Després de la ronda de contactes de Felip VI amb els diferents partits amb representació parlamentària -excepte els catalans ERC i Junts, el gallec BNG i el basc EH Bildu- el monarca ha proposat a Alberto Núñez Feijóo com primer candidat a la investidura.
Des de la Casa Reial s’ha justificat aquesta decisió, i no una altre com proposar a Sánchez o realitzar una segona ronda de contacte amb els partits, a fi de mantenir la tradició que el partit guanyador, i el seu candidat, siguin els que rebin la proposta d’investir el nou govern.
Per la seva part Feijóo aconsegueix el seu objectiu de fer valer els seus bons resultats en les eleccions del 23J, com ha vingut reclamant en una maniobra que sembla més encaminada a mantenir-se com a home fort dins del partit, ja que les possibilitats d’aconseguir les aliances necessàries per a ser investit president del Govern són pròximes a 0.
De fet, el personalisme de Feijóo, que es juga bona part del seu futur polític en els pròxims mesos, deixa de nou en una tessitura poc còmoda al Partit Popular, i és que novament durant els pròxims mesos haurà d’escenificar una unitat amb Vox. Unitat que tant va ser criticada els dies i setmanes posteriors al 23J tant dins del propi partit com des de fora a través dels seus grups de comunicació afins.
Això en un context en el qual a més el partit d’Abascal no és exactament el mateix que el 23J. Des de la jornada electoral, de les files de Vox han desaparegut figures del sector més liberal, destacant la sortida d’Iván Espinosa de los Monteros, deixant a Jorge Buxadé i els seus afins com a homes forts en la direcció del partit, un sector, encara més, si cap, ultracatòlic i neofalangista.
Per aconseguir aquest impossible, Feijóo tindrà de temps fins al 26 de setembre, data en la qual se celebrarà el primer dia de debat de la sessió d’investidura. La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha anunciat aquest dimecres que el debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo se celebrarà els pròxims 26 i 27 de setembre. Així, dona al PP més d’un mes perquè intenti aconseguir els quatre vots que sumats als 172 que ja té amarrats per a aconseguir la majoria absoluta necessària.
Per part seva, el bloc “progressista” comptarà encara amb més temps per a aconseguir els acords amb els seus possibles aliats, alguna cosa que, si bé aritmèticament sí que és més factible, no està en absolut garantit. Almenys en l’etapa actual de les negociacions, on ERC i Junts mantenen en la taula l’amnistia per als més de 4.000 represaliats i represaliades del procés i una data clara de referèndum per a Catalunya. Dues demandes que tant per al PSOE com per a Sumar, dos partits defensors del règim espanyol, estan absolutament fora de discussió. Però per a aquest episodi i veure el seu desenllaç caldrà esperar, com a mínim, dos mesos.
