Govern i PSC han tancat en les últimes hores l’acord per als pressupostos catalans de 2023, tot després d’una vintena de reunions, i que tindrà també el suport dels Comuns.

Les negociacions s’han desencallat però després que ERC i el president Aragonès acceptessin incloure-hi la construcció del quart cinturó, el tram de la B-40 entre Sabadell i Terrassa.

No obstant, ja des de fa setmanes el govern havia acceptat les dues altres demandes del PSC de Salvador Illa com són la construcció del Hard Rock a Salou i l’ampliació de l’Aeroport de El Prat perquè "esdevingui un veritable hub intercontinental” a cop d’impacte ambiental.

Mentre que per altra banda, s’ha sabut avui també que com a part de la negociació amb el PSC per uns pressupostos que ERC necessita de forma urgent, la formació de Pere Aragonès a les Corts espanyoles ha facilitat que la reforma de la "Llei Mordassa" del govern del PSOE i Unidas Podemos pugui seguir el seu camí perquè acabi sent votada i aprovada.

Moments després de comunicar-se l’assoliment de l’acord ha comparegut la consellera de presidència Laura Vilagrà per informar de que aquests són "els pressupostos més importants de la història en xifres". I segurament no li falta raó entenent que el projecte de país del govern i PSC és la consecució de majors infraestructures i grans macroprojectes. Aquests són, sens dubte els pressupostos del retorn a l’autonomisme, sense el qual no hi ha possibilitat de major finançament.

Ara bé, fent cas de les grans vagues que s’estan portant a terme en sectors tan essencials com són la sanitat i l’educació, és el cas de les jornades de lluita de la setmana passada que han donat continuïtat a les dels últims dos anys, els comptes pressupostaris resulten insuficients es miri per on es miri.

En aquest sentit, si es considera la despesa sanitària pública com un percentatge del PIB, aquesta hauria de créixer en gairebé 3.000 milions d’euros anuals per igualar la de la Unió Europea. No obstant, l’increment del finançament per al departament de Salut amb aquests comptes es queda molt per sota amb una partida només de 1.284 milions. No hi ha dubte que l’atenció primària i els professionals sanitaris prou que ho seguiran patint.

Per altra banda, Vilagrà ha manifestat també que tot i l’acord amb el PSC per als pressupostos de 2023 "la majoria del 52% segueix existint" i ha interpel·lat Junts a que doni suport als comptes. Però en realitat el que està fent el govern és pactar amb els mateixos que ordenen infiltracions policials en l’esquerra independentista i l’activisme social català, o el mateix Catalangate, l’espionatge massiu dels dispositius mòbils de més de 60 polítics i activistes independentistes amb el programari Pegasus.

Cal recordar també que en origen aquests comptes pressupostaris van ser elaborats per Jaume Giró (Junts), l’anterior conseller d’Economia fins al moment de la ruptura de govern entre ERC i Junts. S’ha sabut també que en les últimes hores el secretari general de Junts Jordi Turull, s’havia oferit a negociar els pressupostos per tal de tirar endavant i en paraules seves "recuperar l’estratègia unitària independentista".

I és que tant Junts com ERC però, tenen en el seu horitzó posar l’epíleg al retorn a la normalitat autonòmica després de més d’una dècada de processisme. Tant és així que el màxim interessat en l’ampliació de l’Aeroport de El Prat quan es va obrir la qüestió en 2021 era el propi partit de Turull, Borràs i Puigdemont. No en va, és el mateix partit hereu del pujolisme i les grans negociacions amb els governs de l’Estat espanyol. Caldrà veure que fa ara Junts, doncs encara hi ha temps per donar suport a uns pressupostos que des del principi tenen la seva empremta o si prefereix oposar-si com ve fent en clau electoralista.

Com també caldrà veure que fa la CUP davant la més que segura aprovació dels pressupostos. Més enllà d’una possible esmena a la totalitat dels comptes, com ha deixat entreveure Eulàlia Reguant en una roda de premsa després de coneixer-se l’acord del PSC i ERC, seguirà mantenint la porta oberta a una recomposició de la unitat popular fent crides a Aragonès? Per altra banda, la CUP és avui incapaç d’emergir com una alternativa per als sectors que encara avui tenen intactes les aspiracions per assolir el dret a l’autodeterminació, tot després d’anys de política de mà estesa al full de ruta de les direccions d’ERC i Junts.

La data de la votació dels pressupostos al Parlament de Catalunya no serà abans d’entrat el mes de març, no obstant, el que queda clar és que el final de cicle del processisme n’és una realitat i la restauració autonomista va camí de concloure.

Et pot interessar | Especial: Fi de cicle del processisme