Les negociacions entre Junts-ERC i PSOE-Sumar entorn de la investidura de Sánchez han retornat a primera línia el debat sobre l’amnistia i l’autodeterminació. A Catalunya la mobilització de la Diada i la manifestació posterior convocada per l’esquerra independentista, van demostrar que, malgrat la política de la direcció independentista, totes dues demandes continuen sent un reclam de masses a Catalunya.

Et pot interessar: Diada de Catalunya: milers a Barcelona marxen per la independència

El bloc “progressista” ofereix alguna concessió menor en el terreny de l’amnistia i es manté en un “no” rotund al dret a decidir. Els vells partits processistes tornen a vendre “jugades mestres” i il·lusions en què aquestes demandes s’aconseguiran amb negociacions per dalt o amb la pressió d’una fastasmagòrica comunitat internacional.

Mentrestant, la que té més clar com s’imposa la seva política és la dreta i el búnquer del 78. Aznar fa una crida a unes “rebel·lions cíviques” en defensa de l’amenaça que plana sobre la nació. El PP convoca una gran manifestació espanyolista a Madrid. Tot amb la vènia de Sa Majestat i l’alta Judicatura.

També pots llegir: És urgent una gran mobilització independent per l’amnistia total i l’autodeterminació per enfrontar l’ofensiva espanyolista de la dreta

Quan en la campanya del 23J i des del CRT dèiem que no es pot enfrontar a la dreta de veritat amb una esquerra de mentida, ens referíem a això. A l’espanyolisme monàrquic, no el para la centreesquerra monàrquica. Ni el PSOE del 155, ni l’espai de Sumar i Podemos que han renunciat fins a la demanda de “referèndum pactat” en el seu últim programa electoral. La seva acceptació i defensa del reaccionari marc constitucional del 78 el que ha permès és, justament, adobar el terreny per a l’auge de la dreta i l’extrema dreta des de 2017.

Però tampoc se la pot frenar amb les negociacions per dalt que proposen Junts i ERC. Ni se la frena, ni molt menys s’avança un centímetre en la consecució efectiva d’aquestes demandes democràtiques. Que els partits processistes són contraris a la mobilització social com a via per conquistar-les es va veure en 2017, quan van fer tot el possible per contenir i paralitzar l’embat d’1 i el 3 d’octubre. I a més, són un obstacle perquè aquestes demandes es lliguin a les demandes socials i s’incorpori així amb tota la seva força la classe treballadora, en aliança amb la de la resta de l’Estat, és part que siguin els partits de les grans famílies i empreses catalanes.

L’única via realista per a totes dues qüestions - frenar a la dreta i conquistar aquests drets - és oposar a l’espanyolisme i l’ofensiva del PP i Vox i als paranys i vies mortes del “progressisme” i el processisme, una gran força social mobilitzada independent d’ells. Solament ho aconseguirem amb una gran mobilització per l’amnistia total per als independentistes i la resta de lluitadors de Catalunya i la resta de l’Estat, el judici i càstig als policies repressors i infiltrats i el ple exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya, en el marc de tombar aquest règim podrit i obrir processos constituents on poder abordar també les grans qüestions socials.

Aquest retorn als carrers és una cosa que, en el discurs, plantegen altres sectors. Però és hora de transformar-ho en un fet. La CUP i l’esquerra independentista han de sortir de la seva ubicació expectant i prendre la iniciativa, alertant de la via morta cap a alguna mena de restauració autonòmica que suposen les negociacions per dalt entre Puigdemont i Sánchez. L’esquerra sindical, especialment la CGT i la IAC que van jugar un paper clau per a la convocatòria de vaga del 3 d’octubre, deurien també fer un pas endavant, i cridar a un gran front únic per lluitar per aquestes demandes, exigint a les direccions burocràtiques de CCOO i UGT que se sumin i deixin de ser el suport del govern i Sa Majestat. El mateix passa amb les organitzacions juvenils, des d’Arran fins a Horitzó Socialista. Les universitats, instituts i barris haurien de ser llocs claus des d’on organitzar un nou esclat.

A Catalunya, com en la resta de l’Estat, és hora de no regalar la iniciativa als vells venedors de fum, ni als de Waterloo ni als de Moncloa, ni molt menys regalar-li el carrer a la dreta perquè desplegui la seva ofensiva reaccionària en clau anticatalana. És urgent posar en peus un gran moviment en tot l’Estat que torni a posar en escac al Règim del 78.