L’ascens de l’extrema dreta en l’últim cicle polític al llarg d’Europa ha reavivat en múltiples espais de l’esquerra els debats sobre el feixisme. Què és el feixisme? Es pot dir feixistes a fenòmens com el de Zemmour a França o VOX a l’Estat espanyol? Com combatre’ls? Són algunes de les preguntes que estan més presents. Hem incorporat el terme “fatxa” al nostre vocabulari quotidià per a referir-nos a l’espectre polític de la dreta sense donar-li massa matisos a la definició. Alguna cosa que, si bé adquireix algun sentit en l’ús polític del dia a dia, pot tornar-se problemàtic a l’hora d’analitzar correctament l’escenari polític i quin perspectives existeixen, així com definir un programa i una estratègia adequada per a la situació.
El feixisme, com qualsevol altre fenomen polític, històric i social ha d’analitzar-se com a tal amb les eines teòriques que ens proporciona el marxisme per a entendre com hem d’afrontar-lo.
Per això, en el següent dossier recuperem una sèrie d’articles que exposen l’anàlisi que va fer Lleó Trotsky sobre el feixisme. Un dels primers pensadors del marxisme revolucionari que va advertir aquest fenomen i que va analitzar tant les seves causes com el programa necessari per a enfrontar-lo. La seva anàlisi de com el nazisme va prendre el poder a Alemanya i de la negativa de l’estalinisme al front únic obrer per a evitar-ho en tot el període previ permet extreure una sèrie de lliçons claus per al conjunt de la classe treballadora. Sent part d’aquestes lliçons també les baralles que l’Oposició d’Esquerra va dur a terme en el període per a combatre l’ascens del feixisme.
Per al fundador de l’Exèrcit Roig, el feixisme no era en general la dreta reaccionària, sinó una resposta militaritzada de la burgesia que buscava eliminar físicament les organitzacions del moviment obrer, una vegada el moviment revolucionari de la classe obrera havia estat derrotat, és a dir és un moviment essencialment contrarevolucionari. Un fenomen que depenia tant de causes econòmiques (la crisi econòmica profunda que arrossegava a les classes mitjanes a la desesperació) com polítiques (el fracàs de la revolució i la resposta conscient de la burgesia davant el seu perill) i amb una base social concreta: la petita burgesia o classes mitjanes.
D’altra banda, combatre’l no passava per la participació electoral en la democràcia burgesa ni molt menys per l’aliança amb partits burgesos “republicans” o “democràtics” com es va plantejar en el seu moment amb els Fronts Populars. Sinó que es plantejava la necessitat del front únic defensiu com a avantsala d’una lluita més ofensiva, i la creació d’organismes d’autoorganització en la perspectiva de la presa del poder per part de la classe obrera. Això portava a la necessitat d’aixecar un programa per la independència de classe i el rebuig a totes les propostes de subordinació a partits burgesos com “mal menor” enfront de la bèstia feixista.
Amb l’objectiu de col·laborar amb la formació marxista de noves generacions militants i participar d’aquests debats a continuació us proposem una sèrie de textos seleccionats on s’aprofundeixen les lliçons de Lleó Trotsky de l’experiència dels anys 30 a Europa.
La lluita contra el feixisme a Alemanya: una guia per a temps sinuosos
Un text on s’exposa l’actualitat del pensament de Lleó Trotsky i quines lliçons extreure de la seva obra recopilada per l’Editorial IPS en el tercer Volum de les Obras Escogidas de Lleó Trotsky.
La lluita contra el feixisme a Alemanya
Andrea Robles fa una exposició sobre la situació de l’ascens del feixisme a Alemanya i el programa de lluita incloent l’estratègia del front únic defensiu que va plantejar Trotsky per a combatre al nazisme.
Qui defensa a Rússia? Qui ajuda a Hitler?
Un text de Lleó Trotsky publicat en 1935 on discuteix amb els “amics” de l’estalinisme a Europa Occidental arran de què significa defensar a la Unió Soviètica enfront del feixisme. Denúncia com una farsa la política d’aliances amb la burgesia “democràtica” que promou l’estalinisme amb els Fronts Populars, ja que significa la liquidació de qualsevol tipus de moviment revolucionari. Renunciar a reforçar les organitzacions de la classe obrera i a la lluita de classes als països aliats de l’URSS suposava trair a la Revolució Proletària Mundial i per tant també a la pròpia Unió Soviètica independentment de quina afirmés l’estalinisme.
Trotsky realitza una anàlisi del fenomen del nazisme entorn a quines causes porten al seu sorgiment i a quina base social (classes mitjanes) és a la qual apel·la. Descriu al nazisme com un moviment antiobrer de la petita burgesia radicalitzada per la crisi de postguerra, completament anticomunista i contrarevolucionari.
La catàstrofe alemanya: la responsabilitat de la direcció
En aquest text, Trotsky reflexiona sobre el paper que ha tingut l’estalinisme en l’ascens del nazisme. Plantejant que tan sols el fracàs del moviment obrer alemany ha permès que el feixisme prengui el poder i tenint en compte que en aquell moment era Stalin qui dirigia la III Internacional. Trotsky exposa les seves crítiques i els motius que el portaran posteriorment a la fundació de la IV Internacional.
La democràcia burgesa i la lluita contra el feixisme
Carta de Trotsky a Henricus Sneevliet, diputat comunista holandès que li havia preguntat sobre un projecte de dissolució d’organitzacions paramilitars que primer es va donar a França en 1935 i posteriorment va copiar el govern de dretes holandès. Trotsky argumenta en contra de secundar aquest moviment, perquè si bé superficialment -i a això s’agarrava l’estalinisme-, semblava fotre a les organitzacions feixistes, era una arma de doble tall. Indubtablement l’Estat burgès usaria aquesta i altres eines per a posteriorment aixafar el moviment obrer, per la qual cosa la postura revolucionària era oposar-se i no donar-li més armes a la burgesia, sinó plantejar la lluita en els termes de la classe obrera.
La lluita del trotskisme contra el nazisme en la Segona Guerra
En aquest text Gabriela Liszt repassa les lliçons de Trotsky sobre el feixisme i el cas concret de França, així com el rol dels trotskistes francesos durant la Segona Guerra Mundial.
