×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Pa i Roses: per què el nostre feminisme és socialista?

Quina és la situació del moviment de dones enfront del govern de Milei? Ja estem fent els primers passos de la resistència a les mesures que han pres per salvar els negocis de la casta empresarial i política, mentre ajusten a la classe treballadora i ens enfonsen encara més en la pobresa. Fem un parèntesi entre les mobilitzacions, les cassolades i les lluites en curs. Et convidem a mirar aquest vídeo, debatre'l i si estàs d'acord, a organitzar-te amb Pa i Roses.

Andrea D'Atri

Myriam Bregman

dilluns 8 de gener
Facebook Twitter

Va ser assumir Milei i descarregar un atac brutal contra les majories populars: ajust fiscal, devaluació, alliberament dels preus, congelament salarial en el sector públic, el protocol repressiu de Bullrich, el decret i el paquet de lleis reaccionàries que va enviar al Congrés.



Però la situació especialment de les famílies treballadores, ja és insuportable des de fa molt temps amb la inflació i la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, amb 6 de cada 10 nenes i nens pobres. I ara, lluny de millorar, el panorama empitjora molt més, sobretot per a les dones del poble treballador. El 64% dels ingressos més baixos ho perceben les dones treballadores. Aquests ingressos no arriben a cobrir la canastra familiar. El 12% de les llars són sostingudes per una dona sola.


Unir als carrers la lluita pel pa amb la lluita per les roses

Avança la ultradreta de Milei i ha ficat al feminisme en la mateixa bossa amb els responsables de la catàstrofe en la qual ens va deixar el govern anterior. Hem de tornar a posar en peus el poderós moviment de dones, que sigui veritablement independent de tots els governs i de l’Estat, que recuperi el protagonisme que va tenir amb #NiUnaMenos i la marea verda.

I no hem de separar la lluita per aquests drets, de la lluita contra els acomiadaments, la pujada de taxes, la inflació, contra la fam i la pobresa que van en augment. Ja vam veure al govern anterior dient que havia acabat amb el patriarcat, mentre les dones pobres sostenien amb el seu esforç els menjadors populars per pal·liar la fam de milions de famílies! Per això, el nostre nom és Pa i Roses. Perquè el que plantegem les feministes socialistes és la necessitat d’unir tots els nostres reclams i les nostres lluites. Perquè no hi ha "dones" d’una banda i "treballadores" per un altre. Perquè la immensa majoria de les dones, com la immensa majoria de la població, vivim del nostre treball, sense explotar a uns altres.

El moviment de dones va ser -juntament amb el moviment de la diversitat sexual- l’avançada en els últims anys, en la lluita pels nostres drets. Les amenaces de Milei de retallar-los, com també el discurs dels seus diputats i referents contra el que ell diu la "ideologia de gènere", contra el dret a l’avortament i tantes aberracions que diuen contra la diversitat sexual, podrà reactivar aquest moviment als carrers?

Nosaltres no esperarem de braços plegats. Les feministes socialistes hem de promoure permanentment la unitat d’acció. Per això amb Pa i Roses impulsem comissions de dones i altres formes àmplies d’organització en centres d’estudiants, sindicats i en cada lluita. Volem que cada vegada més treballadores participin activament en el moviment de dones i que el pes polític conquistat pel moviment de dones es bolqui a fer costat efectivament a les treballadores en la lluita contra els acomiadaments, les pujades de taxes, la baixada del salari, la precarització laboral, el dret a l’habitatge, contra la fam.

A diferència d’altres èpoques, ara, les dones som gairebé la meitat dels assalariats al nostre país i a nivell internacional. I som la majoria en sectors com la Salut i l’Educació, on el vincle amb les famílies del poble treballador que assisteixen als hospitals i les escoles públiques, els atorga un enorme potencial en l’articulació de la unitat per a la lluita del conjunt de la població.


El nus ben lligat entre capitalisme i patriarcat: treball gratuït de reproducció social

Però vegem alguna cosa que va més enllà de la nostra situació actual a l’Argentina. La Història ens mostra que quan no hi ha lluites, en els períodes en què les classes explotades i els oprimits no es rebel·len contra l’estat de coses, les classes dominants i les institucions del règim polític, imposen molt més fàcilment les seves idees reaccionàries i més conservadores sobre el rol de les dones en la família. Fan caure tanta responsabilitat sobre les dones per sostenir la vida de tots els que l’envolten que, quan el capitalisme entra en crisi i li arrenca el pa de la taula a les famílies treballadores, les dones es transformen en les combatents més heroiques contra aquesta catàstrofe que les amenaça. En aquests moments, fins al patriarcat queda potes per a dalt! Tot es posa en qüestionament.

El primer que hauríem de preguntar-nos és per què una societat moderna, com la capitalista, que empeny acceleradament el progrés encara que destrueixi països, cultures, naturalesa i vides humanes al seu pas, és incapaç de destruir el patriarcat. Això és així perquè el capitalisme no pot deslligar el nus millor lligat amb el patriarcat que és aquest treball domèstic i de cures, el treball gratuït de reproducció, que… oh, casualitat!, recau majoritàriament (fins i tot avui dia) sobre les dones i les nenes. És un gran avantatge, per als capitalistes, pagar-li a les treballadores i als treballadors assalariats el mínim necessari perquè visquin ells i les seves famílies però que, moltes de les seves necessitats es resolguin amb el treball gratuït que aporta algú d’aquesta mateixa família, que la majoria de les vegades és una dona.

Amb el salari anem al supermercat. Però algú cuina gratis aquests aliments perquè puguem menjar-los. Amb el salari paguem el lloguer. Però algú neteixa aquesta casa gratuïtament tots els dies perquè puguem habitar-la. I així podem seguir… El capitalista necessita que les treballadores i treballadors, la qual cosa anomenem la força de treball, tornin tots els dies a treballar; si estan bé o mal nodrits, endreçats, descansats o no, això considera que no és assumpte seu, que no ha de pagar per això.

Per això, les feministes socialistes lluitem contra l’opressió, la discriminació i la desigualtat en la qual viu la immensa majoria de les dones respecte dels seus propis companys, carregant amb tota aquesta jornada de treball invisible i sense remuneració, que ningú reconeix. I també discutim amb els nostres companys perquè lluitem junts contra aquesta naturalització que obliga les dones a fer tot això sense dir ni piu, perquè si es rebel·la se la considerarà rara, dolenta, que no vol a la seva família o la hi estigmatitza de moltes altres maneres.

Però som feministes socialistes, perquè despullem el que el capitalisme vol mantenir ocult: que qui obté un veritable rèdit d’aquest treball gratuït, són els capitalistes que exploten la força de treball dels assalariats d’aquesta família, els qui generen enormes guanys per al capitalista, sense que la seva reproducció diària estigui coberta, totalment, pel salari que perceben.


El feminisme socialista lluita per enderrocar el capitalisme per a iniciar el camí per l’emancipació humana

Aquest nus que el capitalisme va establir entre el treball gratuït de reproducció que fan majoritàriament les dones, amb l’explotació assalariada de la força de treball, no es pot deslligar encara que aconseguim alguns drets amb la nostra lluita i la mobilització. És necessari enderrocar el capitalisme per a acabar amb aquest mecanisme pervers d’opressió de les dones que es presenta com una cosa natural i inqüestionable. En aquest rol de subordinació de les dones es nodreixen tots els prejudicis que ens presenten com a submises, dependents i servils. En aquestes condicions materials es funda una cultura masclista, patriarcal, que ens té com a objecte de múltiples formes de desigualtat, discriminació, violència, en tots els àmbits de les nostres vides.

Per això, encara que hi ha molts feminismes que consideren que el capitalisme es pot reformar, les feministes socialistes lluitem per revolucionar aquesta societat capitalista patriarcal i establir les bases d’una nova societat, sense explotació ni opressió.

Nosaltres lluitem per arrencar-li a les democràcies capitalistes tots els drets que puguem. Però sabem que no hi ha una emancipació total, al final del llarg camí de drets que es van sumant. Els drets també es poden perdre, els poden limitar, es pot retrocedir, i fins poden liquidar-los. Moltíssim més en una situació com la que vivim de profunda crisi capitalista i amb un govern ultrarreaccionari que nega l’existència de la bretxa salarial, nega que existeix una violència específica cap a les dones i menysprea de manera bestial a la diversitat sexual.

Per això, contra aquests reaccionaris llibertaris que diuen que el capitalisme és un paradís de la llibertat de mercat, de la llibertat d’uns pocs per a explotar a milions, on tot té preu, nosaltres lluitem per tots els drets que ens mereixem. Però també volem sembrar les idees que una altra societat sense explotació ni opressió de cap mena, és possible. I que només els qui no tenen res més a perdre que les seves pròpies cadenes, poden conduir fins al final, aquesta baralla, la lluita per aquesta societat.


El regne de la veritable llibertat

Les dones som la meitat de la classe assalariada, som la majoria entre els més explotats, som la majoria entre els més agreujats, empobrits i oprimits. Tots els que vulguin transformar la vida miserable a la qual el capitalisme condemna a tota la humanitat, han d’aprendre a mirar-la a través dels nostres ulls. Cal organitzar aquesta força des de baix, en tots els llocs de treball, en les universitats, els col·legis i els barris.

Pa i Roses està disposada no sols a posar el cos en aquestes baralles del moviment de dones i de la classe treballadora, sinó també a discutir contra les idees en aquesta "batalla cultural" on la dreta reaccionària i patriarcal dels llibertaris, momentàniament, ens porta la davantera. Hem de reconquerir les xarxes socials, desmentint cadascuna de les afirmacions que llancen atacant al feminisme i al socialisme, desmuntant totes les seves fal·làcies sobre els suposats beneficis del capitalisme per a les grans majories, combatent les sortides individualistes que són purs miratges i mostrant una altra perspectiva per la qual val la pena lluitar col·lectiva i solidàriament.


Facebook Twitter

Andrea D’Atri

Nació en Buenos Aires en 1967. Se recibió de Lic.en Psicología (UBA) y se especializó en Estudios de la Mujer, dedicándose a la docencia, la investigación y la comunicación. Es dirigente del Partido de los Trabajadores Socialistas (PTS). Con una reconocida militancia en el movimiento de mujeres, en 2003 fundó la agrupación Pan y Rosas de Argentina, que también tiene presencia en Chile, Brasil, México, Bolivia, Uruguay, Perú, Costa Rica, Venezuela, Estado Español, Francia y Alemania. Ha dictado conferencias y seminarios en América Latina y Europa. Es autora de Pan y Rosas. Pertenencia de género y antagonismo de clase en el capitalismo (2004), publicado en Buenos Aires y reeditado en San Pablo, Caracas, México y Roma, y compiladora de Luchadoras. Historias de mujeres que hicieron historia (2006), reeditado en San Pablo, Caracas y Madrid.

Segueix-lo a Twitter and Instagram

@andreadatri


Senseidrets: programes d'innovació o d'explotació de la Generalitat?

Senseidrets: programes d’innovació o d’explotació de la Generalitat?

La pagesia de Catalunya es concentra a Barcelona

La pagesia de Catalunya es concentra a Barcelona

7F | Jornada de lluita en solidaritat amb el poble palestí

7F | Jornada de lluita en solidaritat amb el poble palestí

Catalunya entra en alerta màxima per la sequera

Catalunya entra en alerta màxima per la sequera

Eleccions Galícia 18-F: què pot esperar el poble treballador?

Eleccions Galícia 18-F: què pot esperar el poble treballador?

Avals públics per a la compra d'habitatge: un regal del govern “progressista” per als bancs i especuladors

Avals públics per a la compra d’habitatge: un regal del govern “progressista” per als bancs i especuladors

El govern espanyol continua venent armes a Israel en plena invasió a Rafah

El govern espanyol continua venent armes a Israel en plena invasió a Rafah

El govern del PSOE i Sumar signa un contracte milionari amb una empresa que fabrica armes per matar Gaza

El govern del PSOE i Sumar signa un contracte milionari amb una empresa que fabrica armes per matar Gaza