Encara que els Estats hauran de negociar amb el Parlament Europeu la versió final de l’acord, aquest dijous, a Luxemburg, els ministres de l’interior de la majoria dels 27 Estats membres han definit el que han anomenat un "pacte històric", segons les paraules de la ministra sueca de l’interior, qui té al seu càrrec la presidència de torn de la Unió Europea (O.E.), María Malmer.
Segons aquest acord, serà cada Estat membre qui defineixi a quin país seran traslladats els immigrants que ells mateixos rebutgin, per no ser dignes d’asil. Això sí, hauran de demostrar una "connexió" amb aquest tercer país. A instàncies del govern dretà italià de Giorgia Meloni, la definició de "connexió" entre el país que negui asil als immigrant i el que els rebria, s’ha flexibilitzat i a partir d’aquest acord n’hi ha prou amb demostrar que la persona que sol·licita asil, ha romés en aquest altre país. L’Estat espanyol (que quotidianament expulsa a milers de migrants africans) ha secundat amb èmfasis aquesta negociació. Aquesta nova definició no és menor, ja que Itàlia, amb aquesta nova regla, pot transferir immigrants a Tunísia, per exemple, ja que es tracta d’un país de trànsit per a persones que migren cap al país europeu, des de diversos països del nord d’Àfrica, molts fins i tot són tunisians.
Els països imperialistes europeus intenten "solucionar" la crisi migratòria amb lleis que tracten als migrants com a paquets
Tractant que aquest acord se signi (inclosa la norma de "connexió flexible"), Meloni va fer un viatge llampec a Tunísia aquest últim dimarts per convèncer al seu president Kais Saied. Per a això, va usar l’extorsió i es va comprometre a que avanci el projecte de cable submarí d’alta tensió, que uneix a tots dos països i dependrà del finançament de la Unió Europea, a més del préstecs pendent del Fons Monetari Internacional (FMI).
Aquest dijous es va saber també que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, el ministre de l’Interior holandès Mark Rutten, al costat de Meloni, viatgaran en els pròxims dies a Tunísia, per acabar de tancar els acords amb el país africà.
Segons la negociació signada pels membres de la Unió Europea, també es preveu que aquells països que no acceptin als immigrants reubicats, hauran d’abonar una quota (a un fons de l’O.E.) per persona.
Bulgària, Lituània, Malta i Eslovàquia es van abstenir de votar l’acord, mentre Hongria i Polònia el van rebutjar. Aquests països a partir de l’acord podran ser considerats de "trànsit", però també són l’origen de molts que migren cap a països centrals d’Europa.
Mentrestant Nancy Fraeser, la ministra de l’Interior alemanya (del partit Social Demòcrata), igual que els seus parells, va definir l’acord com a "històric".
