L’incendi que va afectar tres discoteques de la localitat de Múrcia, la Teatre, Fonda Milagros i Golden i que es va estendre a tota la zona, es va cobrar tretze morts. La tragèdia augmenta a més el nombre de víctimes d’accidents laborals de 2023, ja que una de les mortes era una empleada de la discoteca.
Avui, fonts municipals han declarat que dues de les discoteques tenien una ordre municipal de cessament d’activitat des de gener de 2022, una ordre que va ser obviada pels amos de les discoteques. Aquest fet faria que l’incident no fos solament un accident fortuït. Existeixen responsables: en concret els amos d’aquestes discoteques que van prevaler el seu benefici econòmic a la seguretat dels qui les freqüentaven.
La realitat és que la seguretat en aquesta mena d’establiments és mínima. Només 25 locals d’oci nocturn en l’Estat espanyol compten amb el distintiu internacional de seguretat ‘International Nightlife Safety Checked’, que inclou més de 15 indicadors relacionats amb la prevenció d’incendis.
L’Associació Espanyola de Societats de Protecció contra Incendis (Tecnifuego) ha assegurat que haurien d’haver existit tallafocs entre les discoteques afectades. Expliquen que el foc va traspassar d’un local a un altre ràpidament, però no hauria d’haver estat així. Mentrestant, la patronal de l’oci nocturn en un primer moment ha demanat prudència fins que es coneguin les causes de l’incendi, però en conèixer-se l’ordre de cessament d’activitat insisteix que els controls municipals són exhaustius i que es tracta de casos aïllats.
Ara, aquesta mateixa patronal declara que es personarà com a acusació particular si les discoteques de Múrcia mancaven d’una llicència d’activitat. Tota una hipocresia considerant que les males condicions de seguretat són el pa de cada dia en aquesta mena d’establiments.
Tampoc es queden enrere dins d’aquest dantesc joc de no assumir responsabilitats l’actual edil d’urbanisme (Partit Popular) i l’anterior (del PSOE) assegurant, textualment, “que és impossible tenir constància si un local està obert o no”, descarregat així tota la responsabilitat sobre els amos (que la tenen) i els serveis d’inspecció públic.
Però sabem com funciona el sector “de la nit”. No és la primera vegada que es tanquen discoteques i sales de festa, il·legals, sense concessions, que els ajuntaments permeten, sense importar les condicions de seguretat ni que s’amunteguin a les i els joves aquí dins.
El que sembla clar és que la seguretat dels usuaris és l’última prioritat de la patronal de l’oci nocturn. Un negoci que s’ha convertit en l’única alternativa d’oci per a la joventut en un context de criminalització i repressió a totes a tota forma d’oci gratuït o barat.
El model d’hostaleria basat en el turisme tampoc ajuda. Tot un entramat posat al servei que uns pocs capitalistes augmentin enormement els seus beneficis mentre es posa en risc la salut i la seguretat dels joves que és necessari qüestionar des de l’arrel, per apostar per formes d’oci més segures i accessibles.
