Novament es confirma l’alça de l’IPC, que tanca gener en el 6,1% després del contagi a més productes de la cistella de la compra. La dada, de l’Institut Nacional d’Estadística corregeix, a l’alça una dècima la xifra de fa dues setmanes. Tot i que l’índex ha baixat unes dècimes respecte a desembre, que estava en el 6,5%, allò més rellevant és que l’alça dels preus persisteix i no hi ha perspectives que la tendència es modifiqui.
Els preus acumulen així 10 mesos per sobre del llindar del 2%, objectiu del Banc Central Europeu, i ronden el seu nivell més alt de les últimes tres dècades.
En el sector energètic, gener va ser el segon mes amb l’electricitat més cara de la història en el mercat majorista espanyol. En concret, l’electricitat ha pujat un 46%, el dièsel un 25,7% i la benzina un 23,1% en els últims 12 mesos.
En els grans mitjans de comunicació la principal explicació sobre la pujada de preus es deu a l’elevació del valor de l’energia -el barril de petroli Brent se situa prop dels 100 dòlars-, però no sols és degut a això. En el flanc hi ha la distribució, on els problemes en les cadenes de subministrament continuen i repercuteixen directament. Les llargues esperes en els ports, la pujada dels nolis marítims i la paralització de fàbriques xineses per la pandèmia, està desajustant el conjunt de l’economia capitalista provocant alces de preus generant costos addicionals.
Alhora, l’impacte de la inflació internacional i el seu impacte en l’economia espanyola s’està agreujant pel conflicte entre els Estats Units i Rússia en relació a Ucraïna, en el qual l’Estat espanyol s’ha situat com un peó de l’OTAN. Globalment, els països imperialistes han arribat a duplicar i fins a triplicar els seus valors d’inflació, com el 7% anual dels EUA, el major increment en 40 anys, des de 1982.
Així, la pujada dels preus de l’energia i altres productes ha repercutit directament sobre la producció i distribució de la resta de mercaderies, elevant el cost de vida de la població. Productes bàsics en la cistella de la compra de qualsevol família treballadora s’han encarit: l’oli d’oliva va pujar un 30,1% interanual, les fruites fresques es van encarir un 8,8%, la carn d’oví i caprí un 12,6%, la d’au un 6,6%, la de boví un 6%, les farines i cereals un 10,6%, l’arròs un 8%, la llet el 6,6%, igual que els ous, i el pa un 5,3%, per citar alguns aliments. I en altres sectors comuns també hi ha hagut pujades de preus: les peces de vestir per a home es van encarir un 5%, i les de dona un 4% en taxa anual, encara que baixen respecte a desembre per la campanya de rebaixes.
Davant l’augment de l’IPC, l’atur i la precarietat: un programa per a les i els treballadors
Enfront del drama de la inflació, només 1,2 milions de treballadors i treballadores tenen clàusula de garantia salarial en els seus contractes. La proporció de treballadors amb un mecanisme de revaloració del seu sou va caure al 15,65% l’any passat, segons dades del Ministeri de Treball, mentre que abans de la crisi de 2008 arribava a set de cada deu treballadors amb conveni. Això significa que pràcticament el 70% dels i les treballadores han perdut aquesta clàusula.
Davant aquesta situació, l’augment de l’SMI durant 2022 en 35 euros, fins als 1.000 euros, que han pactat el Govern amb CCOO i UGT, amb la “oposició” de la CEOE, es queda molt curt. De nou, com l’any passat, es voldrà fer passar com a molt “progressista” el que només serà un nou pegat al creixent empobriment de les majories populars.
