Catalunya

CATALUNYA

ERC i JxCat: lluita desbocada per l’hegemonia

El ple parlamentari d'aquest dilluns ha deixat ben clar la ruptura entre totes dues formacions. La lluita per l'hegemonia catalana es pot emportar per davant les institucions catalanes.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dilluns 27 de gener| edició del dia

Els esdeveniments d’aquest dilluns han acabat per demostrar que no hi ha possibilitats d’acció unitària entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Totes dues formacions, ja havent perdut les formes, estan en una lluita decidida per conquistar el “Palau”, el de la Generalitat. Mai van ser partícips de portar la guerra de les barraques al palau, sinó més aviat de conquistar aquest “fosc objecte del desig”.

El dilluns era el dia en què es complia l’ultimàtum de la Junta Electoral. I, des de d’hora el senyor Xavier Muro, Secretari del Parlament català, es va posar a “treballar” per a complir amb els terminis. Muro està sota les ordres del President del Parlament Roger Torrent. I, a primera hora va preparar una carta dirigida a la Mesa per a informar-los de les accions que prendria per a llevar l’acta de diputat al President Quim Torra.

Més tard, es va realitzar la reunió de la Mesa del Parlament, liderada per Roger Torrent. En aquesta, els representants de JxCat van plantejar la necessitat de protegir a Torra i les institucions catalanes contra l’atac de la JEC i el Suprem. La formació d’Oriol Junqueras va acabar acceptant el dictamen de la JEC i es va sumar al grup dels quals volen tirar a Torra, és a dir, a Ciutadans i al PP.

Esquerra el que no vol és desobeir al Règim del 78 i seguir amb l’enfrontament. Els republicans han trobat més satisfactori negociar amb Sánchez, els pressupostos de la Generalitat i els de l’Estat, deixant, és clar, el referèndum per a les “calendes gregues”. Diguem que Pujolisme és Junquerisme. Per això, el portaveu republicà Sergi Sabrià va plantejar que era important preservar les decisions del Parlament que votarà pressupostos pròximament, encara que per a això Quim Torra perdi la seva condició de diputat.

Però que ningú s’enganyi, la postura rèptil d’Esquerra Republicana, no vol dir que la postura de JxCat sigui “heroica”. Res a veure. JxCat també va investir a Sánchez com a President, quan van desallotjar a Rajoy (juntament amb el vot de Junqueras) i també va acordar amb Sánchez l’operatiu repressiu de Mossos i Policia Nacional contra els joves del 14O.

Ni uns, ni uns altres pretenen exercir la voluntat popular de l’ 1-O, ni mobilitzar al poble català per a exercir el democràtic dret d’autodeterminació. Totes dues formacions estan en una lluita descarnada per la direcció del “procès” i per ocupar la poltrona del Palau de la Generalitat. I, en aquesta lluita, van cops de colze i puntades per sota i no tant, per a veure qui conquista el vot català. Ni més ni menys.

El ple ha evidenciat la ruptura entre totes dues formacions. I, la suspensió del mateix és un intent de guanyar temps per a acomodar la situació política més favorable a cadascun. No és clar que hi hagi eleccions anticipades en l’immediat. Encara que, sí que és cert que Torra ha quedat malparat en perdre el seu escó. La qual cosa dóna per a pensar que no es trigarà molt a convocar eleccions autonòmiques.

El grup republicà té a favor que les enquestes del CEO li han estat molt favorables. En aquest cas, semblés que les negociacions amb el PSOE no li han afectat molt. No obstant això, no poden oblidar que en les eleccions europees en les quals Carles Puigdemont va ser candidat, ells van perdre clarament. La lluita pel relat de qui és més independentista de manera efectiva està a l’ordre del dia, des de fa temps, però ara molt més.

Per part seva, Junts per Catalunya està mesurant com ha quedat la seva imatge per a poder competir millor en la carrera pel poder. El problema que tenen és que aquesta formació política, procedent del PDeCAT, està molt dividida. La direcció a Waterloo, Artur Mas calculant que aviat se li acaba la seva inhabilitació i cadascun pel seu costat.

Una altra de les probables conseqüències que té aquesta tensió, és l’estabilitat del flamant govern de coalició del PSOE-UP. El President Sánchez espera aprovar els pressupostos generals de l’estat abans de l’estiu. Per això necessita el suport d’Esquerra Republicana. I, si aquesta es troba en plena competència per la Generalitat, se li pot fer molt difícil d’empassar. La qual cosa faria prorrogar els pressupostos de “Rajoy” i perillar la legislatura que aquest mes ha començat a caminar després de dues eleccions i unes llargues negociacions.

En aquesta realitat, també s’hi troben els desitjos i expectatives d’una part important del poble català que vol exercir l’autodeterminació nacional. Fins ara ha estat molt obedient a les direccions burgeses i petitburgeses d’ERC i JxCat, excepte els joves del 14O. Veurem com actua en aquests dies.

La crisi de les direccions independentistes i la crisi orgànica del Règim del 78 donaran nous fenòmens polítics i de la lluita de classes. Preparem-nos per a turbulències polítiques i socials.




temes relacionats

Quim Torra   /    Catalunya   /    Política Estat espanyol   /    Règim del ’78   /    Independència de Catalunya   /    JxCat   /    ERC

Comentaris

Comentar