Política Estat espanyol

GOVERN PSOE PODEMOS

Pablo Iglesias mou fitxa: renúncia a estar en el Govern a canvi de ministres de Podemos

Aquest divendres el líder de Podemos ha fet una jugada important en les negociacions amb el PSOE. Fa un pas enrere i accepta no integrar el govern, però insisteix en posar dirigents de Podemos en el gabinet de ministres.

dissabte 20 de juliol| edició del dia

Amb el compte enrere en marxa, quan la ruptura de negociacions aquesta setmana feia preveure el fracàs de la sessió d’investidura, Pablo Iglesias fa un pas enrere que alguns analistes qualifiquen de “jugada mestra”. La seva renúncia a integrar-se ell mateix en el nou executiu treu del mig la principal excusa que havia posat Pedro Sánchez, que no volia al líder de Podemos en el seu govern.

L’actual president de govern en funcions havia personalitzat en Pablo Iglesias el “principal escull” perquè es pogués formar un govern de coalició. En una entrevista transmesa per la Sexta aquesta setmana havia deixat caure que no hi havia confiança i que necessitava en l’executiu a persones que defensin la democràcia, en al·lusió al fet que Podem no era prou clar en la qüestió catalana.

La resposta de Pablo Iglesias va arribar aquest divendres: “El PSOE diu que l’únic escull per a un govern de coalició sóc jo. He estat reflexionant aquests dies i no seré l’excusa perquè el PSOE eviti aquest govern de coalició. La meva presència en el Consell de Ministres no serà el problema sempre que el PSOE assumeixi que no pot haver-hi més vetos”.

Perquè Pedro Sánchez sigui investit com a nou president de govern, les negociacions entre el PSOE i Unidas Podemos haurien d’avançar molt aquest cap de setmana, ja que el dilluns 22 a les 12 hores s’iniciarà la primera sessió en el Congrés dels Diputats. En cas que la votació sigui negativa en primera instància, es passés a una nova votació el dijous 25 de juliol. Si llavors Pedro Sánchez no obtingués una majoria, es passarà a setembre amb grans incerteses i la possibilitat que s’hagin de convocar noves eleccions.

La primera reacció del PSOE a la moguda de Pablo Iglesias ha estat respondre que “sense vetos i sense imposicions” es pot avançar en les negociacions, debatent primer un programa.

La qüestió programàtica és la que menys s’ha abordat en aquests mesos, encara que Podemos va fent cada vegada més renunciaments i es va empassant un gripau darrere l’altre. Primer va ser sobre la reforma laboral i la Llei mordassa, que Sánchez va prometre derogar en campanya electoral, però que després va deixar en l’oblit. Més tard el PSOE va eliminar del programa temes com el control del preu dels lloguers, que havia estat una bandera de la formació habitada per a justificar el seu suport als neoliberals del PSOE. I, com si això fos poc, va demanar garanties a Podemos que sobre la qüestió catalana no anava a treure els peus del plat si el govern es “veia obligat” a aplicar un nou 155 contra el poble català. Podemos es va menjar aquest gripau també i va assegurar “lleialtat” amb el PSOE en les “qüestions d’Estat”, en les quals no es ficaria.

Com assenyalava Santiago Lupe en un article en aquest mitjà, renunciamients a Podemos no li han faltat: “El PSOE ha deixat clar que no pensa derogar la reforma laboral de Rajoy, Iglesias cedeix i no el demana ja com a part d’un acord de govern. El PSOE es nega a assumir la revaloració automàtica de les pensions com exigeixen des de fa mesos els pensionistes, Iglesias cedeix i no el demana ja com a part d’un acord de govern. El PSOE manté i reforça la política d’estrangeria, amb construcció de nous CIEs anunciats per Marlaska, i Iglesias cedeix i no el demana ja com a part d’un acord de govern. El PSOE confirma la seva negativa a qualsevol mesura reguladora del mercat d’habitatge per a desinflar la bombolla del lloguer, Iglesias cedeix i no el demana ja com a part d’un acord de govern. I així podríem seguir fins a emplenar línies i línies d’aquest article.”

Et pot interessar: El PSOE disposat a enfonsar a Iglesias malgrat els serveis prestats

Què passarà amb les negociacions en les pròximes hores? No es pot saber. El que és clar és que el tira i afluix de Podemos amb el PSOE no va de “línies vermelles” ni de programes socials, sinó de garantir les seves posicions en un futur executiu, perquè a lluitar per mesures programàtiques que qüestionin els guanys dels grans bancs, les multinacionals i l’IBEX35 ja van renunciar fa estona. L’adaptació de Podemos al règim del 78 sembla no tenir límits.




temes relacionats

Unidas Podemos   /    Política Estat espanyol   /    Pedro Sánchez   /    Pablo Iglesias   /    PSOE

Comentaris

Comentar