En les passades eleccions del 23J des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores dèiem que “no es pot enfrontar a una dreta de veritat, amb una esquerra de mentida”. El que estem veient aquests dies amb la qüestió de l’amnistia parcial que el PSOE i Sumar estan disposats a negociar per aconseguir els “sís” de Junts, és l’enèsima constatació d’això.
Aquest dimarts l’expresident del govern pel PP, Jose María Aznar, es despatxava contra una possible llei d’amnistia fent una crida a preparar una “rebel·lió ciutadana” per evitar el que ha qualificat com un “risc de dissolució de la nació”. El fet que donés suport a cops com el fallit a Veneçuela en 2002 o fos part del “trio de les Açores” que va acordar la invasió de l’Iraq un any més tard, fa una crida ara a la base social de la dreta per mobilitzar-se.
La resposta del govern de PSOE i Unides Podem ha estat la d’esperar. La portaveu del govern, Isabel Rodríguez, ha titllat les paraules d’Aznar de colpista i ha demanat a Feijoó que el desautoritzi. Autèntica paüra han hagut de generar les seves paraules entre les FAES i Génova.
Només un dia després el PP prenia la proposta d’Aznar i Cuca Gamarra anunciava la convocatòria d’una manifestació contra l’amnistia el pròxim 24 de setembre a Madrid. Tornarem a veure, per tant, noves hordes de cayetanos i cayetanas com va succeir durant la pandèmia, o anys enrere, manifestant-se al costat dels bisbes contra el matrimoni homosexual. Els hereus del somatén, la falange i les places d’Orient, que mai han marxat.
Contra ells, ni el “progressisme” del PSOE ni la “esquerra de mentida” de Sumar i Podemos s’han demostrat com un dic contra l’avanç de la dreta. Tampoc ho seran ara que criden a mobilitzar-se agitant el més ranci espanyolisme. Entre altres coses perquè el seu és, en aquest com en altres terrenys, mantenir-se en allò fonamental dins dels marcs del règim del qual són part, amb una mica de gestualitat i concessions mínimes per tractar de desactivar definitivament el moviment democràtic català.
En la negació en rotund del dret d’autodeterminació no hi ha cap diferència substancial amb el PP i Vox. El PSOE va ser part entusiasta del bloc del 155 en 2017. Fins i tot Sumar va treure explícitament la seva proposta de “referèndum pactat” del seu programa per al 23J.
Però en l’altre terreny, l’amnistia, que tant enfada a la dreta, tampoc és que pretenguin portar endavant cap mesura rupturista. Lluny d’una amnistia total als represaliats durant el procés independentista - que inclouen molts encausats per delictes com a desordres públics o fins i tot muntatges de terrorisme -, la mesura de gràcia es limitaria a alguns sectors dels líders processistes i, a proposta de Yolanda Díaz, inclouria als antiavalots encausat per violacions de drets humans l’1 d’octubre.
Per això, a la dreta trumpenitzada que vol marxar sobre Madrid el pròxim 24 de setembre, no la pararan els “progressistes” de Sa Majestat. La posició reaccionària del PSOE davant la qüestió catalana i l’equidistància de l’espai de Podemos i Sumar, per acabar sempre sumant-se al bloc constitucionalista, ha servit enormement aquests anys perquè el sentit comú espanyolista i anticatalà creixés.
És necessari i urgent impulsar una gran mobilització que respongui a aquesta onada d’espanyolisme exigint una amnistia total als independentistes i la resta de lluitadors de Catalunya i la resta de l’Estat, el judici i càstig als policies repressors i infiltrats i el ple exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya, en el marc de tombar aquest règim podrit i obrir processos constituents.
No caben les mitjes tintes de PSOE i Sumar. Tampoc el full de ruta de negociacions per dalt pel qual aposten ERC i Junts. És necessari que la classe treballadora i els sectors populars es posin al capdavant de la lluita per aquestes demandes en tot l’Estat. Per això, l’esquerra sindical, els moviments socials i l’esquerra anticapitalista hauríem de convocar mobilitzacions per aquestes demandes i contra l’ofensiva de la dreta, alhora exigim a les direccions sindicals de CCOO i UGT que trenquin amb la seva política de suport al govern i facin el mateix.
