Poc abans de les 14.00 hores d’aquest dimarts, finalitzava Alberto Núñez Feijóo, líder del Partit Popular, el seu discurs d’investidura com a president davant el Congrés dels Diputats. Sense haver reunit els suports necessaris, ja que compta amb 172 diputats dels 176 que conformen la majoria necessària, el líder de la dreta ha llançat un discurs en clau electoralista i d’oposició enfront d’un govern del PSOE de Pedro Sánchez i Sumar que les dretes ja donen per fet.
Amb la seva investidura derrotada per endavant i res més començar, Feijóo ha carregat contra la possible amnistia als polítics catalans encausats per l’1 d’octubre de 2017. Reivindicant-se com el guanyador de les eleccions del passat 23 de juliol, ha esmentat que, si no governarà, és perquè no accepta l’amnistia ni les condicions de Junts, el “cèrcol” pel qual sí que estaria disposat a passar Pedro Sánchez. Si bé, d’acceptar una negociació per aquesta amnistia, el PP perdria el seu principal suport polític, el de la ultra dreta de Vox, allunyant-se encara més d’una majoria.
“Em sento representant d’altres ciutadans que el 23 de juliol van votar a partits que tampoc portaven en els seus programes: ni amnistia, ni autodeterminació, ni cap altra fórmula equivalent o anàloga. Em dec a tots ells. Em dec als qui van clamar igualtat aquest diumenge als carrers de Madrid. Em dec a la majoria dels espanyols”, deia el líder dretà en referència a la mobilització convocada pel PP contra l’amnistia i el dret democràtic a decidir.
En aquest sentit, Feijóo ha parlat d’introduir un nou delicte de “deslleialtat constitucional”, que, sense entrar en els detalls, vindria a substituir al delicte de sedició i que, en el seu programa del 23 de juliol, el PP plantejava recuperar.
Després de remarcar el seu compromís contra qualsevol tipus d’amnistia, dret d’autodeterminació i negociació amb els partits catalanistes, el líder del PP ha esmentat algunes mesures econòmiques en clau electoralista: com endurir el delicte de malversació, rebaixes d’impostos per a emprenedors i rendes mitjanes i baixes, la defensa de l’actual impost a la banca o les actuals mesures del Govern de “escut social” per la guerra d’Ucraïna. En reusm, promeses de menys imposats i més ajudes que els actuals governs autonòmics liderats pel PP ja desmenteixen en els fets. Així com pujar el salari mínim i revaloritzar les pensions, encara que sense comprometre’s al fet que es faci per sobre de la inflació i l’IPC, que de fet és la clau de l’assumpte.
Poques han estat, per tant, les novetats en el discurs de Feijóo, que ha reiterat la seva proposta de sis pactes d’Estat: un Institucional, per l’Economia, les Famílies, l’Estat de Benestar, el de l’Aigua i Territorial. Incorporant alguns elements claus del discurs de l’extrema dreta en l’àmbit educatiu o del canvi climàtic, com així han cel·lebrat des de Vox a través de la seva portaveu parlamentària, Pepa Millán.
Després del discurs del líder del PP s’ha représ el debat amb els diferents grups polítics, de major a menor representació, fins que demà dimecres es produeixi la votació. De no aconseguir els suports suficients (176 vots a favor), aquest divendres 29 hi haurà una nova votació i si de nou Feijóo no aconsegueix els suports necessaris per majoria simple, decaurà aquest intent d’investidura derrotada per endavant.
