La reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana negociada a la Comissió d’Interior no ha aconseguit superar el tràmit després que els vots en contra del PP, Vox, Ciutadans, Junts, ERC i Bildu superessin els vots a favor del PSOE, Unides Podem i el PNB. La dreta i la policia celebren i el govern “progressista” critica el no d’alguns dels seus socis, mentre que ERC i EH Bildu s’oposen per considerar que es tracta d’una reforma descafeïnada. La Llei Mordassa segueix dreta.
Des dels mal anomenats sindicats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil s’oposaven a l’eliminació de les sancions per l’enregistrament i la difusió d’actuacions policials. Encara que la reforma mantenia la penalització en els supòsits en què “la seguretat i intimitat dels agents es veiés compromesa”, una cosa tan ambigua i arbitrària que permetria que se seguís sancionant periodistes i activistes com vénen succeint des del 2012.
Una altra de les modificacions de la fallida reforma incloïa que les declaracions dels agents havien de seguir criteris de “lògica, coherència i raonabilitat” per gaudir del principi de veracitat, cosa que va aixecar el malestar entre els policies. El govern “progressista” els demanava que en cas de mentir, almenys s’ho curressin una mica amb els seus muntatges.
A més, la modificació preveia que les manifestacions espontànies no fossin objecte de multes o que les concentracions realitzades davant del Congrés dels Diputats, el Senat o les assemblees autonòmiques passessin a ser infraccions lleus.
Tot i el parcial i timorat de la reforma del PSOE i Unides Podem, aquesta va generar la indignació habitual entre la fatxeria política, policial i mediàtica.
Per la seva banda, ERC i EH Bildu van avançar aquest dimarts el rebuig al text basant-se en que no acataria les línies vermelles establertes pel Ministeri d’Interior. Aquestes feien referència a quatre punts centrals: se seguirien permetent l’ús de pilotes de goma com a material antiavalots, es mantindrien les multes per faltes de respecte als agents, les sancions per desobediència i les devolucions en calent d’immigrants a la frontera.
En aquest sentit, la portaveu d’ERC a la comissió, María Carvalho Dantas, assenyalava que les sancions relatives a les conductes irrespectuoses i el delicte de desobediència han estat utilitzats indiscriminadament pels agents per multar centenars d’activistes aquests anys. Des dels socis d’Unides Podem de la coalició governant han fet esforços per tractar que aquest nou gripau passés com una gran conquesta. Com han fet en matèria de reforma laboral o pensions, els seus grans “èxits” són abans que res una revalidació progre del llegat, en aquest cas en matèria repressiva, dels governs de Rajoy.
Enrique Santiago, Secretari General del PCE, ha intentat justificar que els punts més lesius de la llei eren altres, com “els referits a la protesta social, els drets de reunió, manifestació i expressió”. Però és justament en aquests àmbits on les continuïtats són el més central, com hem dit. Des d’Unidas Podemos, tant Belarra com Echenique han apuntat en la mateixa línia que Santiago. El portaveu del grup parlamentari al Congrés ha volgut reconèixer la feina del seu company en la negociació i, novament, ha al·ludit a la necessitat d’aconseguir una majoria “més enllà que puguem estar més o menys contents”.
Contràriament, el diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu, ha criticat el xantatge de les formacions del govern remarcant que no "cauran en el fals dilema del mal menor, d’haver d’escollir entre la llei mordassa de Rajoy i la de Marlaska". Un qüestionament compartit per ERC que, a través de Dantas, ha volgut remarcar "la pèrdua d’una oportunitat històrica perquè el PSOE pugui demostrar que no és el mateix que el Partit Popular." Seria interessant que aquest rebuig al mal menor l’apliquessin a la resta de matèries on tant EH-Bildu com ERC juguen el paper de crossa fidel al govern “progressista”.
Conclou la legislatura doncs sense derogació ni reforma de la Llei Mordassa. Una altra promesa trencada pel govern “progressista” i una altra evidència que gran part de la política del PSOE i Unides Podem durant aquesta legislatura ha estat apuntalar les polítiques de la dreta amb maquillatge.
Després de les conegudes infiltracions policials en moviments socials a Catalunya i València, avui ha saltat el cas d’una agent infiltrada en aquest tipus d’espais ara Madrid. El govern de les polítiques socials, verdes i feministes s’ha dedicat a infiltrar agents a l’esquerra independentista, els sindicats combatius i el moviment ecologista fins i tot a través de relacions sexoafectives amb dones militants.
A tot això, cal sumar-hi la massacre de Melilla, l’enviament d’exèrcit i policia a Ceuta per garantir les devolucions en calent, la repressió contra l’assassinat homòfob de Samuel o les tanquetes a la vaga dels treballadors del metall a Cadis. No hi ha millor manera de blanquejar i obrir camí a la dreta que aplicar les seves polítiques. Per més que Unides Podem tiri de relat sobre les clavegueres de l’Estat, la realitat és que estan plenes de merda fins al coll.
Tot i això, ERC i EH Bildu no es queden enrere quant a postureig polític. Tota la legislatura ha estat plena de denúncies que res no han canviat en quan al seu total suport al govern de coalició. Des de l’aprovació de la reforma laboral de Yolanda Díaz que legitimava la de Rajoy fins a la reforma del Codi Penal. Precisament, el delicte de “desordres públics agreujats” que es va ampliar castiga la simple possibilitat que l’ordre públic es pugui veure alterat. A més, es preveuen sancions per a les situacions en què, fins i tot sense violència, s’interrompi el trànsit o es pertorbi de manera rellevant l’activitat normal d’una entitat.
Davant d’aquesta situació, hem de continuar lluitant per aturar l’escalada repressiva iniciada pel govern de Rajoy i continuada sota el mandat de Pedro Sánchez de la mà d’Unidas Podemos. Lluitem per la derogació total de la Llei Mordassa i la resta de les lleis que ataquen els drets i les llibertats democràtiques alhora que defensem l’amnistia per als milers de persones encausades i empresonades per protestes socials i dissidència política. Per una resposta autoorganitzada amb independència dels partits capitalistes siguin de la dreta o el “progressisme” (estatal o autonomista).
