El sindicat Infermeres de Catalunya reprenia les mobilitzacions després de les vacances de Nadal i suma ja gairebé un mes i mig de vaga indefinida contra la precarietat i en defensa de millors condicions laborals per al sector, així com també per al de les llevadores.

Et pot interessar: Vaga Infermeres de Catalunya: llençar les bates contra la precarietat

Denuncien el menyspreu generalitzat per part del departament de Salut cap al sector, la manca de recursos del sistema sanitari públic i concertat, així com les càrregues de treball i els torns inacabables.

Per altra banda, assenyalen també la manca d’un marc normatiu que faciliti la tasca de les llevadores, un model pediàtric amb competències no reconeguts ni definides i un pla de violència obstètrica que no té en compte les necessitats reals de les dones i de les llevadores.

Tot a més, en un moment en el que els casos de Covid-19 i Grip A estan augmentant des de fa setmanes, amb el que implica que la càrrega de les infermeres torna a sobrepassar els límits, si és que algún cop ho ha deixat de fer. De tot això, i més, en parlem amb la Laia Marsal, vice presidenta d’Infermeres de Catalunya i una de les cares visibles.


Com estan els ànims després de gairebé un mes i mig de vaga indefinida?

Les energies segueixen sent molt positives. Estem molt orgulloses de la reacció de totes les infermeres i de la força que estem agafant com a professió. Orgulloses de lluitar per aquestes necessitats i millores que ens afecten a totes.


En moltes ocasions heu dit que la vaga no és per tirar enrere el preacord del tercer conveni de l’ICS, o no només. Però que en penseu d’aquest acord que té la signatura dels sindicats majoritaris?

És cert que nosaltres no pretenem anul·lar cap dels acords que estan signats a nivell dels sindicats majoritaris, però si que veiem que als acords els manquen moltes de les necessitats reals de les infermeres.

Per això, nosaltres reivindiquem aquesta categorització A1 que ens pertoca com a graduades que fa deu anys que som, i sobretot el reconeixement també de les especialitats de les infermeres. Així com totes les eines per poder oferir les cures amb qualitat i amb les garanties que és mereixen els ciutadans del nostre país.


Una de les conseqüències que més s’escolten arran de la vostra situació és que moltes infermeres i llevadores han de marxar de Catalunya per poder treballar. Fins a quin punt és així?

Som coneixedores que a Catalunya és una de les zones de l’Estat on hi ha millor qualitat formadora d’infermeres, però no se’ns està oferint una bona fidelització a nivell de contracte i de condicions laboral un cop acabes la carrera. Per això, moltes de les companyes decideixen marxar a alguna altra Comunitat Autònoma o fins i tot canviar de país per culpa de les condicions laborals.


La pandèmia de la Covid-19 va deixar constància de dues qüestions, si més no. Una, és que la dècada de retallades a la sanitat pública va deixar en una situació límit tot el sector, el qual sembla no haver-se recuperat.

Sens dubte, la pandèmia va posar de manifest les conseqüències dels anys de retallades. Portavem anys ja amb uns serveis molt mínims, i l’agreujament i la sobrecàrrega que vam tenir amb la pandèmia, encara va posar més a la llum la necessitat de reorganitzar tot el sistema sanitari i enfortir aquesta primera línia d’acció que és l’atenció primària.


Precissament, l’altra qüestió que va deixar latent la pandèmia seria l’autoorganització de diferents sectors com el de la sanitat, amb les convocatòries de nombroses vagues i mobilitzacions d’ençà 2020.

Correcte. La pandèmia també va deixar l’experiència d’autoorganitzar-nos i tenir unes professionals tant competents en el nostre sistema sanitari, el qual va poder fer front de la situació que patiem amb totes les eines de les que disposavem.


Altres sindicats del sector sanitari estan tornant a convocar jornades de vaga. Creieu que tractant-se de demandes similars, mobilitzar-se i colpejar unides podria servir per fer retrocedir al departament de Salut i al govern de la Generalitat?

Si, creiem que la mobilització d’altres col·lectius sanitaris en relació a la precarietat que ens aboca el departament de Salut posa de manifest la necessitat de millorar i reenfocar el sistema sanitari com el tenim ara i poder orientar-lo cap a les necessitats actuals de les treballadores i de la població.


El passat 13 de gener vau convocar una manfestació perquè pogués sumar-s’hi altres sectors i famílies senceres. És important el suport dels sectors populars i de la resta de la classe treballadora?

Si. Vam convocar a una mobilització amb la població, les nostres famílies i juntament amb moltes infermeres i altres sanitàries que van voler sumar-se i sortir al carrer per acompanyar-nos de forma simbòlica a l’exili pel menysteniment del govern català.

Aquest menysteniment ens fa replantejar si de veritat es valora el servei públic i la qualitat dels professionals del nostre país. Per a això veiem molt necessari implicar-hi també la població i de la mateixa forma hem fet una petició ciutadana per poder-la portar al govern perque enforteixi les professions sanitàries i enfortir així el nostre sistema sanitari.