A penes havien passat uns minuts de les set de la tarda i la sala principal de la Casa Marx ja desbordava de gent. El més destacat de l’esdeveniment ha estat la immensa quantitat de joves que ha arribat en grups per sumar-se a l’acte d’inauguració, juntament amb veïnes del barri, treballadors, activistes i militants. La majoria de les persones que anaven arribant han estat convidades a conèixer les diferents sales i espais de la Casa Marx: en la primera planta, l’escenari i la sala de conferències, amb una exposició de fotos contra el genocidi a Palestina), la llibreria d’Edicions IPS, el bar, butaques per poder asseure’s a conversar. En la planta inferior, la sala de reunions i biblioteca, l’estudi de gravació de vídeos i podcast, la redacció de Izquierda Diario i un sala multi-funcional, on es podia veure una exposició de fotos de la història de lluites obreres i populars de Vallekas.
La vetllada va començar amb un emotiu recital de lectura de poesia palestina organitzat per joves de Contracorrent. Mary Rodríguez ho va presentar d’aquesta manera: “M’agradaria deixar pas a les companyes amb uns versos de Marwan Makhoul, que es van viralitzar fa unes setmanes en una vinyeta i diu així: Per a escriure una poesia que no sigui política, haig d’escoltar els ocells, però per escoltar els ocells fa falta que cessi el bombardeig. Visca Palestina lliure!”.
Els entendridors poemes, acompanyats d’imatges en pantalla gegant del genocidi en curs, i també de fotografies del moviment de solidaritat amb Palestina a tot el món, van omplir la sala d’emoció. Al crit de “Des del riu fins a la mar, Palestina vencerà”, totes i tots els assistents han rendit així un homenatge a la lluita del poble palestí contra l’ocupació sionista.
A continuació, Irene Olano i Josefina Martínez van presentar l’acte d’inauguració, on van prendre la paraula companyes i companys del CRT i les agrupacions Pa i Roses i Contracorrent, així com amics de la Casa Marx, reconegudes activistes i personalitats d’esquerra, que s’han sumat a les salutacions i bons desitjos per a aquest nou i il·lusionant projecte col·lectiu.
L’arrencada de l’acte central va estar a càrrec de Bibi, jove estudiant d’institut i una de les portaveus de l’agrupació juvenil Contracorrent. “Ens van dir que les guerres eren cosa del passat... jo tinc 18 anys, ja n’he vist unes quantes i avui veig en directe un veritable genocidi a Palestina. Als qui ens van contar el conte se’ls va oblidar esmentar que els seus interessos imperialistes estan per sobre de l’aclamada pau”, va assenyalar Bibi, qui juntament amb altres joves de Contracorrent venen de participar en les vagues estudiantils, assemblees i accions de solidaritat per Palestina en els instituts, universitats i barris.
“Volem que la casa Marx sigui una llavor contra la resignació. Per demostrar que per molt que els fatxes s’embraveixin, la rebel·lia només pot ser per esquerra, però necessitem una esquerra que vulgui acabar amb aquest sistema capitalista sinònim d’explotació, que ens oprimeix i ens roba la vida”, va afegir en un altre moment de la seva intervenció.
Els aplaudiments van donar pas a la següent oradora, Ana Encinas, metgessa d’atenció primària de Madrid i reconeguda lluitadora per la sanitat pública. Ana va agrair als organitzadors per la invitació, va destacar la presència de tanta joventut i va desitjar que la Casa Marx sigui “un espai d’informació, de debat, d’art, de bellesa, tan necessaris, i per descomptat de reivindicació”, al mateix temps que va fer una crida a continuar la lluita per “defensar la salut pública, perquè també necessitem un relleu”.
Li va seguir Esteban, jove treballador precari i militant del CRT, qui va explicar que durant molts anys va treballar en l’hostaleria i ara treballa en la logística, dos sectors on treballen milers i milers de joves treballadors i migrants, on hi ha despotisme patronal, salaris de misèria i les burocràcies sindicals estan absents.
“Nosaltres estem convençuts que aquest enorme batalló de la nostra classe és el que s’aixecarà tard o d’hora. Sense demanar permís a ningú i recuperant les millors tradicions i mètodes de lluita de la classe obrera. Per això, des del CRT volem que la Casa Marx serveixi per a aquest propòsit, per a reunir-se, per a divertir-se i per impulsar l’autoorganització de la classe treballadora. Des de Vallecas, en un dels cors de la classe obrera madrilenya, ens volem preparar per a les pròximes lluites que vindran. I també, ho diem amb orgull, per construir un món socialista”.
Mario Espinoza Pino, escriptor, investigador universitari i activista, s’ha sumat a les salutacions, celebrant la presència de “tanta gent i amb tantes ganes” en el primer dia quela Casa Marx ha obert les seves portes. En conèixer el projecte “en un enclavament barrial com Vallekas, en un enclavament de la classe obrera madrilenya, només vaig poder dir que volia ser aquí, que volia secundar i que també volia participar i contribuir de la millor manera possible a aquest espai”.
“En el meu cas treballo en una universitat, investigo en el camp del marxisme, i en aquest nivell m’agradaria participar, col·laborar, en l’àmbit de la formació i en altres camps”, va afegir. “Estem vivint un nivell d’opressió social bestial, tenim guerres, guerres i capital pertot arreu, estem en un moment a més on el racisme està creixent de manera descomunal amb l’extrema dreta, no és un fenomen espanyol i el que podem fer és contestar, organitzant-nos, batallant juntes i tenint una visió crítica també, avançada del que és el marxisme, un marxisme anticolonial, un marxisme antiracista, una visió a l’altura d’una època que té unes exigències que no són les de fa 100 anys. Cal ser aquí, cal secundar la Casa Marx, cal lluitar a Vallekas, cal fer que floreixin més espais com aquest en més barris, en més pobles de la Comunitat de Madrid assotada per Ayuso… Hi ha que tornar a organitzar-se, cal tornar als carrers, cal lluitar. I la Casa Marx crec que serà un espai fonamental per recuperar el pols del carrer i el pols de les lluites”. Va quedar el compromís de continuar col·laborant, presentar el seu llibre de poemes i pensar altres activitats relacionades amb el marxisme i l’antiracisme.
Va arribar el torn de paraula de Rub i Alejandra, companyes de Pa i Roses, les qui van explicar la importància de lluitar per un feminisme antiracista i socialista en l’actualitat.
“Aquests anys en què les dones hem estat al capdavant de la lluita contra les violències, contra el masclisme, la precarietat, les guerres imperialistes… també hem vist desfermar-se a la dreta. De fet, les dones, el feminisme i les persones migrants hem estat un dels principals blancs els seus atacs”, va assenyalar Alejandra. També va plantejar que “a una dreta racista no la detindrem amb un govern suposadament progressista que es nega a regularitzar a les persones migrants, i té un ministre com Marlaska, que saluda l’acció de les forces de seguretat a Melilla”.
Per la seva part Rub va assenyalar: “Tenim clar les companyes de Pa i Roses que les persones LGTB hem de lluitar pels nostres drets, però no soles i aillades sinó amb la resta de la classe treballadora perquè només lluitant contra el capitalisme podrem conquistar un món nou on puguem cardar amb qui vulguem, on no existeixi el masclisme ni la lgtbifòbia i on puguem ser els qui vulguem sense opressió ni explotació”.
Josefina Martínez, historiadora i periodista, editora de la revista Contrapunto i Ediciones IPS de l’Estat espanyol, ha pres la paraula a continuació i ha explicat “per que Casa Marx?”.
“Perquè la lluita contra el capitalisme, un sistema irracional i destructiu que viu de la sang de milions de treballadors i treballadores a tot el món, continua sent actual. Perquè com va dir Marx el capital va arribar regalimant sang i llot, i avui continua espoliant pobles sencers. Continua generant guerres, crisis, genocidis, precarietat, opressions de tota mena, és una màquina de calcigar subjectivitats”, va explicar, i “perquè el desenvolupament tecnològic permetria a tota la humanitat treballar menys, dedicar temps a la recerca, a l’oci, la cultura, però aquest sistema la utilitza per a augmentar l’explotació”.
“En un pol, estem veient el retorn d’idees reaccionàries, patriarcals, masclistes, trànsfobes, racistes, colonialistes. Però en un altre pol, a tot el món hi ha joves que comencen a pensar que, si els fatxes se la passen atacant al comunisme, caldrà conèixer què és el comunisme. I amb la Casa Marx volem aportar al fet que molts joves s’acostin a les idees del marxisme. El nostre marxisme és el de Marx i Engels, Lenin i Trotsky, Gramsci i Rosa Luxemburg. És també un marxisme viu que tracta de pensar els desafiaments del segle XX, el contrari al pensament únic i la dictadura estalinista, perquè lluitem per un socialisme des de baix”.
Per això, va assegurar, “esperem que la Casa Marx pugui aportar a això, amb xerrades, seminaris, pel·lícules, amb la Biblioteca, amb la nostra editorial Edicions IPS, el suplement ideològic Contrapunto, el nostre canal de YouTube i campus virtual Karl Marx”.
Un de les salutacions més esperades de la nit va ser el d’Ángel Cappa, exfutbolista, entrenador de futbol i escriptor, qui també va felicitar l’obertura de Casa Marx amb molt d’entusiasme.
Cappa es va referir a la tergiversació que fa la dreta de termes com “llibertat”, com en el cas de Milei a l’Argentina o Ayuso en l’Estat espanyol. I també va assenyalar que la idea del que és la “democràcia” en el capitalisme és molt restringida, només votar cada quatre anys, enmig de grans manipulacions mediàtiques. Per això, va assenyalar “per a nosaltres la democràcia és una altra cosa, és participar en la construcció d’una societat diferent al capitalisme. (…) És una societat que cal construir”.
“Aquesta és la tasca importantíssima que té un espai com aquest, anar formant una mentalitat diferent, per dir què és el comunisme. Perquè aquesta societat sacralitza algunes paraules i demonitza unes altres. Sacralitza el capitalisme, ningú qüestiona el capitalisme. Fins i tot el que es diu d’esquerres, el Partit Socialista Obrer Espanyol, que no té res de socialista ni d’obrer. I també Sumar, o Podemos, que diu que està a l’esquerra del PSOE. I són simplement partits polítics que volen gestionar de manera amable el capitalisme.”[Aplaudiments] És a dir, no qüestionen en absolut el capitalisme. Ens diuen utòpics als que volem una societat diferent, i no hi ha major utopia que creure que el capitalisme pot ser amable. (…) Es basa en l’explotació de l’home, i nosaltres no volem això, volem una societat solidària”.
“El capitalisme té un eslògan, diu: la llibertat de cadascun acaba on comença la llibertat de l’altre. És a dir, l’altre limita la meva llibertat, és un obstacle per a la meva llibertat. I nosaltres diem, la llibertat de cadascun comença amb la llibertat de l’altre. Si l’altre no és lliure, jo no puc ser lliure. I aquesta societat l’hem de fer, l’hem de construir”.
Cappa es va referir també al genocidi d’Israel sobre Palestina i va denunciar el paper dels mitjans de comunicació a tergiversar la realitat, presentant-lo com un “conflicte” quan es tracta d’un genocidi, plantejant que és molt important qüestionar aquests discursos oficials.
“Espais com aquest, que jo celebro i que jo festejo, estan per a això, perquè nosaltres tinguem la nostra pròpia visió de la realitat, per poder modificar-la. Aquesta és la tasca enorme que tenim per davant i festeig molt que hi hagi aquest espai, i festeig molt que tanta joventut segueixi en aquesta tasca”, va dir en finalitzar la seva intervenció entre aplaudiments del públic.
En l’acte d’inauguració de la Casa Marx també va participar, Verónica Landa, militant del CRT a Catalunya, docent i redactora d’Esquerra Diari, qui va prendre la paraula per felicitar les seves companyes i companys de militància per la inauguració del nou centre cultural. Casa Marx s’obre en el “barri en el qual jo vaig néixer i em vaig criar fins que me’n vaig anar a Catalunya, i queda a molt pocs minuts del que va ser el meu institut, la qual cosa em fa pensar que diferents haguessin estat els meus anys d’institut, si un local com la Casa Marx hagués estat aquí obert perquè la joventut poguéssim haver vingut aquí a discutir sobre totes aquestes idees i tenir aquest espai d’organització”.
Landa va destacar que el CRT ve lluitant en el moviment en solidaritat amb Palestina i va reivindicar “la lluita que estem donant les que com jo som docents de l’educació pública i que ens estem organitzant contra la imposició perquè no parlem de Palestina a les nostres aules”.
Així mateix, es va referir al debat sobre la llei d’amnistia dels últims mesos, que va permetre la formació d’un nou Govern "progressista", denunciant que aquesta “és una amnistia parcial que deixa de costat a milers i milers de represaliats”, i que “aquest govern s’ha assentat sobre la base de posar-li un nou cadenat a decidir del poble català, i ho ha fet gràcies a la política del PSOE i de Sumar, però també dels partits de la burgesia catalana".
En finalitzar, Landa va reivindicar “el Madrid, que no és el de Ferraz ni és el d’Ayuso, sinó que és el Madrid obrer i popular, que quan ens estaven pegant d’hòsties l’1 d’octubre de 2017, va sortir als carrers a defensar el dret a decidir del poble català i a denunciar la repressió”, paraules que van arrencar un encès aplaudiment del públic.
A continuació, va prendre la paraula Elena Ortega, reconeguda activista de Vallekas i lluitadora contra la repressió, qui també es va acostar a saludar la inauguració de la Casa Marx.
“Vull agrair que m’hàgiu convidat a participar de la inauguració de la Casa Marx, perquè m’he emportat una gran alegria en entrar aquí. No ho puc evitar perquè tinc un vincle i connexió molt gran amb tota la joventut antifeixista, combativa i revolucionària, com totes les que sou aquí”, va dir entre els primers aplaudiments que van arrencar les seves paraules. “Vull agrair aquesta iniciativa tan imprescindible i tan necessària, un espai autònom, autogestionat, de llibertat, per a poder organitzar-nos, per a poder combatre aquest sistema genocida i criminal que és el capitalisme”.
“Confio plenament en la utilitat que tindrà aquest espai, crec que és imprescindible. Perquè no tenim una altra opció, donada com està la situació, per a nosaltres, la classe obrera, a nivell internacional i aquí. No tenim una altra opció que organitzar-nos, lluitar, rebel·lar-nos i combatre. Per a això necessitem tenir eines, i una d’elles és la formació ideològica, la capacitat d’anàlisi, la capacitat crítica, que és una cosa que es castra en l’adoctrinament educatiu”, va afegir. I va culminar la seva intervenció destacant la necessitat de forjar eines per defensar-nos de la repressió, com la solidaritat, i desitjant un “futur molt pròsper a la Casa Marx” i “què visqui la joventut revolucionària, antifeixista i combativa!”.
Per tancar l’acte central, Lucía Nistal, portaveu del CRT, va tornar a agrair a totes les presents, a “les camarades que han treballat duríssim per tenir avui aquesta inauguració, a totes les companyes d’altres organitzacions i moviments socials que ens acompanyeu avui, aquesta és també la vostra casa. La Casa Marx, en el mític barri de Vallekas, barri obrer, popular, barri que lluita, com veiem en l’exposició i ara en les mobilitzacions en solidaritat amb el poble palestí.”
Nistal va fer un breu repàs sobre el cicle polític que ha arribat a la seva fi, recordant que “fa uns anys, durant el 15M, cridàvem en les places PSOE i PP la mateixa merda és”, però que després “aquest moviment va ser canalitzat i desviat cap a la via institucional i un govern amb el PSOE, en el que Podem va jugar un paper central, per ajudar a restaurar un règim en crisi. El mateix que ara Sumar, encara que en una versió encara més moderada i afí al PSOE”.
Per això, va prosseguir Nistal, “necessitem una altra esquerra, una esquerra revolucionària i socialista, companys i companyes, perquè no podem permetre’ns un altre desviament així, perquè ara que està la dreta embravida sortint als carrers embolicada en la bandera d’Espanya (…) hem de respondre sortint als carrers totes nosaltres, a les quals més temen: les dones, el col·lectiu LGTBI, les migrants, les racialitzades, la joventut… la classe treballadora! I per a aquesta tasca posem totes les nostres forces des del CRT, juntament amb Contracorrent i Pa i Roses, les companyes de l’Editorial IPS, des de Izquierda diario, i volem també dir-vos a totes que ens acompanyeu en aquesta tasca”.
Nistal va acabar el seu discurs de forma molt emotiva, recordant a la seva àvia que va morir aquest mateix dia, qui li va transmetre el “un amor per la vida, per les altres persones, un dolor contra la injustícia, i el pensava aquests dies mentre la veia apagar-se, que això m’ha fet ser com soc, i que hi ha fet que cometa el que em sembla el major acte d’amor i de llibertat que es pot fer, que és militar per canviar aquest món de merda i generar una nova societat moltíssim millor per a les generacions futures”.
“Que la casa Marx sigui el lloc de trobada, d’organització, de companyia, d’intercanvi, de debat i de construcció d’aquest partit i aquesta esquerra revolucionària i socialista que necessitem per lluitar per aquesta vida que de veritat mereixi ser viscuda! Que visqui la lluita de la classe obrera i que visca la Casa Marx!, va dir entre aplaudiments i càntics d’un públic emocionat.
L’acte va acabar amb molt d’entusiasme per part dels assistents, un clima d’alegria i solidaritat. Va arribar el moment de la música i ball: Pilar Ausens, cantant amb teclat i les bandes: la fabulosa Caña y Media, i la potent Saymo, que van posar ritme i diversió a una gran jornada que va ser per a totes i tots els assistents molt més i molt millor de tot l’esperat.
La Casa Marx ha obert les seves portes, i això només comença.
