Alberto Núñez Feijoó, líder del PP i candidat a la presidència del govern, ha anunciat en una entrevista algunes de les seves mesures si arriba al govern: des de la derogació de la llei trans i de la llei de memòria democràtica, a possibles canvis en la llei d’Eutanàsia, així com en la d’Educació i en la contrareforma laboral de Yolanda Díaz. També ha aprofitat per anunciar que eliminarà ministeris com el d’Igualtat i el de Consum, afirmant que “sobren cinc o sis ministeris”. Una sèrie de punts en comú amb Vox, un possible soci de govern depenent del resultat electoral del 23J.
Feijoó ha posat en marxa la campanya electoral després de la victòria de la dreta en les passades eleccions autonòmiques i municipals. Amb la perspectiva de poder conformar novament un govern conservador de la mà de la ultradreta de Vox, el líder del PP comença a desplegar una proposta d’agenda antidrets socials en cas d’arribar al govern. Aquestes declaracions apareixen com un esborrany del possible acord que haurà de pactar amb Vox, ja que, excepte daltabaix del PSOE, probablement dependria d’un acord amb els d’Abascal per a governar, segons les últimes enquestes.
Et pot interessar: Per què avança la dreta? Un debat sobre la construcció de sentits comuns per esquerra
Et pot interessar: Per què avança la dreta? Un debat sobre la construcció de sentits comuns per esquerra
Cal tenir en compte que una de les premisses tant del PP com del PSOE en aquesta campanya és la del “vot útil”, en un intent d’agrupar la major quantitat de suports dins dels seus respectius blocs, alguna cosa que ja ha fet el PP en l’últim període absorbint a Ciutadans i que potser ara intenta fer amb Vox de cara a maximitzar les possibilitats de guanyar i no dependre excessivament dels d’Abascal.
Feijoó ha anunciat d’aquesta manera diverses mesures si arriba a la presidència del govern, començant amb una reestructuració del Consell de Ministres que eliminaria cinc o sis ministeris que “sobren” i que integraria en uns altres o reduiria la seva importància en l’esquema estatal. Entre ells es trobaria el ministeri d’Igualtat, una posició que té en comú amb la majoria dels discursos antifeministes de la dreta que aprofita el feminisme ministerial d’Irene Montero per atacar al moviment de dones i als col·lectius LGTB. Si bé, sense revindicar en cap forma la política de Montero, cal assenyalar que aquest anunci busca encoratjar un vot antifeminista que en els discursos misògins de la dreta utilitzes a aquest ministeri com a manera de caricaturitzar i atacar al moviment de dones en general.
També pots llegir: Així ha obert Podemos les portes a la restauració del règim i a la dreta
També pots llegir: Així ha obert Podemos les portes a la restauració del règim i a la dreta
D’altra banda, el líder del PP ha plantejat la derogació de la llei trans i de la llei de memòria democràtica, dues accions dirigides a la reducció dels drets de la població i a protegir el llegat franquista. A més, planeja “ajustos” a la llei d’Eutanàsia, així com a la llei d’Educació, encara que no ha arribat a plantejar quals exactament.
També ha esmentat la possibilitat de fer canvis en la contrareforma laboral de Yolanda Díaz. A diferència del PP de Pablo Casado que va fer una agressiva campanya contra aquesta mesura, Feijoó només considera necessari alguns canvis, que es faran independentment de si els agents socials volen. És a dir, que no planeja necessàriament negociar amb la burocràcia sindical que ja va avalar aquesta contrareforma que en el principal consolida la reforma laboral del PP. Aparentment després que Díaz secundés amb les seves polítiques el que el PP havia imposat en els seus últims governs, Feijoó no veu necessari convèncer a la burocràcia sindical dels últims retocs. Una prova que per a la dreta és més fàcil governar si directament el neo reformisme assumeix una part de la seva agenda.
Com succeeix en molts països, la reglamentació de drets, la seva aprovació parlamentària o la seva conquesta institucional no implica que aquestes es portin endavant dins del termini i en la forma escaient, ni molt menys que es mantinguin quan canvia l’administració. Les conquestes en el camp de l’ampliació de drets no sols es guanya sinó que s’ha de defensar i garantir amb l’organització i mobilització als carrers.
