Internacional

Desenes de milers van ser part de la "Vaga Nacional per les Vides Negres" als Estats Units

Desenes de milers de treballadors de base van participar en la "vaga nacional per les vides negres" (‘Strike for Black Lives’) el 20 de juliol. L'acció nacional va marcar un avanç en la participació del moviment obrer en l'aixecament nacional contra la crisi actual i el racisme sistèmic, però també va mostrar les clares limitacions de la col·laboració dels líders sindicals amb els polítics i la seva falta de voluntat per a aprofitar el veritable poder de la classe obrera.

dissabte 25 de juliol| edició del dia

Desenes de milers de treballadors de base van participar en la vaga per Black Lives Matter el 20 de juliol. L’acció nacional va marcar un avanç en la participació del moviment obrer en l’aixecament nacional contra la crisi actual i el racisme sistèmic, però també va mostrar les clares limitacions de la col·laboració dels líders sindicals amb els polítics i la seva falta de voluntat per a aprofitar el veritable poder de la classe obrera.

El dilluns 20 de juliol, desenes de milers de treballadors en 200 ciutats dels Estats Units van participar en aturs i manifestacions com a part de la Vaga per Black Lives Matter. Les mobilitzacions van ser organitzades per 60 sindicats i organitzacions diferents, entre elles el Service Employees International Union (SEIU, Unió Internacional d’Empleats de Serveis), la American Federation of Teachers (Federació Estatunidenca de Mestres), el Movement for Black Lives (Moviment per les Vides Negres) i l’O.S. Youth Climate Strike Coalition (Coalició Juvenil de Vaga Climàtica dels Estats Units).

Les accions van abastar des de breus aturs fins a abandons del lloc de treball i mobilitzacions durant tot el dia. Treballadors de diversos sectors, des de conserges i infermeres fins a treballadors agrícoles i de serveis d’alimentació van acceptar la crida a l’acció, destacant les males condicions de treball i les desigualtats històriques a les quals s’enfronten els treballadors negres i llatins, en particular els treballadors que s’han vist obligats a treballar en ocupacions precàries i mal remunerades tant abans com durant la pandèmia i els que s’enfronten a la reobertura de l’economia sense les proteccions i indemnitzacions adequades.

A la llum de l’aixecament en tot el país contra el racisme i el terror policial, les mesures adoptades pels treballadors de base en els sindicats van constituir una mostra entusiasta de solidaritat i de la necessitat vital que les organitzacions obreres s’uneixin al moviment als carrers, que avui enfronta un reflux i és fortament reprimit per l’estat. Va ser un marcat avanç en la participació del moviment obrer, que fins ara s’havia limitat a llançar declaracions de solidaritat. No obstant això, dirigit i organitzat per dirigents sindicals i organitzacions sense ànim de lucre amb poca intenció de desafiar aquestes injustícies més enllà d’exercir pressió per a aconseguir uns pocs canvis legislatius i atreure una mica més d’atenció dels mitjans de comunicació, aquest dia d’acció no va ser més que un murmuri de tot el poder que té la classe obrera per a mobilitzar-se en defensa de les vides dels negres contra el racisme i l’explotació capitalista.

A Califòrnia, els sindicats van organitzar grans protestes a Los Angeles, San Francisco i Oakland. Una caravana de centenars de cotxes es va obrir pas pels carrers del sud de Los Angeles, amb cartells en anglès i espanyol amb consignes com "Les vides negres importen" i fins i tot "Abolir la policia". La caravana es va detenir enfront d’un McDonald’s i va bloquejar el trànsit durant 8 minuts i 46 segons, el mateix temps que el policia assassí Derek Chauvin va mantenir el seu genoll en el coll de George Floyd fins a matar-lo.

Moltes de les mesures adoptades en tot el país, incloses les de Los Angeles i les de Chicago i altres ciutats importants, estaven dirigides al gegant del menjar ràpid McDonald’s, que té un llarg historial de discriminació racial i que, més recentment, ha estat acusat de negar-se a proporcionar equips de protecció adequats als seus empleats durant la pandèmia. Com Angely Rodríguez Lambert, una treballadora de McDonald’s en Oakland, va dir al mitjà NPR: "Anirem a la vaga perquè McDonald’s i altres empreses de menjar ràpid no ens han protegit en una pandèmia que ha devastat les comunitats negres i llatines en tot el país... Anem a organizandonos fins que McDonald’s i altres empreses responguin amb accions que demostrin que realment valoren les nostres vides".

Els treballadors del menjar ràpid, els treballadors de la sanitat i els treballadors dels asils d’ancians a Detroit també van abandonar els seus llocs de treball per a exigir salaris més alts i millors condicions de treball. Els aturs es van organitzar principalment entorn de la campanya del SEIU per un salari mínim de 15 dòlars, una crida que va cobrar nova importància en el context de la pandèmia i la crisi econòmica. Obligats a posar-se en risc pels guanys capitalistes, els treballadors essencials estan exigint proteccions adequades i majors salaris, així com el dret a organitzar-se en sindicats per a defensar els seus interessos.

Però el dia d’acció nacional es va estendre més enllà de les grans ciutats fins a les zones rurals, on milers de treballadors, molts d’ells persones de color i immigrants indocumentats, són treballadors agrícoles amb baixos salaris i altament precaris. Els treballadors de les vinyes a la Vall de Yakima de l’estat de Washington van deixar de treballar durant 9 minuts en solidaritat amb el moviment Black Lives Matter i en reconeixement de l’explotació compartida que els treballadors enfronten sota el capitalisme. Els treballadors que van participar en l’atur tenien cartells en espanyol que deien consignes com, "Pagesos en suport a Black Lives Matter" i "Ningú és lliure fins que tots som lliures!". En una declaració en la qual s’anunciava l’atur i el suport a la vaga per Black Lives Matter, el sindicat United Farm Workers (Treballadors Agropecuaris Units) va prendre l’exemple històric de César Chávez i Martin Luther King Jr., estenent la seva solidaritat a les protestes als carrers contra la brutalitat policial: "Aquest moviment s’estén des dels carrers de les nostres ciutats fins als camps i horts que alimenten a aquest país".

View this post on Instagram

Vineyard workers in the rural Yakima Valley stopped work this morning for 8 minutes and 46 seconds. This movement reaches from the streets of our cities to the fields and orchards that feed this country. Los trabajadores de viñedos en el valle rural de Yakima dejaron de trabajar temprano esta mañana durante 8 minutos y 46 segundos, el tiempo en que George Floyd yacía muriendo bajo la rodilla de un oficial de policía. #StrikeForBlackLives #j20 As Dr. Martin Luther King, Jr wrote to Cesar Chavez during the brutal Delano grape strike: "Our separate struggles are really one- a struggle for freedom, for dignity, and for humanity.“ Como Dr. Martin Luther King, Jr le escribió a César Chávez durante la brutal huelga de uvas Delano: "Nuestras luchas separadas son realmente una: una lucha por la libertad, la dignidad y la humanidad".

A post shared by United Farm Workers (@ufwupdates) on

A Nova York, malgrat la intensa calor, diversos sindicats van organitzar accions en tota la ciutat, en les quals van sortir als carrers a infermeres de base, porters, conductors, treballadors de la construcció i treballadors de la construcció. Una manifestació es va reunir enfront de Trump Tower, on es va unir als manifestants el senador demòcrata Chuck Schumer, qui va aprofitar aquesta oportunitat, àmpliament publicitada, per a exercir pressió per a l’aprovació de l’anomenada Llei d’Herois en el Congrés, un paquet d’estímul de 3 bilions de dòlars que proporciona àmplies proteccions per a enormes corporacions, justament aquelles contra les que apuntaven els manifestants.Mentre fa molt poc per protegir les vides dels treballadors que sofreixen els efectes de la pandèmia i la crisi econòmica.

Aquí radica la contradicció d’aquesta acció. La marxa va atreure a diversos sectors de la classe obrera als carrers i va vincular explícitament el terror d’estat que enfrontava el poble negre a l’explotació dels negres i llatins i els treballadors precaris. No obstant això, pel fet que va ser organitzada per dirigents sindicals i ONGs que estan en deute amb el Partit Demòcrata i no estan disposats a desafiar de manera significativa al sistema que engendra l’opressió dels treballadors, l’acció a nivell nacional es va dirigir a aconseguir poc més que la visibilitat de diverses propostes legislatives destinades a "reimaginar la nostra economia i la nostra democràcia" i a exercir pressió pública sobre les empreses perquè facin canvis menors en les polítiques i les condicions.

En poques paraules, la classe obrera no pot aliar-se amb els seus enemics si esperem aconseguir les nostres demandes. Cap intent d’aconseguir justícia per a les comunitats negres pot passar pel Partit Demòcrata, que en un moment crida Black Lives Matter i a l’altre aprova una legislació d’austeritat i rescats corporatius que perjudiquen desproporcionadament els treballadors negres i llatins.

El Partit Demòcrata no és amic dels treballadors ni del moviment Black Lives Matter, però tampoc ho són les direccions sindicals burocràtiques que es neguen a organitzar veritables vagues entorn de demandes que en realitat podrien aconseguir millors condicions i posicions per a la classe obrera, com tirar als policies dels sindicats o exigir la fi dels acomiadaments davant l’aprofundiment de la crisi econòmica. I si els sindicats volguessin mostrar la seva solidaritat amb el moviment Black Lives Matter, més enllà dels aturs laborals simbòlics, utilitzarien la seva capacitat de vaga per a protestar pels increïbles actes de repressió que s’estan infligint als manifestants a Portland i altres ciutats a les mans de Donald Trump i dels alcaldes i governadors demòcrates.

En aquesta vaga vam poder veure el potencial d’un veritable moviment de treballadors per a lluitar contra el racisme, el terror estatal i l’opressió econòmica. En les desenes de milers de treballadors que van participar, no sols en les accions del dilluns, sinó en l’ona de protestes dels últims dos mesos, podem veure la voluntat de la classe obrera de lluitar contra els opressors que els envien a morir enmig d’una pandèmia per a obtenir guanys. Els treballadors de base han de resistir els intents pacificadors de les seves adreces sindicals i organitzar vagues reals i sostingudes entorn de demandes radicals i en vastos sectors de treballadors organitzats i no organitzats. Amb aquesta mena d’acció, la classe obrera podria fer molt més en defensa de les vides negres que gestos simbòlics.




temes relacionats

Vaga   /    En Català   /    #BlackLivesMatter   /    Black lives matter   /    Sindicats   /    Internacional

Comentaris

Comentar