de Pedro Sánchez té el suport de la coalició Sumar, però requereix aconseguir els vots dels catalans de Junts per a aconseguir la investidura, posant de nou com a eix de debat polític de l’Estat espanyol l’autodeterminació i l’amnistia dels represaliats polítics catalans.
Les demandes democràtiques que van emergir amb força al 2012 continuen sent una aspiració del poble català. Tant el dret a l’autodeterminació -secundat pel 80% dels catalans- i posar fi a la monarquia espanyola, com la qüestió de l’amnistia per a totes les persones preses o processades arran del referèndum independentista del 2017, que va ser declarat il·legal pel Govern central, i la resta de les mobilitzacions d’aquests anys.
“In-de, inde, Independència!” es va escoltar pels carrers de Barcelona, també va haver-hi demanats de renúncia a l’actual govern de la Generalitat catalana, en mans d’ERC criticat per asseure’s a dialogar amb el govern central espanyol.
La presidenta de la ANC, Dolors Feliu, va destacar que “sortim al carrer per a canviar el curs dels esdeveniments” en una clara al·lusió a les negociacions en curs que serveixen per a “blanquejar a l’Estat espanyol” tant per part de Junts com ERC, segons la Feliu.
La demanda sorgeix perquè els drets democràtics del poble català estan sent utilitzats per intentar formar un nou "govern progressista" i donar-li continuïtat a Pedro Sánchez. Amb la idea que aquest seria un "mal menor" contra una aliança del Partit Popular amb l’ultradretà VOX, partits com a ERC ja han pràcticament compromès el seu suport a un nou mandat de Sánchez, que durant els seus anys al capdavant del Govern va negar l’autodeterminació, va governar al servei de les principals empreses, van augmentar pressupostos militars i van assassinar migrants a les fronteres.
Per part seva, Aragonès va declarar que “cal avançar cap al referèndum definitiu” i va treure pit pels últims anys de diàleg amb el PSOE i Unides Podem, obviant els nuls avanços. Després del reclam d’unitat independentista per part d’ERC per a negociar, Jordi Turull (Junts) va declarar: “Benvingut el canvi de posició d’ERC, fa sis anys que se’ns ha vetat de formar part de qualsevol negociació política”.
Pedro Sánchez al capdavant del PSOE s’ofereix ara a dialogar i negociar. No obstant això, va deixar clar des del primer moment que la qüestió del dret a decidir per als catalans, queda per fora de tota discussió.
L’altra demanda dels catalans és l’amnistia per als processaments i detinguts per haver portat endavant el referèndum independentista. El PSOE només estaria disposat al fet que aquesta fos una mesura de gràcia parcial sobre els dirigents independentistes, similar als indults. En cap cas es parla d’una amnistia completa. Que inclogui a totes les persones processades durant el procés independentista - per delictes molt dispars, inclosos els muntatges per terrorisme -, ni molt menys a la resta de presos i represaliats polítics, els activistes per l’habitatge, sindicalistes i un llarg etcètera.
El diputat de la CUP-NCG, Xavier Pellicer, ha acusat a Junts i ERC d’haver-se “deixat l’autodeterminació pel camí” en la negociació per a investir a Pedro Sánchez. Abans de la manifestació alternativa organitzada per l’Esquerra Independentista, Pellicer ha qüestionat el tipus d’amnistia que s’està tractant, plantejant que “han posat en el centre una proposta d’amnistia a Madrid que caldrà veure com és si és que està”.
Sectors de l’esquerra anticapitalista proposen un altre camí contrari a les negociacions per dalt que han privilegiat els principals partits catalans. En una declaració convocant a la manifestació d’aquest dilluns la CRT (Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores) asseguraven "És necessari apostar per un full de ruta independent, que desenvolupi la mobilització i autoorganització necessàries per a poder derrotar a l’Estat. Per a això és fonamental buscar l’aliança amb la resta dels sectors obrers i populars de la resta de l’Estat, en una lluita comuna contra el Règim del 78".
Pablo Castella, militant de CRT i portaveu de l’agrupació juvenil Contracorrent, va declarar des de la manifestació alternativa: “n’hi ha prou de jugades mestres. Hem tornat als carrers per a aconseguir l’amnistia, el càstig als repressors, l’autodeterminació i obrir processos constituents en tot l’Estat”.
#Diada2023
🎙️@PabloCastilla00 de @Contrac_Cat"Prou de jugades mestres. Hem de tornar als carrers per aconseguir l'amnistia, el càstig als repressors, l'autodeterminació i obrir procesos constituyentes a tot l'Estat" pic.twitter.com/8E6LQJ2Gj2
— EsquerraDiari.cat (@EsquerraDiari) September 11, 2023
En la mateixa declaració escrita aseguren que "tant a Catalunya com en la resta de l’Estat, fem una crida a tota l’esquerra anticapitalista, els moviments socials i l’esquerra sindical, a no mantenir-nos com convidats de pedra davant les negociacions per dalt i convoquin mobilitzacions contra el seu joc i exigir a CCOO i UGT al fet que trenquin la seva subordinació al govern progressista i es posin al capdavant d’impulsar-les en tot l’Estat per aquestes demandes".
