Món obrer Estat espanyol

DOCUMENTAL

Pactes de Silenci: la precarietat més absoluta a costa dels serveis bàsics

Reproduïm ’Pactes de silenci’, un documental que denuncia l'estafa de BB Serveis, una empresa adjudicatària de servei a les persones majors i que va deixar a milers de treballadores i treballadors immersos en la precarietat.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

divendres 12 d’abril| edició del dia

A continuació reproduïm ’Pactes de Silenci’, un documental realitzat per Toni Navarro que denuncia l’estafa de BB Serveis, una empresa adjudicatària de servei a les persones majors.

Pactes de Silenci

L’accionar de BB Serveis passava per la creació d’una vasta xarxa de franquícies a nivell estatal per a presentar-se als concursos públics on aconseguir l’adjudicació dels serveis d’assistència a les persones majors en diferents Comunitats Autònomes. Una vegada amb l’externalització del servei adjudicat, l’empresa es desentenia totalment dels residents.

Les treballadores i treballadors van denunciar la falta total de material higiènic per als usuaris. I tot això, sense comptar les penúries de les pròpies treballadores i treballadors, veient-se impotents per a atendre les necessitats més bàsiques d’aquests.

A més, des del primer instant, l’empresa va deixar de pagar les nòmines en totes les concessionàries, deixant a les treballadores i treballadors en una situació de profunda precarietat i pobresa. Molts dels quals avui continuen lluitant per no veure’s desnonats al no poder pagar lloguer o hipoteca.

És, de fet, arran d’això que es va formar la Plataforma d’Afectats BB Serveis, i la mateixa que amb molt d’esforç va aconseguir destapar l’activitat lucrativa fraudulenta de l’empresa. Es calcula que l’empresa BB Serveis s’ha lucrat amb més de 34 milions d’euros a través de les 90 concessions públiques que es van adjudicar i a costa de milers de persones amb necessitats bàsiques i urgents. De la mateixa forma, es considera que hi ha més de dos mil treballadors i treballadores afectades per l’empresa, ja sigui per impagaments o per acomiadaments en ERE’s fraudulents.

Pocs serveis més bàsics i essencials hi ha que el d’oferir les cures necessàries a les persones majors. No obstant això, també són pocs els serveis públics que han aconseguit un tan deshonest marge lucratiu a les mans de grans empreses privades.

I és que des de fa anys, el servei d’atenció a les persones majors s’ha convertit en un autèntic negoci. Amb l’entrada en vigor de la Llei de Dependència en 2006, un gran nombre de governs municipals van començar a externalitzar aquest servei. És a dir, adjudicar les concessions a empreses privades, de les quals, les grans constructores s’emporten la palma.

En aquest sentit, molt hem escrit en aquest diari sobre les condicions d’ultra precarietat laboral a les quals sotmeten les empreses com Clece, Valora, Suara o ABD (tan sols per nomenar algunes de les principals adjudicatàries dels serveis d’atenció a les persones majors).

Jornades reduïdes en les quals amb sort arribes a les 26 hores setmanals i salaris molt baixos, la majoria entre 400 i 500 euros per mes. I això, en un sector en el qual la gran majoria són dones i amb un gran percentatge de treballadores immigrants, moltes es veuen obligades a compaginar dues ocupacions per a poder treure endavant a les seves famílies.

La Plataforma porta temps exigint la remunicipalització dels serveis essencials i establint taules de negociació amb l’Ajuntament de Barcelona en Comú, sense èxit de moment. I és que en aquest sentit, la tinent d’alcalde de drets socials, Laia Ortiz, afirmava al poc temps d’entrar al Govern municipal la impossibilitat de la remunicipalització del Servei d’Assistència Domiciliària.

Però és que a més, fa tres anys, l’alcaldessa del canvi de Barcelona, Ada Colau, es va encarregar de renovar la concessió del servei d’atenció domiciliària a una empresa com Clece, el propietari de la qual és, ni més ni menys que Florentino Pérez.

Una decisió que va revelar en el seu moment la política de l’“ajuntament del canvi” de Barcelona en Comú de posicionar-se a favor dels interessos dels grans empresaris mil-millonaris, alhora propietaris dels grans contractes públics, que es lucren (encara més si cap) amb la gestió dels serveis municipals més essencials.

No obstant això, la remunicipalització dels serveis públics, avui en mans de grans empreses privades, és essencial per a millorar la seva qualitat i la seva eficàcia. I, vist la nul·la predisposició dels ajuntaments del canvi, l’única forma d’aconseguir-ho és mitjançant la mobilització social als carrers que aconsegueixi aixecar un moviment entre tots els sectors de serveis i lluiti per imposar aquesta demanda, sense cap acomiadament i sota gestió dels propis treballadors.




temes relacionats

Frau laboral   /    Malalties laborals   /    Pobresa   /    Precarietat laboral   /    Món obrer Estat espanyol   /    Privatitzacions

Comentaris

Comentar